Aquest 8 de març va suposar un punt d’inflexió per al moviment de dones que, amb la seva convocatòria de vaga internacional, va arrossegar a milions de persones als carrers. L’Estat espanyol va ser un de llocs amb més mobilització, la qual cosa expressa el gran descontent d’una bona part de la població, en un moment en el qual sembla haver-hi un auge de la violència masclista, els feminicidis i els abusos sexuals.

No obstant això, moltes consignes d’aquesta jornada deixaven veure que la problemàtica de les dones va més enllà de la violència física, amb reclams en contra de la desigualtat en el treball de cures i en l’àmbit laboral. Un exemple d’això és la bretxa salarial, que se situa entorn del 25%, o la precarització de les dones, que ocupen els treballs pitjor pagats, en pitjors condicions i compten amb grans dificultats per treballar en acabar els estudis. Una realitat en la qual la joventut veu reflectit el seu futur.

Això es va traduir en un enorme suport a la vaga en diferents sectors de la classe treballadora, amb més de cinc milions de treballadors i treballadores participant en les aturades en les diferents accions. Fins i tot va poder veure’s aparèixer col·lectius en lluita com Las Kellys, treballadores de la llar, joves precaris i precàries, de Telepizza i estudiants marxant juntes, desafiant al sistema patriarcal i capitalista que les oprimeix.

El moviment estudiantil tampoc es va quedar a un costat.Les estudiants, van ser una part important i nombrosa de les diferents mobilitzacions, que van expressar el seu malestar per la situació actual. La Universitat és una clara expressió de l’aliança que existeix entre aquests dos sistemes que perpetuen l’opressió de les dones, el capitalisme i el patriarcat.

Hi ha diversos exemples de com les universitats reprodueixen aquesta discriminació. Per mostrar-ne un en concret a la Universitat de Barcelona un 78% del personal precari –PAS- són dones. Del total del personal docent amb prou feines el 20% arriben a ser catedràtiques i no hi ha cap rectora.

Aquesta mateixa universitat, que va organitzar actes simbòlics en algunes facultats pel dia 8 de març, no solament ignora per complet la situació precària de les dones, treballadores i estudiants, sinó que a més es beneficia de tots els mecanismes possibles per precaritzar, com són contractes per al personal docent associat, una veritable maquinària de precarització i eliminació dels drets laborals de centenars de professors i professores.

O els suposats contractes a “becaris”, que no són una altra cosa que un treball semigratuït per a la joventut: a cinc euros l’hora i sense cotitzar a la seguretat social. Tampoc podem passar per alt l’externalització d’alguns serveis, com els de la neteja, un sector especialment feminitzat i explotat.

És necessari reclamar que aquestes treballadores passin a formar part de la plantilla de la universitat i que es garanteixin per complet els seus drets. És necessari cridar ben alt La universitat també té Kellys! La universitat també es beneficia de les lleis capitalistes i patriarcals per treuren’s els nostres drets! L’ofensiva neoliberal a la universitat pública no ha fet més que revestir totes aquestes desigualtats amb un discurs hipòcrita a favor d’una suposada “igualtat” a les universitats.

Però ara més que mai és necessari assenyalar que és la mateixa casta universitària, composta de rectors, empresaris i professors i professores privilegiats els que mentre imposen reformes com la pujada de taxes, el Pla Bolonya o el 3+2, expulsant a centenars de milers de companys i companyes per no tenir recursos, posen via lliure a la ingerència de la banca i les multinacionals a les nostres facultats. Aquestes mateixes empreses controlen les recerques de les universitats públiques a les quals financen i, a més, es serveixen dels estudiants als quals precaritzen.

És la mateixa universitat la que al mateix temps que promou actes simbòlics en dates clau com el 8 de Març, aprofundeix els seus llaços amb l’ Esglèsia misògina i homòfoba-> http://www.laizquierdadiario.es/basta-de-intromision-de-la-iglesia-catolica-en-la-universidad-de-zaragoza?id_rubrique=2653] signant convenis o fins i tot cedint espais per organitzar xerrades sobre “ideologia de gènere”, però els hi denega sistemàticament a les alumnes.

És la mateixa universitat que al mateix temps que promou la creació de “Comissions d’Igualtat” en les diferents facultats, invisibilitza i oculta els casos de masclisme o assetjament que es donen a l’interior de les nostres aules. Per tot aquests motius, és necessari transformar la ràbia i la indignació que les estudiants al costat dels nostres companys vam expressar el passat 8 de Març, en una veritable organització a les nostres facultats.

Només d’aquesta forma serà possible crear comissions de dones i LGTBI independents de la casta universitària i les patronals, no burocratitzades, i que garanteixin l’accés a les estudiants i docents, les quals han de ser una de les principals reivindicacions del moviment de dones.

Les comissions actuals, que diuen tenir objectius com la conciliació de la vida i els estudis i la implantació de la perspectiva de gènere en el temari, estan molt lluny de vetllar pels interessos de les estudiants i les treballadores, que expliquen cada vegada amb més dificultats.

A més, les comissions no estan presents en totes les universitats, ni tan sols l’assistència dels membres a les reunions és obligatòria. Aquests plans d’igualtat i protocols de les comissions han demostrat ser especialment inservibles en els casos d’abús, principalment de professors a alumnes, on la pròpia universitat ha encobert les denúncies.

Per tots aquests motius des de les agrupacions Pan y Rosas i No Passaran volem llançar una gran campanya de denúncia a totes les universitats, per visibilitzar l’estreta aliança entre el capitalisme i el patriarcat que es troba en les arrels d’aquesta institució. Perquè ara més que mai és necessari lluitar per una universitat gratuïta i sense precarietat, que acabi amb els interessos de les empreses privades que la governen i que sigui accessible per a la classe treballadora.

Perquè la joventut, els migrants i les dones s’han trobat històricament amb més dificultats per poder estudiar o per poder compaginar les seves ocupacions precàries amb la universitat, és necessari seguir construint l’aliança entre el moviment de dones i el moviment estudiantil que va començar a construir-se aquest 8 de Març i emprenguem una lluita conjunta contra la universitat patriarcal i capitalista, que elitiza els estudis i ens nega poder accedir a ells.