Política Estat espanyol

TERCERA DECLARACIÓ CRT

Cinc mesures urgents que no pren el govern per a enfrontar la catàstrofe

El govern segueix sense prendre les mesures necessàries per a pal·liar la crisi sanitària i social. No vol tocar els beneficis i interessos de les grans empreses. Només la classe treballadora pot donar una sortida que no es descarregui sobre les grans majories.

dijous 26 de març| edició del dia

El govern segueix sense prendre les mesures necessàries per a pal·liar la crisi sanitària i social. Amb més de 4.000 morts, 3.600 malalts a les UCIs, 28.000 en hospitals i una xifra incalculable a casa sense ser atesos. Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) proposem cinc mesures d’emergència.

El temps constreny, ja n’hi ha prou de dilacions. Les nostres vides valen més que els seus beneficis

1. Intervenció efectiva i sense indemnització de tota la sanitat privada...

...hotels, universitats i empreses que puguin produir el material mèdic necessari i dotació pressupostària extraordinària de 10 mil milions d’euros. Que tot el sistema sanitari quedi sota control de treballadors i usuaris, així com el registre i comunicació de la informació.

2. Contractació de tots els sanitaris en atur...

... i capacitació d’estudiants de graus i cicles formatius de ciències de la salut per a la seva contractació com a reforç del sistema sanitari i d’atenció a grups de risc. Que es garanteixin tests massius per a tots aquells que manifestin símptomes, grups de risc i treballadors en actiu, començant pels sanitaris que intervenen en aquesta crisi.

3. Comitès de sanitat i higiene a tots els centres de treball...

... que decideixin qui ha de quedar-se a casa, quina activitat ha de paralitzar-se, que garanteixin el treball segur i amb els EPIs necessaris i reconverteixin i reorientin l’economia en funció de les necessitats sanitàries i socials urgents.

4. Pla de xoc social...

...que prohibeixi acomiadaments i ERTOs, suspengui lloguers, hipoteques, desnonaments, cobrament de subministraments bàsics, les quotes d’autònoms i les lleis d’estrangeria; que garanteixi una renda bàsica de quarantena per als qui es quedin sense ingressos, un habitatge o allotjament digne sobre la base d’hotels o habitatges buits per als qui no tenen on quedar-se i dones que estiguin en situació de violència de gènere, i crèdits per a autònoms, o petits productors abocats a la ruïna.

5. Que la factura la paguin els capitalistes, i no el poble treballador, amb la Seguretat Social o amb més deute públic...

... Que s’imposi un impost del 20% a les grans fortunes, s’expropïi la de la Família Reial, un impost del 50% als beneficis del 2019 de l’Ibex35 i un altre a la banca per a recuperar els diners del rescat. Això donaria de manera immediata 100 mil milions per a poder afrontar els primers cops de la crisi econòmica. Que les empreses estratègiques i la banca siguin intervingudes sota control dels seus treballadors i es paralitzin els pagaments d’interessos del deute.

Enfront del seu Estat d’alarma, que es basa en la militarització dels carrers i el creixement de les agressions i arbitrarietats policials de tota mena, però té guant de seda amb els grans capitalistes, cal oposar un programa que toqui de manera directa els seus beneficis i interessos.

Moltes d’aquestes mesures són compartides per altres organitzacions sindicals i de l’esquerra. No així per les direccions burocràtiques de CCOO i UGT que són part de la unitat nacional que encapçala Sánchez i Unidas Podemos, secundant obertament mesures com els ERTOs expressos generalitzats.

És urgent exigir a les direccions dels grans sindicats que trenquin tota subordinació al govern i convoquin una vaga, com ja ha succeït a Itàlia o aquí en empreses com Airbus, perquè es paralitzin els sectors no essencials, aquells centres en els quals no existeixin condicions mínimes de seguretat fins que n’hi hagi i la reconversió de totes les empreses que sigui possible per a derrotar la pandèmia.

Avui un pla d’emergència que faci pagar la crisi a les grans fortunes i empreses per a atendre la crisi sanitària i social no és una opció, és una condició que defineix la vida o la mort de milers de persones.




temes relacionats

Control obrer   /    Crisi sanitària   /    Crisi de la sanitat pública   /    Treballadors sanitat   /    Sanitat pública   /    Política Estat espanyol   /    Societat

Comentaris

Comentar