En aquest comunicat el ministre expressa la seva preocupació "pel possible perill a la salut d’estudiants i docents" i insta les autoritats acadèmiques que procedeixin amb ensenyament i exàmens en línia. En to passiu-agressiu es refereix als 400 milions transferits a les comunitats per a adaptar-se a l’ensenyament digital i acaba remetent-se a les competències per a justificar la inacció del qual ha de considerar-se un dels ministeris més inútils de la història recent.
🔴 Sobre la actual convocatoria de exámenes en las universidades españolas y la situación actual de la pandemia. pic.twitter.com/1LLDtQuIWm
— Ministerio de Universidades (@UniversidadGob) January 27, 2021
Les paraules del ministre no van caure bé, i la Conselleria de Ciència, Universitats i Innovació de la Comunitat de Madrid, en comunicació amb els rectors madrilenys, van respondre que els exàmens continuen i que lamenten la irresponsabilitat d’"un ministre que ha estat desaparegut durant tota la pandèmia". En això últim, raó no els falta, però no sembla que el conseller pugui fer gala tampoc d’una actuació irreprotxable.
La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) s’ha sumat a la festa. Han respost amb el comunicat "En defensa de la presencialitat del Sistema Universitari Espanyol" en un pur exercici de cinisme, ja que bona part de la docència ha estat a distància -a vegades en universitats senceres com les d’Andalusia i Catalunya- i s’han retallat tota mena de serveis, començant per les biblioteques.
🔴 La presencialidad es sello de identidad de nuestra Universidad, no un capricho
➡️Trabajamos para que esta generación se sienta orgullosa de su formación
➡️Las universidades son espacios seguros
➡️Actuaciones avaladas por las CCAAhttps://t.co/6vuE3FIEsW#EstoEsUniversidad pic.twitter.com/yec0tYYnH0— Crue Universidades (@CrueUniversidad) January 27, 2021
Amb grandiloqüència afirmen que no pensen rendir-se "davant el populisme i el missatge fàcil" ni davant "els qui actuen amb deslleialtat cap als valors de la Universitat", en referència al ministre i també a aquells estudiants que estan denunciant les condicions en les quals es veuen obligats a fer els seus exàmens.
Per què ha estat impossible una docència presencial plena durant el curs i no sembla haver-hi problema a amuntegar centenars d’estudiants, concentrar-los en transports i passadissos, per a fer exàmens obviant els mateixos protocols sanitaris -molts d’ells absurds- que van imposar les mateixes universitats?
Segons la CRUE, per a mantenir els principis d’equitat i igualtat. Una resposta més sincera -potser per no tenir la responsabilitat que implica un càrrec- la va donar una col·laboradora del programa 120 minuts de Telemadrid que estava abordant aquest debat:
"Estem parlant dels exàmens. És fonamental controlar efectivament el grau de coneixement dels nostres universitaris. I jo crec que sí, que no passa res perquè ho facin presencial, és molt puntual".
Aquestes paraules resumeixen la concepció dominant de la universitat i l’educació en general. El centre no és l’aprenentatge, sinó l’avaluació, que és una forma de classificació i segregació per "competències" -com els agrada dir en la universitat neoliberal- adquirides. Les quals estan íntimament relacionades amb la condició socioeconòmica de l’alumne, especialment en aquests moments en els quals la "bretxa digital" s’ha fet més rellevant que mai.
Per descomptat cada vegada se li veuen més les costures a aquests mètodes d’avaluació antiquats i a l’autoritarisme de la universitat neoliberal feta a cop de decrets i contrareformes dels governs del PPSOE.
Una universitat al servei de les grans empreses que fins i tot tenen el control de les agències d’avaluació que imposen ara els exàmens presencials. Una universitat en la qual els rectors -en paraules del catedràtic José Carlos Bermejo- "són senyors feudals "que ara es regiren contra la crítica del ministre. Un ministre que, no l’oblidem, sempre ha estat ferm defensor del model d’universitat-empresa.
Hem d’enfrontar-nos a un ordre que considera més important examinar-nos que garantir el nostre dret a l’educació. No podem quedar-nos en aquesta lluita puntual, hem d’organitzar-nos i deslligar un gran moviment estudiantil contra aquest model d’universitat totalment antidemocràtic que actua com una piconadora burocràtica fins a aixafar-nos per a convertir-nos en els treballadors disciplinats de demà.
A Contracorriente lluitem per una universitat radicalment democràtica dirigida per estudiants i treballadors, gratuïta, al servei del poble treballador i no dels grans interessos empresarials. Una universitat que sigui punta de llança contra aquest sistema capitalista que ens explota, amenaça el medi ambient, i és generador de pandèmies, desigualtat i misèria.
