Docents, sanitàries i estudiants anem a la vaga aquest dimecres i dijous d’aquesta setmana en el marc de la convocatòria per part de diversos sindicats de l’àmbit educatiu i sanitari. Des de Contracorrent i Pa i Roses considerem que la comunitat estudiantil ha de ser part d’aquestes mobilitzacions i, per això, fem un crida a la vaga a instituts, universitats i centres de formació professional. Així, som part de les organitzacions juvenils que, com el Sindicat d’Estudiants o el SEPC, animem a solidaritzar-nos en aquestes jornades.

🔴VAGA! Docents, sanitàries i estudiants: unides i endavant.

👉Revertim la degradació de l'educació i la sanitat pública que la Generalitat i el govern PSOE-UP mantenen.

✊🔥Combatem el capitalisme en defensa de la salut mental.

Organitzem la ràbia, polititzem el malestar‼️ pic.twitter.com/i3pebmFsbK

— Contracorrent Catalunya #OrganitzarLaRàbia (@Contrac_Cat) January 16, 2023

Davant la degradació dels serveis públics des de fa anys, el jovent plantem cara. Perquè atacar la sanitat i l’educació pública on assistim la majoria de la classe treballadora i els sectors populars és un atac contra la nostra classe.

La degradació de l’educació pública i el negoci de la concertada

Les ràtios elevadíssimes, els currículums educatius al servei dels interessos del mercat, la falta de professorat o la precarietat del personal docent i no docent són part del nostre dia a dia. Sabem què signifiquen classes de més de 30 alumnes amb un professor carregat de feina que es veu obligat a atendre necessitats educatives tan diverses sota la pressió constant d’avaluar-ho tot amb notes que representen poc el nostre aprenentatge.

Tot el sistema educatiu està marcat per fomentar la competència sota l’argument de la meritocràcia com a mecanisme per l’ascens social, empenyent fora de l’estudi a qui no aconsegueix adaptar-se. Ens trobem cicles de formació professional amb altes matrícules d’entrada, poques places i pràctiques en condicions precàries. Fer batxillerat amb la selectivitat marcada a l’horitzó com a suposat mecanisme per seleccionar els més vàlids quan en realitat és un cribratge de classe basat en l’oferta i la demanda de places on s’accentuen les diferències de classe prèvies en els centres educatius, la possibilitat d’haver tingut ajuda a casa o reforç acadèmic extraescolar. I, si aconsegueixes la nota de tall, encara et queda poder-te pagar una matrícula superior a 1.000€, fer pràctiques gratuïtes i intentar compaginar feina i estudi.

L’ensenyament al servei dels capitalistes opera en tots els nivells: des de la interiorització d’horaris adaptats a la jornada laboral quan som petits fins a les universitats amb presència de grans empreses com el Banc Santander, La Caixa o Telefònica.

Així, ERC sosté la mateixa proposta que han compartit els diferents governs de la Generalitat ja fossin amb Convergència, PSC, ICV o Junts: desmantellar la pública i afavorir la concertada. Perquè diuen que no hi ha diners, però els centres concertats s’emporten el 43% de la partida d’ensenyament quan únicament representen el 32% dels centres a Catalunya. Un negoci perfecte per les fundacions, les societats mercantils i l’Església, ja que les congregacions i ordres religioses suposen més del 33% d’aquest tipus de centres. Mentrestant, 2 de cada 3 nens i nenes que pateixen dificultats socioeconòmiques cursen a la pública cada cop més mancada de recursos.

L’aposta de la Generalitat és la segregació i l’empitjorament de la qualitat de l’ensenyament públic per garantir el negoci de la concertada i regalar milions a l’Església. No només s’ataca l’educació dels fills i filles de la classe treballadora, sinó que s’alimenta el poder d’una institució masclista i LGTBIfòbica en un context on les idees d’extrema dreta creixen entre la joventut.

El negoci de la Sanitat sostingut per la Generalitat

Després d’anys de retallades i privatitzacions, el sistema de salut i qui hi treballa s’han vist precaritzats marcats per les urgències saturades, les llargues llistes d’esperes, el personal sobrecarregat i les jornades laborals eternes.

La partida dels pressupostos de la Generalitat destinada a Salut representava un 27% del total l’any 2008; el 2022 s’havia reduït fins a significar el 25,5%. Però mentre la sanitat pública està infrafinançada, els consorcis i les privatitzacions continuen avançant. A Catalunya, 70% dels hospitals i el 57% dels llits són privats. A més, el Govern va dedicar el 24,2% del pressupost de Salut a concerts sanitaris. A més, el problema de l’ensenyament i la salut estan connectats. Únicament s’ofereixen 1.200 places de Medicina a primer any quan la demanda és superior a 4.000. Igual passa amb Infermeria on la demanda 4.500 joves opten a 2.745.

Durant la pandèmia vam veure les terribles conseqüències del desmantellament de la sanitat pública i la negativa a intervenir la privada. Després de tota una vida treballant, avis i àvies que havien lluitat somiant amb l’Estat del Benestar ni tan sols era capaç d’atendre’ls. Entre la joventut, la depressió i l’ansietat fan créixer la preocupació per la salut mental. Però les llistes d’espera en la pública són de mesos amb visites curtes de temps i les consultes privades són econòmicament inassumibles per a gran part del jovent i les seves famílies de classe treballadora.

Per un pla de lluita contra la precarietat en l’educació i la sanitat pública!

Pere Aragonès negocia els pressupostos amb el PSC i els Comuns per continuar mantenint el negoci de l’educació i la sanitat a Catalunya. Per la seva part, el govern “progressista” ja va demostrar en els Pressupostos Generals de l’Estat que comparteix aquest projecte.

