×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Com afecta la Guerra d’Ucraïna a l’economia espanyola?

La guerra a Ucraïna està provocant pertorbacions en les cadenes de valor en relació a determinades matèries primeres, augmentant les tendències inflacionàries.

Carlos Muro

dimecres 23 de març
Facebook Twitter

La Guerra d’Ucraïna té més importància per a la patronal espanyola del que sembla. De forma més directa en el sector agrari i ramader, i indirectament en el transport. Els combats a la ciutat de Mariupol fins i tot prossegueixen i aquest enclavament portuari té una importància estratègica. Ja no sols des d’un punt de vista militar, sinó que és l’entrada i sortida per via marítima de gran part del comerç internacional d’Ucraïna amb països mediterranis com l’espanyol.

Si fem una anàlisi ràpida de l’intercanvi comercial d’Estat espanyol amb Ucraïna –dades de 2020-, veiem d’una banda que s’importa més del que s’exporta, sent els productes agrícoles els que lideren la importació. La patronal espanyola importa entorn de 1.165 milions d’euros d’Ucraïna, mentre que les exportacions representen uns 300 milions d’euros. Allà, el factor tecnològic és major que en les importacions: el 17% van ser automòbils i tractors, un 8% maquinària de tota mena i el 5% productes ceràmics, conserves o peces de vestir.

Quina importància té, llavors, Ucraïna per a la patronal espanyola? És un proveïdor fonamental de matèries primeres per a la gran cadena de valor del sector agrari espanyol. Específicament, s’importa d’Ucraïna el 30% del blat de moro que Espanya necessita anualment -Ucraïna és el quart exportador mundial de blat de moro-, el 17% del blat i el 30% d’oli de gira-sol (encara que alguns mitjans parlen de fins al 60%).

Això no és menor, ja que aquestes matèries primeres es transformen a Espanya en productes finals: l’Estat espanyol és el major fabricant de pinsos per a porcs i bestiar de la UE. És a dir, que utilitza el blat de moro ucraïnès per a produir aliments per a animals que exporta al mercat europeu. En el cas del porc, per exemple, els pinsos representen entre el 60% i el 70% dels costos de producció.

D’aquesta manera, l’Estat espanyol importa determinades matèries primeres d’Ucraïna per a transformar-les en productes finals que li permeten ser un dels proveïdors més importants de la UE en aquesta mena de productes. També és un dels productors de carn més importants, ja que a nivell mundial l’Estat espanyol és la quarta potència productora de carn de porcí per darrere de la Xina, els EUA i Alemanya.

Així, la batalla a Mariupol és clau, ja que l’Estat espanyol rep el gra d’Ucraïna per vaixells de càrrega a través d’aquest port de la Mar Negra -la ruta més curta amb vaixell ronda els 3.900 quilòmetres- i que arriben al port de Tarragona. Segons les informacions que arriben, l’activitat dels ports ucraïnesos està paralitzada i ja s’està començant augmentar la compra de blat de moro d’Argentina i Brasil per al pinso animal.

I quin tipus d’intercanvi comercial hi ha amb Rússia?

Les relacions comercials amb Rússia no són tan estratègiques per a l’Estat espanyol i estan exposades a determinades fluctuacions. Per exemple, les importacions a l’Estat espanyol des de Rússia en 2021 van ser de 6.033,6 milions d’euros -el 1,8% de tot el que va importar Espanya en l’últim any-. On el més rellevant van ser combustibles i petroli per valor de 1.943 milions d’euros, fundició, ferro i acer per 151 milions, productes químics inorgànics 56 milions o alumini i manufactures per 52 milions.

En relació a les exportacions a Rússia el valor ascendeix a 2.213 milions d’euros: un 17% de les exportacions en maquinària i tèxtil i un altre 10% en automòbils. Segons l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac) les exportacions en 2021 cap al mercat rus no estan entre les 10 primeres - el 0,2% de l’exportació total de vehicles-, ni tampoc en el cas d’Ucraïna.

D’altra banda, la dependència del gas rus per part de la UE afecta a l’Estat espanyol per l’augment de preus. Rússia és a més un dels principals productors de blat i el segon major productor mundial d’amoníac, urea i potassa -fertilitzants utilitzats en el camp-.

La guerra i la inflació: qui la paga?

L’espiral alcista dels preus a nivell mundial i a l’Estat espanyol es ve incrementant per la guerra a Ucraïna. A l’encariment dels preus pels colls d’ampolla en la cadena productiva, a l’augment del cost de l’energia i del transport se sumen les restriccions i sancions al comerç de Rússia –sent un dels proveïdors de gas més importants de la UE-. Això està creant la tempesta perfecta perquè les classes treballadores siguin les que paguin les conseqüències d’aquesta guerra.

Mentre els països imperialistes com l’espanyol s’armen militarment fins a les dents, pugen els preus i cauen els salaris. La pèrdua de poder adquisitiu està sent evident, amb una taxa d’inflació que va arribar al 7,4%, la més alta dels últims 33 anys. Per exemple, la pujada dels cereals ha augmentat un 25% des de gener fins a març d’enguany. La diferència en el preu entre el que els supermercats paguen en origen i el que es cobra ha estat en alguns productes de fins a un 875%, com en el cas de les taronges, un 830% en les llimones, o d’un 754% en els alls. En aquesta situació, una mesura elemental és el control de preus, que podrien ser controlats per treballadors, sindicats i veïns.

Els governs demanen “sacrificis” al poble treballador per a finançar el rearmament militar. Queda clar que no hi haurà cap sortida progressiva per als treballadors i les treballadores sota aquests governs imperialistes.


Facebook Twitter
Al juliol va pujar l'atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

Al juliol va pujar l’atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l'Estat des del franquisme

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l’Estat des del franquisme

L'impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

L’impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l'esperat

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l’esperat

Mà d'obra migrant mes barata i submisa: l'objectiu de la reforma de la Llei d'Estrangeria

Mà d’obra migrant mes barata i submisa: l’objectiu de la reforma de la Llei d’Estrangeria