La Generalitat a través de l’empresa pública Avançsa disposa d’una línia de nou milions d’euros per finançar empreses industrials catalanes a causa del sotrac de la Covid. D’aquest pressupost, 2,6 milions aniran en préstec a la cadena de Gimnasos DIR. Si en cinc anys DIR no hi torna els diners, la Generalitat podrà entrar a formar part de l’accionariat.
Avançsa depèn del departament d’Empresa, que lidera Ramon Tremosa. Aquest dirigent que ha estat diputat europeu per l’antiga Convergència és un dels principals puntals de liberalisme econòmic a Junts per Catalunya. No obstant això, amb aquests ajuts deixa la possibilitat de que la Generalitat compri accions de DIR però a preu de mercat (igual que Maduro y Chávez!). Aquest liberalisme només és per privatitzar els guanys i “compartir” les pèrdues (es diu capitalisme).
DIR és una empresa “molt vinculada” al món convergent. Marta Ferrusola ha estat la presidenta de la Fundació DIR fins que va començar l’escàndol de la seva família; el seu fill major, Josep Pujol Ferrusola, va ser propietari del 3% (sí, el 3%) de les accions; també va treballar la dona d’Oriol Pujol, Joaquim Triadú Vila–Abadal, que va ser un alt càrrec amb Jordi Pujol com a President, ha estat vicepresident de DIR i el president i cofundador Ramón Canela Piqué que sempre ha tingut bones relacions dins de l’espai convergent i post convergent.
Aquesta empresa ha estat entre les primeres a demanar un ERTO per a tot el seu personal. Gairebé les 1900 que treballen en 68 centres de DIR han hagut de cobrar el 70% del salari bàsic, sempre que hagin tingut la “sort” de poder cobrar.
L’empresa acumula un passiu superior a 30 milions d’euros. A la tardor passada va poder suspendre el pagament de 2,5 milions d’euros de deute amb els tenedors de bons. L’any 2019 va tenir uns ingressos de 50,3 milions i uns guanys de 700.000 euros. Però no obstant això, necessita posar tot el personal en ERTO i cobrar un préstec-venda d’accions. Això és compartir les pèrdues i embutxacar-se els guanys.
Aquesta és una pràctica que fan totes les empreses capitalistes, no és privatiu de DIR, ni del capitalisme d’“amiguetes” de l’espai convergent i els seus hereus. I el poder polític s’encarrega de què així es faci i que sigui legal. Durant els 23 anys de Pujol, l’època dels Tripartits, els anys d’Artur Mas i del procés de Junqueras-Puigdemont.
Els diferents governs catalans han buidat la sanitat i l’educació públiques per finançar les grans empreses catalanes. Per això és tan lent, precari i pobre la nova contractació de l’administració pública. Infermeres i el personal sanitari amb contractes per dies, Monitores i personal d’atenció als majors en condicions extremes de precarietat, el suport covid a l’educació que arriba una falta enorme de personal docent, etc i etc.
No obstant tota la falta d’inversió en la salut i educació de la societat, la Generalitat troba uns milions d’euros en un calaixet amagat per pagar el deute dels capitalistes amics. Si algú pot trobar “el viratge a esquerra” d’Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya haurà de canviar les ulleres o comprar-se’n una de nova.
