El govern va aplicar un decret llei aquest passat dilluns que estableix un nou marc legal. Sota aquest, els serveis jurídics de la Generalitat han transmès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “la impossibilitat legal” de la sentència que exigeix el 25% del castellà a l’escola catalana.

Aquest nou decret llei ha canviat les regles i és aquest el motiu principal pel qual la sentència que obliga al 25% del castellà a les aules catalanes no ha entrat en vigor aquest dimarts 31 de maig, data límit.

El govern continua buscant fórmules jurídiques per a no enfrontar i rebutjar frontalment la sentència. En aquest últim intent, la Generalitat estableix en el seu decret llei que totes dues llengües seran de “ús curricular i educatiu”, deixant el català com a única llengua vehícular.

En el nou text legal, la Generalitat rebutja establir qualsevol tipus de “percentatges” i insta els centres educatius a definir l’ús del català i el castellà segons les seves característiques i diversitat social i lingüística.

Els centres educatius ja han rebut les noves instruccions, i en els pròxims mesos hauran de presentar el pla per al següent curs. Des de les escoles es tem que siguin ells els responsables de la no aplicació de la sentència que obliga a que el 25% de les classes siguin en castellà i incorrin d’aquesta manera en la desobediència i en les possibles conseqüències.

Des del govern s’ha assenyalat que la conselleria d’Educació és l’única responsable d’aquest projecte, però coneixent l’historial del govern català per mirar a un altre costat enfront dels embats del govern central i la dreta, el dubte dels docents és més que justificada.

Més tenint en compte la relació que aquests manté amb el conseller Cambray, el qual està vivint en aquestes dates les seves segones jornades de vaga del sector educatiu, que a més de rebutjar les seves polítiques per al pròxim curs, exigeix la seva dimissió.

Aquesta última jugada jurídica de la Generalitat, amb el suport dels comuns, però no del PSC, ha sumat més incertesa a la relació que manté ERC amb Moncloa. Després de diverses topades, se’n suma una més a la llista, afegint més incertesa a la legislatura de Pedro Sánchez.

Tampoc la dreta i l’extrema dreta han perdut l’oportunitat de tornar a enarborar l’espanyolisme més ranci per exigir des del compliment de la llei de manera immediata fins a l’aplicació del 155 novament.

No es pot esperar molt més per part d’un govern que segueix al mil·límetre les polítiques de retallades i l’infrafinançament que va començar Artur Mas fa una dècada i que ha contribuït de manera activa durant els anys posteriors, configurant una situació de reculada i precarietat tant de l’educació pública com de la mateixa llengua catalana.

Davant tal atac al català, és imprescindible que sorgeixi un gran moviment que pugui torçar-li el braç no només a les imposicions de la judicatura espanyola i al Règim del 78, sinó a les polítiques d’acatament del govern de Pere Aragonès en la línia de tornada a l’autonomisme.