El Règim del 78 ha llançat una forta ofensiva en tots els fronts per a acabar amb el moviment independentista català. Les institucions temen que el moviment català pugui reavivar-se. Si bé la Diada ha estat de menor assistència, el fet de mobilitzar a 600.000 persones els dóna pànic. I, per a això es preparen. I, per a això haurem de preparar-nos si volem lliures als presos polítics.

Amb la sentència pretendre disciplinar-nos. Diuen que el Suprem no posarà les màximes condemnes possibles. De tota manera, queda clar que serà condemnatòria. El Règim de Madrid vol tenir als Jordis i a tot de Govern de Puigdemont a la presó. Els presos seguiran presos per anys i el Suprem reactivarà les euroordres contra Puigdemont i els exconsellers exiliats.

El 23S, l’Audiència Nacional i la Fiscalia van organitzar conjuntament amb la Guàrdia Civil, els partits del règim i els mitjans de “difamació” un operatiu de magnituds incommensurables. L’operatiu policial, digne d’una pel·lícula de Rambo. L’acusació semblava que procedia del 1984 d’Orwell. Ressonen «La guerra és la pau. La llibertat és l’esclavitud. La ignorància és la força.»

El pas següent va ser deixar anar als xacals. Els mitjans de “difamació” bramaven com a fidels gossos la “veritat” que es filtrava des del poder. Bombes, Goma 2, percutors, precursors d’explosius. Terroristes!! Tots a l’uníson. Els tuits dels senyorets feixistes, fins i tot d’alguns que es diuen progressistes (encara que no se sap per què) es van sumar al corifeu. Els tertulians ben pagats alertaven de la hipotètica violència als carrers de Barcelona.

El President en funcions, Pedro Sánchez es regodejava amb l’amenaça de 155. No importa que estigui en funcions, ho puc aplicar igual. Rivera ho demanava a crits. Casado es congraciava de la (in)justícia espanyola que perseguia als terroristes separatistes, però que van ser completament ineficaços per a evitar el 17A a Barcelona.

Fins i tot alguns mitjans que es diuen “progressistes” com Público, la Sexta o El País es feien ressò de cadascuna de les filtracions. Ningú es qüestionava res. Tot ho prenien com a cert. Tot era i és funcional al Règim del 78 i a aquesta “democràcia consolidada”. Com deia Orwell: el ministeri de la pau s’encarrega de la guerra i el Ministeri de la veritat, es dedicava a les notícies.

El Govern espanyol es prepara per a una condemna forta. I, per a això va elaborar des del “Ministeri de la veritat” o el de “Relacions exteriors” és igual, això que va anomenar “Espanya global” per a controlar el present, el futur i el passat. En aquesta campanya no es parla de rapers, ni de tuiteros perseguits. Tampoc s’esmenta a Adrià i Tamara. No es parla de com es va absoldre al nét de Franco. Segurament es parla d’un país “multicolor”. La veritat és que l’Estat espanyol ha de fer propaganda per a contrarestar la repressió política a Catalunya.

Cal enfrontar als carrers l’ofensiva del Règim

El Règim està decidit a derrotar el moviment català com es pot veure en cada esdeveniment i en cada pas que dóna. La qüestió és organitzar les forces dels treballadors i el poble per a fer front. El Govern i el Règim del 78 ens porten avantatge perquè fa mesos que reprimeixen i ara creuen que poden derrotar-nos.

La Assemblea Nacional Catalana, després de mesos i mesos de passivitat, convoca a mobilitzar-nos immediatament se sàpiga el resultat de la sentència amb el suport dels CDRs. Els sindicats ja han convocat la vaga general. Inicialment per al 11, però l’han posposat per al 18, perquè potser la condemna es publica la propera setmana. En les universitats hi ha cartells del Tsunami democràtic cridant per al mateix dia. És necessari que tots colpegem units per a demostrar la força que tenim.

No obstant això, la lluita contra la sentència i per la llibertat dels presos polítics no s’acaba el dia que la publiquin. Al contrari, recentment comença. Cal muntar una enorme campanya social de llarg alè per a torçar-li el braç al poder. Per a això és vital organitzar als milers d’estudiants, treballadors i els barris formant comitès en cada lloc d’estudi i de treball per a donar la veu i la iniciativa a la joventut i els treballadors. Perquè la vaga del 18 sigui gran cal impulsar assemblees i desplegar totes les forces.

Si volem guanyar l’embat de la caverna hem de mobilitzar i organitzar totes les nostres forces. Davant la violència i les mentides de la “Espanya Global”, cal mobilitzar la veritat dels joves i dones precàries i mal pagades. Davant la campanya mediàtica al servei de l’Ibex 35 cal mostrar la veritat del poble català sortint als carrers. Hem de defensar-nos amb la veritat i totes les nostres forces.