Ja són dos anys de negociacions entre el Govern i l’Església, després que el primer fes públic el llistat de béns que la Conferència Episcopal va matricular gràcies a una llei d’Aznar. Aquesta llei permetia que l’Església posés al seu nom béns solament amb una certificació eclesiàstica.
La llista publicada pel Govern treia a la llum que, de tots els edificis matriculats, solament 20.014 estan destinats al culte mentre que els 14.947 restants ho estan a altres usos, sent garatges, cases, finques o horts.
Els 965 immobles matriculats de manera irregular ho serien perquè la mateixa Església “considera que pertanyen a un tercer o no li consta la seva titularitat sobre aquest”, com ha declarat la Moncloa en un comunicat oficial. 208 d’aquests immobles ja no estan en mans de l’Església perquè han estat venuts o cedits, mostrant-se així que una part dels immobles ha estat utilitzada per a fer negocis.
Malgrat que el Govern ara continuarà amb la recerca i el miler de béns seran previsiblement retornats, no es planteja acabar amb la llei d’Aznar. Aquesta llei és una de les moltes que avalen les relacions econòmiques i polítiques entre l’Església i l’Estat.
O més aviat a l’inrevés, i és que aquest és el primer acord aconseguit per totes dues parts en el marc d’una sèrie de comissions creades pel govern per a aprofundir i regularitzar les seves relacions amb la Conferència, amb el ministre de Presidència Félix Bolaños del PSOE al capdavant. La devolució dels 965 immobles seria, així, una sort de maquillatge perquè no ens fixem en el més evident: que els altres 34.000 seguiran en mans de la Conferència gràcies a una llei impròpia d’un estat aconfessional.
El cas de la mesquita de Còrdova és particularment cridaner perquè es tracta d’una de les propietats que l’Església va matricular malgrat no tenir títol d’escriptures. L’Església continua reivindicant la seva propietat i el Govern no està si més no analitzant el cas en la mateixa comissió perquè considera que té un règim especial, en un altre exemple de les contradiccions d’aquest govern, incapaç d’anar fins al final contra els interessos econòmics de l’Església.
1️⃣📷 La Iglesia agradecida con el PP por el regalo de 35mil inmuebles
2️⃣📷 La Iglesia agradecida con el gobierno PSOE-UP porque devuelve 935 y se queda con el resto.
📣Separación de Iglesias-Estado!
🔴Fin del Concordato
🔴Ni 1 €
🔴Expropiación de bienes
🔴Fin de conciertos pic.twitter.com/0EulqWxLd6— Santiago Lupe (@SantiagoLupeBCN) January 25, 2022
Però aquest no és l’únic exemple de com aquest govern manté la dubtosa relació prèviament existent entre l’Església i l’Estat. El govern “progressista” va mantenir els acords per a remunerar als capellans castrenses del ministeri de Defensa com expliquem en aquest article, la qual cosa els va costar a les arques públiques més de 4 milions d’euros, corresponents als sous de 87 capellans que hi ha en l’exèrcit (cada cura de l’exèrcit ens costa als ciutadans més de 36.000€ mensuals). També es mantenen edificis per part del Ministeri de Defensa utilitzats amb finalitats religiosos.
El gobierno llega a un acuerdo con la Iglesia por el que confirma el 97.2% de las inmatriculaciones que pactó con el PP (34mil). Ya está bien de bailarle el agua, cederle poder y propiedades a esta institución retrógrada. Separación de la Iglesia y el Estado hasta el final! pic.twitter.com/ehjz3ifSTD
— Lucía Nistal (@Lucia_Nistal) January 25, 2022
En aquest sentit, el govern del PSOE i UP no es diferencia en res dels anteriors, perquè han mantingut tots els acords preexistents amb l’Església. Actualment, rep 11.600 milions d’euros de l’Estat, la qual cosa suposa un 1% del PIB, alguna cosa que es tradueix en què cada persona resident a Espanya sigui catòlic o no, aporta per a aquesta finalitat una quantitat aproximada de 240 euros anuals a un Estat que es declara aconfessional, on el culte i el clergat de qualsevol organització religiosa haurien de ser finançades de manera voluntària pels seus feligresos.
La notícia arriba, a més, la mateixa setmana en la qual coneixem que associacions catòliques continuen fent campanyes publicitàries per a instar a vulnerar un dret conquistat per les feministes com el de l’avortament.
La separació efectiva de l’Església i Estat es torna una necessitat cada vegada més urgent. És necessari posar fi al finançament públic que rep i als privilegis fiscals dels quals gaudeix, així com exigir la devolució de tot el patrimoni espoliat per l’Església durant segles.
