Un any més, arriba a Barcelona el conegut festival de música Sónar pel qual passaran artistes com Dellafuente, Bad Bunny o Holly Herndon. L’esdeveniment va començar dijous i durarà fins al dissabte 20 de juliol. No obstant això, després dels noms dels i les artistes, els grans decorats, els escenaris i les llums existeix una realitat que molts ignoren: l’explotació dels seus treballadors per part de l’entitat responsable de l’esdeveniment, la Fira Barcelona.

Els anomenats riggers, encarregats de muntar les estructures aèries i els escenaris, van iniciar una vaga el dijous de la setmana passada davant la negativa de Fira Barcelona de negociar unes millors condicions laborals exigides per part dels mateixos treballadors. Entre les seves principals queixes es troba la falta de seguretat en el muntatge, la qual també repercuteix cap als assistents als concerts i demanden un descans cada dues hores per a cobrir necessitats.

No obstant això, el motiu del conflicte es troba en la nova licitació del servei de rigging. Fa quatre anys que Fira de Barcelona va signar un contracte amb l’empresa encarregada del muntatge de les estructures per als esdeveniments, UTE Rigging, els treballadors de la qual havien aconseguit una sèrie de condicions laborals recollides en un conveni col·lectiu d’empresa. Els treballadors critiquen que en els plecs de la nova licitació publicada per Fira Barcelona no s’informa de les condicions de treball ni tampoc es garanteixen les seves ocupacions, la qual cosa els deixa en una situació d’incertesa total atès que la concessió acaba ara.

Per part seva, La Fira sosté que la inclusió de les condicions reclamades pels treballadors no està obligada per llei, i també al·lega futures complicacions legals en l’entrada de noves empreses en el concurs.

I enfront de la vaga convocada, la Fira de Barcelona va decidir contractar a altres empreses per a suplir als treballadors en vaga, realitzant així una absoluta maniobra d’esquirolatge, ja que l’article 6.5 del Reial decret llei de Relacions de Treball estableix que "en tant duri la vaga, l’empresari no podrà substituir als vaguistes per treballadors que no estiguin vinculats a l’empresa en el moment de ser comunicada la mateixa".

Per si no fos prou, des del jutjat social 27 de Barcelona, el magistrat Santiago Vidal s’ha pronunciat aquesta setmana a favor de l’empresa organitzadora i ha desestimat les mesures cautelars sol·licitades pels treballadors, els qui afirmen que s’està vulnerant el seu dret a vaga en contractar a tercers per a evitar els efectes de la vaga.

Vidal, el mateix que va ser suspès durant de la carrera judicial tres anys en haver redactat una Constitució per a una futura República Catalana, sentenciava que "exercir el dret a la vaga d’uns quants no pot posar en perill la viabilitat dels llocs de treball de molts altres" i afegeix que "no concorre la imprescindible aparença de bon dret que justifiqui l’adopció d’una mesura prohibitiva de contractació amb tercers a càrrec de la codemandada Fira de Barcelona".

La realitat, per molt que s’intenti fer passar la sentència com la defensa dels llocs de treball, és que és un clar atac als drets dels treballadors. Un exemple més de les institucions judicials afavorint a les grans empreses, al pur estil del què va fer el Tribunal suprem en la seva sentència sobre les hipoteques a favor de la banca. A més, el jutge considera que impedir la celebració del festival "significaria admetre un ús desproporcionat de l’exercici d’aquest dret fonamental, generador de perjudicis irreparables i molt elevats". En altres paraules, es podrà fer vaga quan no ocasioni molts danys als beneficis dels capitalistes.

Malgrat tot, el portaveu del sindicat, Isaac Flix, ha assegurat que la vaga i altres accions "seguiran fins que seguin a negociar", com ha estat el cas de la concentració que han celebrat els propis riggers aquest matí davant les portes de la seu de Fira Barcelona.

Carrer Rius y Taulet tallat per els Riggers! pic.twitter.com/glGztyozlh

— Sindicato de Riggers (@DeRiggers) 18 de julio de 2019

D’altra banda, és important recordar que la Fira de Barcelona està controlada per un consorci de titularitat pública sota gestió de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra del Comerç de Barcelona, la presidència del qual ocupa l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau. A més, el nomenament del president del consell d’administració, proposat per la Cambra del Comerç, necessita la ratificació tant de l’Ajuntament com de la Generalitat.

En unes primeres declaracions davant aquesta nova situació de conflicte entre empresa i treballadors, Ada Colau ha manifestat que "s’ha de respectar el dret a vaga, però també s’ha de fer tot el possible perquè el Sónar es pugui celebrar amb normalitat". Una línia molt similar a la del jutge que sí que reconeix el dret de vaga, però justifica la contractació de tercers per a permetre que el festival se celebri amb normalitat i el lobby empresarial dels grans esdeveniments de la ciutat pugui continuar multiplicant els seus beneficis a costa de la precarietat laboral.

No obstant això, molts sectors de treballadors ja saben de quin peu calça l’Ajuntament de Barcelona en Comú quan es tracta mitjançar entre les necessitats dels treballadors i els beneficis dels empresaris.

Si en la seva primera legislatura Ada Colau va trair tot just començar la vaga dels treballadors de Movistar i més endavant es va posicionar clarament com un partit antivaga enfront de la lluita dels treballadors de metre, què no pot fer en aquests dies de conflicte amb els Riggers i davant un esdeveniment de tanta rellevància com és el Sónar?

I més, tenint en compte que en el nou govern municipal entre BComú i PSC, Ada Colau li ha cedit les competències econòmiques, entre elles els grans esdeveniments internacionals de la ciutat, al partit que durant dècades va impulsar la Marca Barcelona des de l’equip de govern, gestionant els interessos dels grans empresaris i els lobbys de la ciutat, alhora que s’aprofundia en la precarietat laboral.

Abans de res això i enfront de l’explotació dels treballadors i la vulneració dels seus drets laborals tan sols existeix una posició possible per als qui els defensen realment i no es troba en la conciliació entre tots dos bàndols sinó el suport clar els riggers.