El diari digital La Directa torna a destapar un altre cas d’infiltració policial en l’esquerra i l’activisme social català. Un nou atac als drets i llibertats més bàsics, que engrosseix el prontuari repressiu de l’Estat que en els últims anys ha deixat, només a Catalunya, més de 4.000 processaments.

En un detallat reportatge de recerca, La Directa treu a la llum a Daniel Hernández Pons, el nom fictici amb el qual un agent de la Policia Nacional s’hauria introduït en diversos moviments socials de Barcelona des de juny de 2020. Seria, per tant, una operació dissenyada i executada plenament sota les ordres del ministeri de l’Interior del govern del PSOE i Unidas Podemos.

L’agent, d’origen mallorquí, es va acostar per primera vegada al centre social ocupat La Cinètika, situat a Sant Andreu del Palomar, un any després de graduar-se en l’Acadèmia de la Policia Nacional d’Àvila.

Per aconseguir guanyar-se la confiança dels espais i activistes en els quals es va infiltrar, La Directa ha tret a la llum un modus operandi basat en establir relacions sexo-afectives amb almenys vuit dones. La utilització sense escrúpols d’elles com a “pont” els ha generat un important impacte emocional i han decidit presentar una demanda conjunta contra el talp.

El personatge de Dani ha estat descrit per algunes d’elles com una persona afectuosa, parladora i bromista, amb poc discurs polític i una vida nocturna molt activa. En les seves sortides nocturnes l’agent reconeix en algunes converses de Whatsapp haver-se posat molt “taja” o haver-se passat amb el consum de MDMA.

Amb aquest perfil va aconseguir dissipar algunes sospites inicials i participar, segons La Directa, d’activitats en centres socials com a Can Masdeu, Can Batlló, la Kasa de la Muntanya, l’Ateneu l’Harmonia, la Comunal o la Lokomotiva, així com en diferents mobilitzacions com les manifestacions contra l’empresonament de Pablo Hassel o accions contra desnonaments.

#EspionatgedEstat | L'entorn de les persones afectades pel policia infiltrat denuncia el cas i fa una crida al suport mutu https://t.co/2jk74zld32 La @LaCinetika ha difós un comunicat i el sindicat @CGTCatalunya n'ha publicat un de propi. Per @gemma_g_fabrega pic.twitter.com/HY7kGV9IqW

— Directa (@La_Directa) January 30, 2023

Es tracta del segon infiltrat del ministeri de l’Interior que surt a la llum en menys d’un any. Aquest estiu, també gràcies a La Directa, es va descobrir el cas de Marc Hernández Pon, un agent que es feia passar per mallorquí -en realitat era de Menorca- i va aconseguir infiltrar-se en l’esquerra independentista i el moviment de l’habitatge, participant de reunions i la vida interna d’organitzacions com el SEPC, el Casal Popular Lina d’Ódena o Resistim Gòtic.

Et pot interessar: Surt a la llum la "policia patriòtica" del govern del PSOE-UP contra l’independentisme

Estem, per tant, davant una pràctica que no és una excepció o un cas aïllat. El ministeri de Marlaska sembla haver assumit aquest tipus d’infiltracions com una de les seves eines comunes per a la persecució de la dissidència política i la protesta social. Que aquest tipus d’operacions hagin de realitzar-se, segons les seves pròpies lleis, sota mandat judicial i solament en casos de terrorisme, crim organitzat o tràfic de drogues, no suposa cap problema davant la complicitat absoluta de la Judicatura en l’aval d’aquestes i altres pràctiques.

Així va succeir amb la denúncia del “Catalangate”, el cas d’espionatge massiu dels dispositius mòbils de més de 60 polítics i activistes independentistes amb l’aplicatiu Pegasus, portat endavant pels governs del PP, el PSOE i el de coalició amb UP, i que va ser arxivat per la Justícia en tot just setmanes des que es destapés el cas.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, va arribar a justificar aquest escàndol en el Congrés al·ludint que "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”. Però també les i els diputats d’Unidas Podemos, més enllà dels tuits i declaracions amb què han posat en qüestió aquests mètodes, acaben avalant i tancant files amb Marlaska. No oblidem que al setembre, van sumar els seus vots als de PSOE, PP, Cs i Vox per evitar que el ministre de l’Interior comparegués per la infiltració policial de Marc Hernández Pon, sol·licitada per ERC, JxCat, PDECat, la CUP, EH-Bildu, BNG i Compromís.

També pots llegir: Unidas Podemos se suma a PSOE, PP, Cs i Vox per evitar que Marlaska comparegui per la infiltració policial a organitzacions juvenils independentistes

Continua la persecució contra els moviments socials a Catalunya. Les clavegueres de l'Estat segueixen funcionant sota el govern PSOE-UP perquè en són còmplices.

Ni un pas enrere davant la persecució política, social i sindical.

I recordeu: 1️⃣3️⃣1️⃣2️⃣ sempre https://t.co/OKtniQvbmL

— Pablo Castilla (@PabloCastilla00) January 30, 2023

Aquest tipus de pràctiques policials no són tampoc patrimoni exclusiu de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els Mossos d’Esquadra, sota governs de JxCat i ERC, tenen també una llarga llista. Un dels últims casos va sortir a la llum fa menys d’un any, amb la utilització d’unitats antiterroristes dels Mossos contra el moviment del dret a l’habitatge i l’independentisme, denunciada per Alerta Solidària.

L’enduriment de la persecució de la protesta social i la dissidència política és doncs la tònica imperant de part de totes les institucions del Règim del 78 i compta amb l’aval tant de la dreta i l’extrema dreta, com del PSOE i els seus socis d’“esquerra”, i fins i tot dels partits independentistes que, en el cas d’ERC, ve d’avalar fa unes setmanes l’enduriment del Codi Penal amb el delicte de desordres públics agreujats.

A aquesta màquina d’espionatge, infiltració, judicis farsa i milers de processaments i processades, només podrem detenir-la amb un moviment antirepressiu fort, amb el suport de tota l’esquerra política i social i que es mantingui independent dels que amb togues, porres o espies ens volen callats, obedients i desmobilitzats.