El Tribunal Constitucional, una institució totalment antidemocràtica de 12 membres, en la seva majoria triats a dit pels partits del règim, ha decidit impedir una votació al Senat, on s’anava a legislar sobre la renovació de l’organisme judicial, en el qual dos dels seus membres tenen mandat caducat. I ha estat el vot d’aquests dos jutges el que ha definit la votació. Un veritable “cop judicial” contra el poder legislatiu, avalant la petició del Partit Popular.

La votació s’ha imposat per 6 vots contra 5 (un dels seus membres està de baixa) en un organisme dividit per la seva adhesió al PP o al PSOE, ja que la majoria dels seus integrants són triats directament pels partits del règim del 78. Abans d’aquesta votació, dos jutges afins al PP havien votat en el Tribunal de Garanties en contra de la seva pròpia recusació, presentada per Unidas Podemos. Més escandalós, impossible.

Malgrat això, des del Govern de coalició han deixat clar que acataran la decisió, més enllà dels discursos d’Unidas Podemos. El PSOE mai qüestionarà la legitimitat del Tribunal Constitucional, una institució reaccionària, pilar clau del Règim del 78, que ha estat utilitzada tant per uns com per altres per defensar els interessos de la burgesia, la monarquia i els seus propis privilegis de casta política.

El Senat s’apresta ara a seguir amb la tramitació de les reformes en el Codi Penal, segons el pacte entre el Govern i ERC, per modificar els delictes de sedició i prevaricació. Aquest acord ha estat atacat per la dreta com una cessió inacceptable als independentistes. No obstant, es tracta d’una reforma que, lluny d’avançar en elements democràtics, inclou l’augment de les penes per a la protesta social. Ja que, si bé amb el nou Codi Penal es podria rebaixar algunes penes dels presos i processaments del procés, deixa intactes les més de 4.000 causes contra els demés independentistes i endureix les penes de presó contra la protesta social.

Al mateix temps, des del sector “progressista” del Règim (PSOE-Podemos) denuncien un “cop contra la democràcia”. I és clar que el partit judicial cerca imposar la seva autopreservació mitjançant un veritable cop institucional. Per això repudiem la resolució del TC, una decisió que no té cap legitimitat i no hauria d’acatar-se! Però això no significa que acceptem les cíniques defenses de la “democràcia” per part del PSOE i els partits “progressistes” del règim. Justament, el Tribunal Constitucional és una institució que té l’“última paraula” en la preservació dels valors reaccionaris d’aquesta democràcia per a rics i la Constitució del 78, que defensa la monarquia, garanteix el centralisme espanyolista, nega el dret a l’autodeterminació dels pobles i garanteix la defensa de la sacrosanta propietat privada dels capitalistes.

Justament, va ser el TC, l’organisme que, en 2017, a petició del govern de Rajoy i el PSOE, va suspendre la Llei de Referèndum i la de Transitorietat Jurídica aprovada pel Parlament de Catalunya, només 24 hores després. És el mateix TC que va decidir que el Parlament català no podia votar la investidura de Carles Puigdemont en 2018 i el que va prohibir que la cambra catalana pogués votar resolucions sobre el dret d’autodeterminació i la monarquia. És a dir, que ha estat una peça clau en la persecució de l’independentisme. I és el mateix TC que va avalar de manera definitiva la “Llei mordassa”, considerant com a delictes greus la “pertorbació d’actes públics”, ja siguin “espectacles esportius o culturals, solemnitats i oficis religiosos”.

Per tot això, mentre denunciem el cop judicial, plantegem una lluita conseqüent contra aquest règim antidemocràtic del 78, quelcom que des d’Unidas Podemos estan molt lluny de voler fer.

Contra la casta judicial: jutges triats per sufragi universal i amb mandat revocable

La casta judicial actua com un veritable partit de la toga, bloquejant ara l’activitat parlamentària, o sent l’avançada de la criminalització de l’independentisme i de la protesta social. Els jutges, amb mandats vitalicis i salaris siderals actuen com a veritables reis, decidint sobre qüestions fonamentals contra el poble treballador. Són una veritable casta judicial, que defensen els seus privilegis, i viuen com a rics, amics dels grans empresaris i dels polítics del règim.

Per acabar amb aquesta casta, no valen els laments mediàtics de Podemos i Esquerra Unida, ni el recurs a una altra casta, la de la justícia europea. Fa falta lluitar per la dissolució d’aquests organismes reaccionaris, i que tots els jutges siguin elegits pel vot directe i proporcional de tots els habitants majors de 16 anys. Que els seus mandats siguin revocables pels seus electors i que no guanyin més que el salari d’un treballador mig.

Juntament amb aquestes mesures, serà necessari acabar amb altres institucions reaccionàries emparades en la Constitució del 78, com la monarquia, i el mateix Senat, triat de manera antidemocràtica. Clar que per a poder imposar un programa democràtic d’aquest tipus, farà falta reprendre la mobilització als carrers.

A baix la casta judicial, amb jutges vitalicis i super poders, als quals ningú pot qüestionar!

Pel dret a l’autodeterminació dels pobles. Per Assemblees constituents lliures i sobiranes per decidir-ho tot!