Així, PSOE i Unidas Podemos van reduir la despesa en Sanitat i Educació mentre augmentaven en un 26% la partida destinada a qüestiones militars. L’aposta és doble perquè, a més d’aprofundir el deteriorament dels serveis públics, s’enforteix l’imperialisme espanyol per controlar la frontera i garantir els negocis de les multinacionals espanyoles a nivell mundial.

Lluitem per un programa amb mesures anticapitalistes que ataquin els beneficis de les grans empreses, plantant cara a la Generalitat i el govern de l’Estat espanyol que són amics de la burgesia catalana i l’IBEX 35. Contra la dreta espanyolista o hereva de Convergència, l’alternativa no són partits reformistes que gestionen les misèries del capitalisme. Increment de la contractació de personal sanitari i educatiu per acabar amb la saturació i la sobrecàrrega.

1. Increment de la contractació de personal sanitari i educatiu per acabar amb la saturació i la sobrecàrrega.

2. Augment urgent del número de places en els graus universitaris de Medicina i Infermeria, així com en el cicles de formació professional de l’àmbit de la Salut.

3. Augment de la partida pressupostària sanitària i educativa a través d’impostos a les grans fortunes i els beneficis empresarials.

4. Pujada de salaris d’acord amb l’IPC

5. Prou externalitzacions en la sanitat i l’educació pública: internalització de tot el personal i serveis essencials!

6. Fora les empreses i els seus interessos de l’educació! Universitat 100% gratuïta i governada per estudiants juntament amb personal docent i no docent per posar el coneixement al servei de les necessitats de la classe treballadora i els sectors populars!

7. Contra el negoci de concertades i consorcis, nacionalització del sistema de Salut i Ensenyament privat per crear una xarxa pública sota control de treballadores i usuàries!

Impulsem assemblees a cada centre d’estudi i de treball per començar a construir un moviment estudiantil des de baix. Creem espais d’autoorganització on discutir quines són les nostres demandes i un pla de lluita per conquerir-les, unint-nos amb la classe treballadora amb independència dels partits capitalistes. En aquest sentit, exigim al Sindicat d’Estudiants i el SEPC que es deixin de sectarisme i burocratisme per tal de començar a impulsar assemblees en comú juntament amb la resta del moviment estudiantil des d’on desenvolupar l’autoorganització i la unitat obrer-estudiantil.

Contra la distòpia i la responsabilització individual: recuperem la consciència de classe per a una sortida col·lectiva

Som la generació marcada per les crisis, la pandèmia, el canvi climàtic, la guerra a Ucraïna i el rearmament de les potències imperialistes. Emancipar-nos resulta impossible, la precarietat és el nostre present i futur i la destrucció del planeta avança. Tot això és cert, però quedar-nos aquí no és cap solució. L’apatia, la desmoralització i la passivitat és allò que busquen els discursos de responsabilitat individual i la temàtica distòpica imperant.

Per què? Perquè quan ens fan pensar que no entrar a la universitat és culpa nostra, amaguen el procés d’elitització de l’ensenyament i el cribratge de classes de la selectivitat. Fer-nos creure que no trobem feina sense precarietat perquè no ens hem format prou o somiar que estudiant molt i molt ens farem rics és útil per amagar la necessitat d’explotar cada cop més i més a la classe treballadora per aconseguir benefici. Responsabilitzar-nos de salvar el planeta reciclant individualment o consumint certs productes serveix per ocultar que les grans empreses són les que avui tenen veritable poder sobre què produir i quant contaminar. L’objectiu és amagar que es tracta de problemes col·lectius.

Aquesta responsabilització individual genera encara més impotència quan es troba davant d’un escenari on sembla no haver-hi sortida. Si comprem el discurs de la apocalipsis inevitable, aconsegueixen que la lluita no tingui sentit. Les propostes reformistes, malgrat que puguin criticar el capitalisme, tampoc són una solució perquè sota la seva perspectiva l’única cosa que podem fer és acceptar el mal menor que ens condueix cap un mal cada vegada major.

Per això, liberals i reformistes oculten les potencialitats, els exemples de lluita i les victòries de la classe treballadora. Però la pandèmia ens ha demostrat que són els treballadors i treballadores els que mouen el món, no els capitalistes com Amancio Ortega o Jeff Bezos. Igualment, la solidaritat que es mostra en cada vaga xoca amb el discurs de la naturalesa individualista de l’ésser humà.

Trenquem amb el relat de la distòpia i la responsabilitatizació individual. Lluitem per una societat on els mitjans de producció i de canvi estiguin al servei de donar resposta a les necessitats de la majoria a través del govern de les i els treballadors organitzat democràticament des de baix.

Alhora, els mitjans de comunicació i informació permeten la planificació democràtica de l’economia amb la participació massiva de productors i consumidors, combinant organització "des de baix" en els centres de treball i "des de dalt" a escala nacional i internacional. Perquè la unitat entre coneixement, la planificació econòmica i la capacitat creadora dels qui mouen el món dia a dia posseeix un potencial enorme.

Prenguem consciència de la situació col·lectiva, consciència de classe per organitzar-nos juntament amb els treballadors i treballadores contra aquest sistema capitalista, tot enfrontant la seva policia, governs, partits i Estats en cada ocasió. Cada vaga és part de preparar la victòria, aprofitant per fer caure les caretes d’aquells partits que diuen defensar-nos mentre apliquen les polítiques de la dreta i li obren camí.

Organitzem la ràbia i polititzem el malestar: construïm una joventut anticapitalista, socialista i revolucionària amb independència de classe!