×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

David Caño: "Sembla ser que tot això que va provocar vagues generals i protestes ara és motiu de defensa i ja no molesta"

Conversem amb David Caño, portaveu nacional i secretari d'acció sindical de la IAC sobre l'abast de la nova reforma laboral. Una contra-reforma que ja ha aixecat veus contraries entre l'esquerra sindical i la Taula Sindical de Catalunya convoca a nombroses protestes per a aquest dissabte 29.

Arsen Sabaté

dimarts 25 de gener
Facebook Twitter

Imatge: @cececebe

Creus que la nova reforma laboral acaba derogant la que va imposar el PP en 2012?

Inequívocament no. El que ha fet és una operació de màrqueting i maquillatge per incomplir allò que va dir que faria en campanya. Sembla que les resistències de les que parlava, s’han imposat. Per una banda, manté l’estatalització de la negociació col·lectiva i per l’altra, protegeix l’actual model de relacions laborals que és el causant de la gran precarietat laboral que patim. Una altra oportunitat perduda mentre la CEOE ho celebra.

Quins serien els principals aspectes que continuen vigents de la reforma aprovada per Rajoy?

Un dels aspectes més lesius i que més protestes va aixecar de la reforma de 2012 va ser la retallada de les indemnitzacions per acomiadament improcedent, les quals passaven de 45 dies per any treballat amb un topall de 42 mensualitats a 33 dies per any treballat amb un topall de 24 mensualitats, fet que donava més facilitats als acomiadaments. Doncs, sembla que aquest aspecte l’han donat per bo perquè en cap cas s’ha parlat de revertir-lo i retornar a les condicions anteriors. Acomiadar segueix essent igual de barat per a les empreses.

Un altre aspecte nociu que va introduir la reforma laboral del PP de 2012 van ser les facilitats per acomiadar tant individualment com col·lectivament. Va ampliar les causes (econòmiques, tècniques, organitzatives, de la producció) i va suprimir la fase administrativa, deixant que l’empresa, de forma unilateral, pogués acomiadar col·lectivament encara que no hi hagués cap tipus d’acord amb els i les representants dels treballadors. Alhora que també donava facilitats pels acomiadaments objectius, 20 dies per any treballat per 12 mensualitats.

Sembla ser que tot això que va provocar vagues generals i protestes ara es motiu de defensa i ja no molesta al govern de coalició (PSOE i UP) i a les dues grans centrals sindicals (CCOO i UGT).

I d’aquella reforma de Zapatero de 2010 que li va costar una vaga general, què en queda dempeus?

D’aquella reforma laboral ningú no en parla, suposo que els sembla bé només assenyalar la del PP del 2012. Però la veritat, és que Zapatero i el PSOE al 2010 ja retallaven drets de la classe treballadora i ara ho segueixen fent. En aquella reforma van començar a ampliar els supòsits per poder acomiadar a 33 dies en comptes de 45 i van llançar tota una sèrie de mesures per facilitar els acomiadaments objectius, com per exemple que les empreses presentessin causes econòmiques.

Ens diuen que la correlació de forces és molt més favorable per a les esquerres que durant la reforma laboral de 2010 però el cert és que l’estatut dels treballadors i treballadores és molt pitjor que llavors. En cap cas recupera els drets laborals d’abans de 2010.

La reforma laboral de 2012 va deixar barra lliure per a la pràctica de la subcontractació. Acaba amb ella aquesta nova reforma?

Doncs no, una altra oportunitat perduda i una altra victòria dels interessos empresarials. Es perd l’oportunitat d’acabar amb aquesta xacra que és un dels elements més nocius pel conjunt de treballadors i treballadores. I és perjudicial perquè desregula les condicions laborals i divideix els treballadors i treballadores dificultant que s’organitzin i lluiten per a una millora col·lectiva. La llei no recupera l’estructura de la negociació col·lectiva prèvia a la reforma laboral de 2012 i consolida que els convenis de les empreses puguin tenir pitjors condicions que els sectorials. En aquest sentit, només fixa que el conveni que s’hagi d’aplicar sigui el sectorial, per sobre del de l’empresa, en el cas dels salaris però no blinda altres condicions com horaris, tipus de jornada, compensacions o hores extres...

També és especialment destacable, i ha estat molt aplaudit per la patronal, que es prioritzin els convenis estatals per sobre dels autonòmics i provincials. Això impedirà implementar millores que es puguin aconseguir en comunitats o territoris gràcies a les lluites dels treballadors i on les organitzacions sindicals que signen aquest acord no són majoritàries.

Per últim, dir que algunes mesures que es publiciten com a millores, pel que fa a la temporalitat o subcontractació, no són fruit de cap acord sinó de la necessària aplicació de les sentències judicials que s’estan guanyant en la matèria.

Des del teu punt de vista, quin és el repte de l’esquerra sindical davant aquesta nova contra-reforma?

En primer lloc hem de saber explicar què suposarà aquesta falsa derogació i el fet que ho estiguin defensant les forces que s’autoanomenen progressistes. És important que el conjunt de la classe treballadora conegui què els estan fent aquells que diuen voler representar-los.

En segon lloc, penso que el sindicalisme combatiu està creixent i cada vegada és més possible poder esdevenir aquesta alternativa real al sindicalisme pactista i de concertació. En aquest sentit la Taula Sindical formada per CGT, IAC, CNT, Co.Bas, COS i Solidaritat Obrera, és un primer pas. Un espai per a la unitat d’acció, cadascú des de la seva diversitat, però posant-nos horitzons comuns i plantejant mobilitzacions i lluites compartides. Cal que aquest 29 de gener a les 18h omplim Jardinets de Gràcia i els diem molt clarament que no volem més mentides i que reclamem una derogació real de la reforma laboral.

Et pot interessar: “Prou mentides!” La Taula Sindical de Catalunya convoca mobilitzacions el 29 de gener per la derogació de la reforma laboral

Fòrum: Esquerra Diari organitza un fòrum amb sindicalistes d’esquerra i advocats laboralistes sobre la reforma laboral de Yolada Díaz

Anàlisis i entrevistes: Derogació de les reformes laborals


Facebook Twitter

Arsen Sabaté

Editor d'Esquerra Diari.

Barcelona | @ArsenSabate

Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Final d'any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge