×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Desobeiran ERC, CUP i EH-Bildu la Llei de Secrets Oficials franquista?

La directora del CNI compareix aquest dijous en la comissió de Secrets Oficials. Els diputats tenen l'obligació de no revelar el que digui. Es pot enfrontar l'escalada repressiva acatant una llei franquista?

Sergio Linares

dijous 5 de maig
Facebook Twitter

Aquest dijous Paz Esteban, la fins ara directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, està compareixent en la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats arran del cas de més de 60 escoltes realitzades a dirigents independentistes per mitjà del sistema Pegasus. Del que dirà res sabem ni sabrem mai. Totes les informacions que es pugui oferir als diputats membres d’aquesta comissió "seran secretes i els seus membres vindran obligats a no divulgar les informacions obtingudes".

La ministra de Defensa, Margarita Robles, s’ha convertit en la principal defensora d’Esteban. A aquesta agent del CNI, que va iniciar la seva carrera en 1983 en el CESID dels GAL, li devem frases com “cuidin-se, cuidin la seva identitat digital i cuidem totes les nostres dades”. Sens dubte cara dura no li falta. Robles la defensa per una convicció pública i manifestada que els serveis d’intel·ligència tenen tot el dret a intervenir les comunicacions i dades que considerin davant desafiaments com el que va suposar el moviment democràtic català o protestes com les desfermades després de la sentència del procés.

A més Robles té en Esteban un còmode parapet. Ahir, en la seva pròpia compareixença en la comissió de Defensa, va deixar sense respondre la immensa majoria de les qüestions sobre el CatalanGate al·legant que tenia “la limitació d’explicar coses que demà explicarà la directora del CNI". Són aquestes coses precisament les que quedaran blindades de conèixer-se gràcies a les restes de la legislació franquista sobre secrets oficials que van sobreviure la Transició i els successius governs de la UCD, el PP i el PSOE.

Perquè no quedés cap escletxa el PSOE al costat de la dreta i la ultradreta van bloquejar dimarts la creació d’una comissió parlamentària pública, en la qual la mateixa directora del CNI hagués de respondre a les mateixes preguntes amb llum i taquígrafs. Unidas Podemos i els altres socis de legislatura van lamentar aquesta pinça. Els socis governamentals, no obstant, van evitar votant al costat del PSOE que el president del govern comparegués en el ple del Congrés per donar compte de la crisi.

Tots aquests socis del PSOE consideren que en la comissió de secrets oficials no es podrà aclarir cap responsabilitat. Tenen raó. Difícilment es podria aconseguir tampoc en una comissió controlada pel bloc monàrquic, ni molt menys impulsada pel mateix CNI o el ministeri de defensa, com demanava Echenique fa una setmana. Sense una comissió independent serà impossible. Sense proposar-se acabar amb la Llei de Secrets Oficials i que s’obrin tots els arxius classificats tampoc.

No obstant, l’opacitat extrema amb la qual es volen manejar els partits monàrquics sí que podria veure’s amenaçada. Tant Unidas Podemos, com ERC, PNB, EH Bildu, Junts i la CUP, són avui part d’aquesta comissió secreta. Els seus diputats i diputades escoltaran les paraules d’Esteban, veuran els documents que presenti i les seves justificacions. A les seves mans està desobeir les lleis franquistes que defensen derogar i que cobreixen d’impunitat les clavegueres de l’Estat, o si les acaten i se sumen als bons costums parlamentaris que les blinden amb el seu silenci.

La crisi de Pegasus posa en evidència els trets més autoritaris del règim del 78, que s’han vist enormement reforçats en els últims anys amb la Causa General contra l’independentisme català. Per enfrontar aquesta escalada no es pot fer des del respecte a l’statu quo i la legalitat que la blinda.

Dels qui són part del govern responsable de les escoltes poc o res es pot esperar, defensin o ataquin a Robles i Esteban. De fet el mateix Iglesias va formar part de la Comissió Delegada per a Assumptes d’Intel·ligència, l’organisme que dirigeix el CNI, des de març de 2020 fins a la seva sortida del govern i no ha dit ni una paraula del que allà es tracta, precisament en el mateix període en què es van produir algunes de les escoltes.

Altres formacions com ERC diuen que està en risc la pròpia democràcia, i EH-Bildu i la CUP sostenen denúncies encara més contundents. A què esperen llavors per trencar amb la Llei de Secrets Oficials de 1968? Convocaran als mitjans després de la compareixença d’Esteban per fer públiques les informacions que el PSOE, la dreta i l’extrema dreta volen que no es coneguin? És el mínim que es podria esperar si realment aspiren a posar fi a aquestes pràctiques i a institucions reaccionàries com el propi CNI.


Facebook Twitter
Al juliol va pujar l'atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

Al juliol va pujar l’atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l'Estat des del franquisme

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l’Estat des del franquisme

L'impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

L’impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l'esperat

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l’esperat

Mà d'obra migrant mes barata i submisa: l'objectiu de la reforma de la Llei d'Estrangeria

Mà d’obra migrant mes barata i submisa: l’objectiu de la reforma de la Llei d’Estrangeria