Si el govern català resultant de les exepcionals eleccions autonòmiques emprèn novament el camí del mandat popular de l’1O i l’autodeterminació per l’única via possible, la unilateralitat, el govern ha advertit que podria tornar a aplicar l’article 155 de la constitució que va recordar, acabaria amb el Govern "en qüestió d’hores" i, "sigui quin sigui el resultat d’aquestes eleccions, existeix una cosa sobre la que ja no queden dubtes: a Espanya la llei es cumpleix i així seguirà sent" va recalcar Rajoy.
Aquests comicis, imposats pel PP, el PSOE i Cs -amb el suport i la Judicatura -són el vernís "democràtic" al cop institucional en curs, amb el que el règim pretén liquidar el moviment independentista.
Per la seva part Miquel Iceta, candidat dels socialistes catalans a les eleccions del 21D ha assegurat, fent de "poli bo", que en el cas de que es consideri en sentència ferma als presos polítics investigats pel Tribunal Suprem, demanaria per a ells l’indult "per tancar ferides".
Tot i que públicament el PSOE no ha volgut desautoritzar el candidat català, aquesta declaració no va ser ben rebuda a Ferraz i es van afanyar en senyalar que aquesta és "l’opinió de Miquel Iceta feta en el marc d’una campanya electoral."
Xavier Garcia Albiol, el candidat del PP català, li ha retret la proposta al cap de llista socialista a Catalunya demanant-li que "es centri en allò prioritari" i que "els indults no ho són", segons el candidat popular.
Joan Tardà en declaracions a OndaCero: "hem proclamat la república de manera simbòlica i política, ara toca implenetar-la. Com es fa això? Doncs encara no ho sabem. Demanarem diàleg".
La mateixa inconcreció i la tornada al diàleg és compartida per Junts per Catalunya, qui porta a l’exiliat Puigdemont com a principal candidat.
Josep Rull, candidat per Barcelona de JuntsxCat va resumir ahir així els principals eixos de la campanya que comparteix amb els Republicans: "Llibertat, amnistia i dignitat i normalitat democràtica". Juntament amb una crida abstracta a anar "construint (la) República catalana".
Després d’haver arribat al pinacle del seu full de ruta, capitulant pràcticament sense oposar resistència i sembrant il·lusions infundades sobre "la salvació" d’Europa, sembla ser que les forces hegemòniques de l’independentimse pretén tornar al "dia de la marmota" de la negociació amb l’Estat previ a la realització del referèndum i l’intervenció de sectors populars movilitzats per aquest objectiu.
La direcció del processisme i la seva estratègia fallida es mostren com el principal obstàcle per a la conquesta i la construcció de la República catalana. La república serà obra dels treballadors i els sectors populars i la seva mobilització, o no serà, quedant sense resoldre aquesta sentida qüestió democràtica. Queda així plantejada la necessitat de construir una esquerra que estigui a l’altura d’aquesta enorme tasca, que implica a la vegada acabar amb la monarquia i el règim del 78 en tot l’Estat i l’apertura de processos constituents verdaderament lliures i sobirans en la perspectiva de governs de treballadors i la federació de les Repúbliques Socialistes ibèriques.
