Els investigadors de l’estudi sobre pobresa energètica que proporcionen això dades creuen que aquest empitjorament “segurament recull dues realitats: els ressons de la tempesta Filomena d’una banda i la tendència creixent en les llars a gastar menys del necessari en energia”. José Carlos Romero, coordinador de la Càtedra d’Energia i Pobresa de la Universitat Cometes i autor principal de l’informe, creu “molt probable” que aquesta indicadora anotació “a una tendència creixent en moltes famílies de restringir la calefacció per por de la factura”.

Ja al juny, un altre informe elaborat per Creu Roja al costat de l’organització Ecodes assenyalava que el 75% de les famílies vulnerables ateses per aquesta ONG no podien mantenir les seves cases a temperatura adequada en 2021.

Si bé els autors reconeixen que algunes mesures del govern com el reforç dels bons socials, rebaixes de càrrecs, de l’IVA i de l’impost elèctric, han suavitzat el cop per a alguns, la realitat és que aquestes mesures estan lluny de ser suficient. “Ens trobem probablement davant la dimensió de la pobresa energètica més apressant al nostre país. Més d’un 30% del total de les llars espanyoles no va aconseguir cobrir ni la meitat de la seva despesa energètica teòrica”, afirmen els investigadors. Mentrestant, el Govern PSOE-UP ha aprovat uns pressupostos generals on la despesa militar equivaldria a pujar l’SMI 580€ al mes.

L’informe analitza també un indicador denominat HEP, que identifica a una llar en “pobresa energètica oculta severa” si gasta menys de la quarta part del que realment necessita per a cobrir les seves necessitats energètiques (despesa energètica requerida). En aquest cas, s’ha disparat des del 4,8% fins a 10,32%.

2021 va ser, d’una banda, l’any del començament de la fi de la COVID i l’any de l’inici de la crisi de preus de l’energia, la qual cosa ha tingut un impacte molt significatiu en les nostres llars sobretot a partir de la tardor. Tot sembla indicar que moltes famílies van restringir la seva despesa per por d’unes factures que es van tornar inabordables de la nit al dia”.

El Govern sosté que amb les mesures addicionals aprovades ja enguany, després de la invasió d’Ucraïna, com el topall al gas i els reforços del bo social, els consumidors vulnerables i els vulnerables severs paguen “el mateix que abans de la guerra”. No obstant això, la realitat és que aquestes mesures aconsegueixen només a uns quants i realment estan sent utilitzades per a emmascarar com a “pressupostos socials” a uns pressupostos amb la major despesa militar en els últims 40 anys, per a complir amb les exigències imperialistes de l’OTAN.

A la Canyada Real, a Madrid, porten més de dos anys sense llum, i no serà rar tornar a veure incendis o intoxicacions per inhalació de fum a causa de calefacció precària en les llars, i per si això fos poc, els beneficis empresarials continuaran augmentant com ho porten fent des del principi de la crisi.

La crisi energètica forma part d’aquesta llista de “crisi” que colpegen a la classe treballadora i els sectors populars, com el preu de la compra o la precarietat laboral. Mentrestant, davant aquesta situació, el govern “progressista” ha donat repetides mostres d’una gestió centrada en oferir petits pegats a costa de mantenir els beneficis de les diferents patronals.