FOTO: www.asturiaslaica.com

El Govern "progre" del PSOE i Unidas Podemos continuarà remunerant als membres de les Forces Armades que tinguin tasques religioses.

Així s’estipula en la Llei 17/1989, i així ho continuarà mantenint el Govern "més progressista de la història" de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.

De fet, aquests dies s’ha sabut que en 2019 el ministeri de Defensa va gastar només per al dret a l’assistència religiosa de les Forces Armades Espanyoles més de tres milions d’euros. Quelcom al que, a més, cal sumar-li gairebé un altre milió d’euros en "quotes d’empresa".

Avui dia, hi ha 87 capellans en l’exèrcit, comptant a monsenyor Juan del Rio Martín, arquebisbe castrense. I amb una simple regla de tres, veiem que els capellans castrenses s’emporten més de 36.000 euros mensuals, si tenim en compte que, segons els Pressupostos Generals de l’Estat, Del Rio Martín té una retribució pública de gairebé 60.000 euros.

No obstant, l’assumpte es torna més greu si tenim en compte que en el manteniment de les tres seus religioses que depenen del ministeri de Defensa, situades totes a Madrid, s’han gastat gairebé 45.000 euros, amb el que el pressupost ascendeix a més de l’estipulat en uns comptes que, d’altra banda, només representen una part del pressupost destinat, ja que, com és costum, el muntant restant de la despesa està inclòs en partides d’altres ministeris, per la qual cosa és impossible conèixer l’abast total.

Com deia Ángel Munarriz en el seu llibre Església SA, l’acord entre les Forces Armades i el servei militar és “una altra estructura simbiòtica Església-Estat que revalida la seva carta de naturalesa jurídica”, i en aquest aspecte, com en molts altres, el Govern "progre" del PSOE i Unidas Podemos no es difernecia en res. De fet, aquest acord es ve mantenint des del primer govern del PSOE amb Felipe González.

Et pot interessar:Iglesia S.A. Diners i poder de la multinacional vaticana a Espanya

Però, per si no fos poc, la xifra de 11.600 milions que l’Església Catòlica rep de l’Estat suposa un 1% del PIB, quelcom que es tradueix en què cada persona resident a Espanya, sigui catòlic o no, aporta per a aquesta finalitat una quantitat aproximada de 240 euros anuals, tot això en un Estat que es declara aconfessional, on el culte i el clergat de qualsevol organització religiosa haurien de ser finançades de manera voluntària pels seus feligresos.

I com deia en aquest article Joe Molina, la separació efectiva d’Església i Estat es torna una necessitat cada vegada més urgent. Incloent el final del finançament públic i privilegis fiscals, així com la devolució de tot el patrimoni espoliat per l’Església durant segles. Començant per les immatriculacions del patrimoni públic realitzades per l’església des de 1946 sota la llei franquista i l’anul·lació dels acords amb el vaticà.

Et pot interessar:“Els subsidiats permanents”: bisbes en contra d’una renda mínima vital