Des de Contracorrent fem una nova crida a desobeir la sentencia! L’atac al català a les aules suposa perseguir una part essencial de la nostra cultura i perjudicar especialment els fills i filles de la classe treballadora que estudiem a l’ensenyament públic.
No oblidem que el català com a llengua vehicular a l’educació va ser una conquesta del moviment obrer a Catalunya durant la Transició contra la iniciativa del model de doble xarxa defensada per la dreta catalanista. Lluny del relat de la dreta espanyolista, el català està en retrocés i l’hegemonia del castellà a Catalunya segueix acompanyada per la televisió, les plataformes digitals o el cinema, per mencionar només alguns espais que contribueixen a la situació.
Això a més s’ha combinat amb una llarga dècada de retallades per part dels diferents governs de la Generalitat. La retirada de recursos, la precarietat i la reducció de les hores d’aules d’acollida són part d’aquestes mesures que han fet retrocedir molt la immersió lingüística, la qual avui és totalment parcial.
Els sindicats tornen a convocar noves jornades de lluita d’aquí a final de curs. Per això aquestes noves jornades de lluita les emmarquem en la gran lluita educativa que va succeir el passat mes de març per part de tota la comunitat educativa (menys la comunitat universitària), per la reversió de les retallades, l’estabilització del professorat i la defensa del model d’immersió, entre altres reivindicacions, i la vaga del 23M en contra d’aquesta mateixa sentencia.
Cap confiança amb Cambray, ERC i JxCat. No serà amb ells, sinó contra ells, com aconseguirem salvar l’educació pública del desmantellament que aplanen el camí al rol de mordassa lingüística de la Judicatura.
Des de Contracorrent exigim al Departamant que no s’apliqui la sentència; és a dir, que no s’aprovi ni una sola instrucció cap els centres i la Inspecció que obliguin a canviar els projectes lingüístics de centre. Alhora, fem una crida a seguir aquestes noves jornades de lluita per aconseguir una escola totalment pública on el català sigui la llengua vehicular, per la qual cosa és imprescindible un augment del finançament i la contractació de professorat en l’ensenyament públic. Una de les partides més insuficients és dedicada a les aules d’acollida, aquelles que representen hores i professionals indispensables per garantir que la immersió no generi noves escletxes contra els alumnes nouvinguts.
Així, resulta necessari acabar també amb els concerts educatius i desplegar una gran xarxa de centres públics, evitant la segregació dels barris populars que perjudica els fills i filles de la classe treballadora a nivell de llengua i de qualitat educativa.
Prenguem els carrers novament aquest 25 de maig i 9 de juny, juntament amb les aturades als centres d’estudi del dia 17 d’aquest mes i el 2 de juny, per la vaga de docents per la reversió de les retallades. Fem una crida als sindicats i organitzacions estudiantils i juvenils per tornar a denunciar aquest atac al català i a l’educació pública per sumar-nos a la gran lluita de les docents, separant-se de tota confiança del govern d’Aragonès i Cambray per a la defensa de l’escola pública catalana.
