“Acampada Universitat”, és el nom que ha adoptat l’acampada realitzada en primera instància per centenars de joves aquest dimecres a Barcelona, en la cèntrica Plaça Universitat.
Una iniciativa que sorgeix de l’acord entre el SEPC, Jovent Republicà (joventuts d’ERC) i altres organitzacions juvenils, en un front que recorda a la plataforma "Universitats per la República" que en 2017 va organitzar les protestes estudiantils.
La iniciativa es dirigeix a la "generació 14O", els milers que en les últimes setmanes han estat al capdavant de les mobilitzacions i la resistència a la violència policial. No obstant això, el manifest sembla apuntar a intentar tancar la bretxa entre aquesta joventut combativa i el "processisme" qüestionat per ella.
Les consignes de "Buch Dimissió" o "BRIMO Dissolució" no apareixen, així com cap crítica al Govern. I la sortida per a la crisi catalana que plantegen és la d’exigir a Pedro Sánchez que s’assegui i negociï un referèndum, és a dir, el programa d’ERC.
"Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma...
Les vamos trasmitiendo nuestras frustraciones
con la leche templada y en cada canción." (Serrat) #AcampadaUniversitat https://t.co/DTngvWIuHb— Xavi (@CabreraDeMar) October 30, 2019
Des de l’“Acampada Universitat” diuen que aquest ha estat el primer comunicat, però que el recorregut està per decidir. Una acció que s’emmarca en la convocatòria de vaga indefinida del SEPC que ha generat un qüestionament pel mètode "des de dalt" amb el qual s’ha llançat.
El temps dirà com avança aquesta acció, tal com indiquen els primers acampats en el seu comunicat. Cal veure si una part de la generació 14O la fa seva, i, sobretot si s’evita la maniobra que sigui utilitzada per a tancar la bretxa amb els partits del processisme i el seu full de ruta de mobilitzacions simbòliques i pressió sobre l’Estat per a negociar.
En l’immediat una acció així té el perill de deixar separats dels centres d’estudi a les i els jovent més actius. Un problema ja que és a les facultats i instituts on realment es pot massificar el moviment a a través de les assemblees. Com comentàvem en anteriors notes un dels reptes als quals s’enfronta el moviment estudiantil és a organitzar en les seves facultats, no sols a desenes, sinó als milers de joves que després protagonitzen les manifestacions al carrer.
Perdre aquesta perspectiva, la de l’autoorganització dels joves en assemblees massives i democràtiques, té el risc de deixar al potent moviment estudiantil en tan sols un factor de pressió a les diferents polítiques plantejades per les direccions polítiques d’ERC i JxCat. Polítiques centrades en buscar algun tipus d’acord amb el govern central, una cosa completament il·lusòria.
