Diego Pérez de los Cobos ha sigut destituït aquest dilluns per part del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska. Segons fonts del ministeri el motiu seria per ‘pèrdua de confiança’ després que és fes públic que el coronel De los Cobos entregués un informe sobre la convocatòria de la manifestació feminista del 8-M.

Segons la mateixa font, De los Cobos hauria remès un informe sense donar constància al ministeri de Grande-Marlaska a petició de la jutgessa Rodriguez-Medel. La magistrada hauria demanat aquest informe per la suposada responsabilitat legal del delegat del Govern a Madrid per donar el vist i plau a la concentració del 8-M.

La Guàrdia Civil, l’advocat Valladares, Pablo Iglesias o Irene Montero, i fins i tot Fernando Simón, estan involucrats en aquesta causa, aquí se li atribueixen delictes sobre que ja disposava de documents de la gravetat de la pandèmia tres dies abans, fin i tot, de la manifestació.

No obstant això, res te a veure la destitució del coronel amb que Diego Pérez de los Cobos fos el principal dirigent de i coordinador de l’operatiu policial contra l’1-O.

De los Cobos fou l’encarregat de coordinar l’operatu policial entre la Policía Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra durant la jornada de l’1 d’octubre de 2017.

Cal recordar que l’1-O s’aconsegueix votar en molts col·legis malgrat la repressió estatal i el tancament de 450 centres de votació per part dels Mossos d’Esquadra. Les escenes de la brutal intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra ciutadans indefensos, àvis i avies, dones i nens, defensant els col·legis electorals, van recórrer les portades dels diaris i les xarxes socials de tot el món. Més de mil ferits de diferent consideració en més de 50 càrregues policials repartides per tota Catalunya. Tan sols a la ciutat de Barcelona la xifra ascendeix a més de 340. A més, en els dies posteriors es produeixen nombroses detencions de persones que van participar del referèndum i s’obre una escalada repressiva contra el moviment independentista sense precedents que, encara avui, te continuïtat.

Et pot interessar: Des de l’1-O fins a l’actualitat: tota la repressió a Catalunya al cop de "a por ellos"

Però, per si fos poc, durant el judici farsa en el que, sistemàticament, Fiscalia i advocacia de l’Estat van intentar ficar amb calçador les acusacions de rebel·lió i sedició durant l’1-O, Pérez de los Cobos va contribuïr amb vehemència al relat ideat pel Règim espanyol enfront l’amenaça de secessió.

Et pot interessar: Un judici vist per a sentència des de l’inici i contra tot un poble

Pérez de los Cobos va mantenir que durant l’1O ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional "no van fer actuacions contra cap votant pacífic" i tampoc contra "nens, gent gran ni persones amb discapacitat". ‘Només contra les persones que miraven d’impedir l’accés al local" va sentenciar. A més, va defensar "l’ús de la proporcionalitat dels agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola enfront les persones que defensaven els col·legis" i va descriure un escenari de "situacions de violència molt greus contra els agents amb "muralles humanes".

Tot en un judici als líders sobiranistes que, per altra banda, si quelcom va deixar en evidència, és la creuada via judicial i sense contemplacions que es va obrir no només contra les aspiracions democràtiques pel dret a a decididr de milions de catalans, sino enfront dels drets i les llibertats per part del Règim del 78 cap a tots els sectors populars del conjunt de l’Estat espanyol que vénen qüestionant el sistema, i més en temps d’Estat d’alarma on la militarització dels carrers i el control policial és una constant.