Avui fa dos anys la Guàrdia Civil posava en marxa un bestial dispositiu ordenat pel Jutjat d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional en el que es van detenir nou (després en sumarien quatre més) activistes dels Comitès de Defensa de la Républica (CDR). Més de 600 efectius policials van fer registres simultanis en diverses ciutats del Vallès, comptant, a més, amb l’ajuda dels Mossos d’Esquadra, la policia dependent del Govern de la Generalitat.
Et pot interessar: L’Audiència Nacional dóna un cop de puny a la taula a dies de la sentència
El cas, conegut com a "Operació Judes", va servir per "incendiar" els ànims d’una tardor calenta amb protestes socials, i aplanar, així, el camí de la repressió que es duria a terme setmanes més tard en l’esclat popular de la joventut contra les sentències dels presos polítics.
A día d’avui els tretze activistes dels CDR segueixen acusats de pertinença a organització terrorista, i un d’ells serà processat també per “tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista”.
També pots llegir: L’Audiència Nacional acusa els 13 CDR del 23S de terrorisme
De fet, és tot just fa una setmana que el jutge instructor Manuel García-Castellón, confirmava que serien processats, tot assumint la petició de la Fiscalia, la qual havia sol·licitat que es mantinguessin els càrrecs que es desprenien dels atestats de la Guàrdia Civil.
En els seus informes, la Guàrdia Civil, concloïa que els acusats van establir el denominat "Equip de Resposta Tàctica", una "cèl·lula" de "gran radicalitat" que es dedicaria a realitzar "accions més sensibles". Tot un muntatge policial i judicial, tal i com defensen advocats, familiars i defensors dels drets humans.
Tot això, després d’haver passat mesos en presó provisional i en règim FIES (fitxers d’interns d’especial seguiment), en el qual veien reduïda les comunicacions i patien un major control i vigilància. No obstant, això només és la punta de l’iceberg, ja que els acusats i els seus familiars van patir escenes de violència durant els registres, així com la vulneració sistemàtica dels drets. A més, també, de la vulneració del dret a la defensa durant els dies posteriors.
Sens dubte, l’"Operació Judes" n’és un dels paradigmes de l’escalada repressiva contra el moviment democràtic català d’ençà l’u d’octubre de 2017 per part de l’Estat espanyol, amb la judicatura al capdavant. Com també ho són els casos de l’Adri Carrasco i la Tamara Carrasco, acusats també en un primer moment de terrorisme, a més de rebel·lió i sedició.
Significants són també les causes contra Marcel Vivet o ’els nou de Lledoners’, tots activistes del moviment independentista i dels quals la Generalitat també s’hi ha personat com acusació particular.
I també: Marcel Vivet: "Un periple judicial carregat d’irregularitats de la Generalitat, que m’ha condemnat a cinc anys"
En l’actualitat són més de 3.000 les persones encausades d’ençà va començar la creuada contra el poble català i el dret a l’autdeterminació, entrant en una ofensiva reaccionària sense límits. I no només per part de l’Estat espanyol, sinó que el Govern de la Generalitat, com veiem, també es situa al capdavant de la criminalització a tants i tants joves i activistes que lluiten pel seus drets i llibertats democràtics.
Avui continua sent més important que mai l’organització i mobilització contra aquesta onada repressiva, així com la lluita per l’amnistia total dels milers d’encausats i la derogació de totes les lleis lliberticides.
Per això, és necessari, també, interpel·lar a tots els sectors de l’esquerra independentista contraris a la política de la direcció processista a impulsar una esquerra forta i amb un programa anticapitalista, per posar dempeus un nou embat mitjançant la mobilització social i amb la perspectiva d’independència de classe per l’autodeterminació del poble català.
Encausades: veus contra la repressió
