El jove de 22 anys va ser detingut a Lleida el 18 d’octubre com a part de la repressió a les manifestacions de la vaga general que va omplir els carrers de Catalunya aquest dia. Després de passar 20 dies al CIE de Zona Franca a Barcelona, va ser deportat en un procés que la seva advocada, Laura Fernández, denúncia per la seva opacitat i contradiccions, com el fet que no se sabés que existia una deportació fins que el propi jove va poder contactar ja al Marroc.
Aquesta deportació és un exemple de tota la violència i racisme estructural que sofreixen tots els menors no acompanyats, en menor o major mesura, sense contra amb el racisme, l’assetjament policial, la criminalització i tota la campanya política racista que impulsen agrupacions polítiques com Vox, però les bases institucionals de les quals estan aprovades per bona part del Règim del 78.
A l’Estat Espanyol les deportacions no són una notícia nova. Recordem que les temporeres de la maduixa de Huelva an a poder obtenir els papers. Tal com també passa amb les dones emprades de la llar, sobretot les que treballen d’internes.
Aquest cas és una de les accions repressives més brutals cap a una joventut que viu sofrint la repressió i violència policial des de sempre, per fer vagues, protestar, manifestar-se o simplement per ser migrant com ha ocorregut amb els venedors ambulants com els *manteros.
Segueixen les denúncies sobre la repressió les més de 40 persones preses, més de 600 ferides i més de 200 detingudes a Barcelona durant les mobilitzacions. L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona ha denunciat la violència policial relatada pels detinguts “Pallisses, sang en les parets, humiliacions sexistes, escorcolls amb nu integral sense bata, etc.”
Però aquesta repressió no pot ser frenada sinó és amb l’autoorganització de manera independent dels partits del Règim, inclosos els que es diuen d’esquerra. D’una banda, per a ser mínimament democràtica, l’esquerra espanyola hauria de partir d’una idea elemental: no acatar sentències injustes, exigir la llibertat dels presos polítics i l’amnistia, i convocar mobilitzacions amb aquest objectiu.
Per part parteix, avui més que mai és necessària l’autoorganització, amb comissions anti-represives en els centres de treball i d’estudi, al costat de les organitzacions i col·lectius anti-represius, al costat de la joventut i la classe treballadora.
Així mateix, hem de continuar lluitant per la derogació de la Llei d’estrangeria, el tancament dels CIEs, la fi de les deportacions expresses i drets igualitaris per a totes les persones que resideixen en l’Estat espanyol. És necessari denunciar el rol imperialista de l’Estat espanyol, causant migracions forçoses, així com el racisme institucional que impregna l’ADN del Règim del 78, des de les deportacions, fins als CIEs, la violència policial racista o els filats.
