Aquesta onada de calor inusual, extrema i històrica que portem suportant des de fa diversos dies, ha tornat a posar a la palestra un greu problema, un altre més que se suma a la llista, que sofreix l’educació i la sanitat pública d’aquest país. Ens referim a la, gairebé absoluta, falta de mitjans de ventilació o refrigeració en els centres educatius i sanitaris, que fa que tant els treballadors i treballadores com l’alumnat i pacients, suportem unes condicions gairebé infrahumanes, que en moltes ocasions, fa gairebé impossible qualsevol tipus de tasca o activitat.

Això, com tantes altres coses, és conseqüència de la falta d’inversió pública i la progressiva deterioració i privatització que porta anys sofrint l’educació i sanitat pública de l’Estat espanyol.

Aules infernals per la calor insuportable

Aquestes temperatures extremes de calor de fins a 40 o 43 graus al carrer, estan provocant unes situacions insuportables a les aules, arribant a aconseguir en les mateixes entre 30 i 35 graus, arribant en casos extrems fins als 40. Això, com a denúncia CGT Ensenyament, està provocant que l’alumnat estigui sofrint fatiga, hemorràgies nasals, cefalees, cops de calor, lipotímies, problemes de concentració , etc. I aquests símptomes, també afecten, i s’està donant casos, entre el personal docent i no docent dels centres educatius.

ONADA DE CALOR?☀️☀️☀️☀️
Si fa molta calor a la teva feina pots aplicar l'art. 21 LPRL
Per més informació llegiu l'article a @RevCatalunya de @CGTCatalunya que us pot ser útil
"El dret a la paralització de l’activitat productiva dels Delegats de Prevenció"https://t.co/5p2Scv8Bpk pic.twitter.com/xRTlSdXIKi

— CGT Catalunya 🚩🏴 (@CGTCatalunya) June 16, 2022

Com a denúncia aquest sindicat, la situació no és nova, i es repeteix any rere any. L’any 2011 a Andalusia i en el 2014 a Aragó, aquesta organització ja va iniciar una campanya de denúncia per excessos de temperatures a les aules i la seva incidència tant en l’alumnat com en els treballadors i treballadores. Dins de la campanya de denúncia van parlar amb partits polítics, les AFA i van portar l’assumpte a Taules Sectorials i Juntes de Personal.

Però deu anys després la mateixa situació es repeteix, estiu rere estiu i hivern rere hivern, en aquest cas en els centres on hi ha problemes amb la calefacció.

Molts d’aquests partits, com el PSOE o Podemos, deien compartir aquesta denúncia, i avui, quan governen a Aragó i en el Govern Central, no han fet res per a complir les promeses donades llavors.

En la seva recent campanya de denúncia, CGT, recorda que hi ha un Reial decret, el 486/1997), que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut que han de complir els llocs de treball, entre elles la temperatura. Aquest RD estableix que la temperatura dels locals on es facin treballs sedentaris propis d’oficines o similars estarà compresa entre 17° i 27 °C.

Com a treballs sedentaris també s’inclou el maneig d’eines de baixa potència, el treball en banc d’eines, i similars, per la qual cosa la pràctica totalitat de les activitats que es realitzen en els centres d’ensenyament estan incloses en aquest apartat.

Hospitals inhumans producte de la calor extrema

Si la situació en els centres educatius és pèssima, no és molt millor en molts centres sanitaris. Recentment coneixíem en els mitjans de comunicació, la denúncia de María José Jiménez, una pacient de l’Hospital Verge de la Rosada de Sevilla, que denunciava les lamentables condicions en les quals es troba ingressada en plena onada de calor, amb temperatures a l’habitació que poden superar els 40 graus.

En les seves declaracions va exposar que: “M’han fet dues operacions en una setmana i des que vaig ingressar no he tingut aire condicionat, mai ho he tingut i aquí fa una calor insuportable. El que estem fent els pacients és portar els nostres propis ventiladors. És impossible ser aquí, és impossible. Hem posat moltíssimes reclamacions, però això no és nou, això porta així molts anys… i l’hospital no fa res. Això és inhumà, així no poden estar els pacients”.

Denúncies semblants han arribat d’hospitals de Madrid, València, Galícia, Aragó, és a dir, de pràcticament totes les regions del país.

No juguin amb la nostra salut! Per unes condicions dignes en els nostres col·legis i hospitals

És una autèntica vergonya i barbaritat, que juguin així amb el benestar i la salut d’algunes dels sectors més vulnerables i exposats de la societat, com són les i els més petits i les persones que estan hospitalitzades o necessiten d’alguna mena d’atenció mèdica.

Els centres educatius estan englobats en els centres en els locals dels quals es fan treballs sedentaris, propis d’oficines o similars ,en els quals segons la legislació vigent, les temperatures, per tant, han d’estar compreses entre els 17° i els 27 °C.

Tenint en compte que en centenars de centres educatius del nostre país a les aules en aquests dies s’estan superant els 30 i fins a 35 i fins i tot els 40 graus, es fa urgent una resposta ràpida, àgil i clara de totes les administracions educatives que vagin en la línia del que s’ha dit amb anterioritat, és a dir, la suspensió de les classes mentre persisteixi aquesta alerta per altes temperatures, segons les característiques del centre.

Però aquest assumpte té una dimensió més a llarg termini i que té a veure amb la realitat inqüestionable del canvi climàtic. Per tant, aquest cas puntual que s’ha produït de manera excepcional en aquestes dates de finals de curs, al maig i inicis de juny, serà una tendència cada vegada més real i persistent en els pròxims anys, com així apunten totes les dades científiques.

Per tant, urgeix abordar un pla nacional per a adaptar tant els centres escolars com sanitaris, a aquestes noves realitats. No té cap sentit que tots els edificis d’oficines, els centres comercials, la resta dels edificis oficials (ministeris, conselleries, ajuntaments, etc.) comptin amb aparells d’aire condicionat, mentre que els llocs en els quals estudien nenes i nens (que juntament amb els adults majors són el grup de població més propens a sofrir cops de calor) es troben persones malaltes, no disposen d’ells.

L’experiència ens diu, que poc o res podem esperar de cap administració ja sigui local, autonòmica o estatal, és a dir d’un partit polític o un altre. Veiem que cap compleix les promeses o compromisos donats. Ni tan sols compleixen la seva pròpia legislació, per molt que aquesta ja d’inici sigui molt escarida i absolutament insuficient.

Dels governs d’aquest sistema, només podem esperar “pegats” o ocurrències, com quan l’anterior ministra d’educació del govern central va afirmar que davant la falta d’espai en els centres educatius la solució era fer classe “a l’aire lliure”. Algú s’imagina fer classe al carrer amb 40° al sol a l’estiu, 0° a l’hivern, o amb un vent terrible, com ocorre en moltes parts del país?

En definitiva, només amb la unió de tota la comunitat educativa i sanitària (usuaris, alumnat, famílies, treballadors i treballadores) i l’organització i baralla constant, podrem aconseguir tenir unes condicions dignes en els nostres centres educatius i sanitaris.

Per unes aules i hospitals segurs per a tots, totes i todes, basat en un model educatiu i sanitari públic, gratuït, laic i de qualitat!