Quan es va trencar el Govern català i algunes veus, com el propi ex líder de Junts, Jordi Sànchez, assegurava que el procés “s’havia acabat”, no anava mal encaminat, i una nova mostra d’això és l’anunci de Pedro Sánchez divendres passat a Brussel·les en relació a la reforma del delicte de sedició.
En terres belgues, el president del Govern va assegurar que estava obert a negociar la reforma d’aquest delicte, però que havien de garantir que s’arribés totalment acordat amb ERC. Recordem en aquest punt que, si bé per als indults de 2021 l’Executiu no necessitava de tramitació parlamentària, per a la modificació d’aquest delicte requereix majoria absoluta del SÍ, és a dir, 176.
Pedro Sánchez assegurava que aquesta reforma és part de les seves promeses electorals i un compromís personal que vol portar endavant. Ara bé, quina classe de reforma? Perquè segons informació que ha publicat aquest mateix dilluns el diari El País i que el portaveu d’ERC en el Congrés, Gabriel Rufían, ha titllat de filtracions, la reforma se centraria bàsicament en rebaixar la condemna a la meitat. Passar dels 15 anys de pena màxima a 6 o 7 anys màxim, igualant així la mitjana europea per a delictes de sedició o similars.
El govern “més progressista de la història”, no veu una altra reforma possible a aquest delicte que compta amb articles redactats en 1882. I sembla díficil que es mogui d’aquesta posició, segons la línia vermella marcada per Ferraz. “No deixarem sense contingut el delicte de sedició”, assenyalen des del partit socialista.
Encara que el PP i Vox veuen com les enquestes se’ls han girat en els últims mesos en contra, Sánchez sap que no pot donar excuses perquè aquestes formacions tornin a prendre aire, i el procés català sempre és una oportunitat per això. Per aquest motiu la política de l’Executiu en aquest tema ha estat la mateixa que la de la dreta, persecució, repressió i asseure davant els Tribunals als detinguts, fins i tot com en els judicis del procés, sent acusació.
Davant un procés liquidat per dalt, en part, per l’estratègia dels dos partits de la direcció processista, ERC i Junts, el PSOE es pot permetre presentar aquesta ínfima reforma com una mesura progressista. Una mesura que d’una banda no evitaria la presó per a Carles Puigdemont, si així ho estimés el jutge, i que d’altra banda, és una mesura que no afecta la gran majoria de represaliats i represaliades polítiques del procés.
Per això s’hauria d’exigir l’amnistia total, quelcom per la que la direcció processista fa moltíssim temps que es va negar a lluitar conseqüentment, més enllà de discursos públics.
A l’ofensiva de la dreta i les concessions amb parany del govern “progressista” cal respondre lluitant per l’amnistia total per a tots els presos polítics i encausats del moviment independentista – més de 4.000 – però també dels qui s’enfronten a judicis i multes per participar en bloquejos de desnonaments, piquets de vaga, manifestacions... o per simples delictes d’opinió per fer un piulada, un article o una cançó, com el raper Pablo Hasel. Així com per la derogació de la Llei Mordassa, l’enèsima promesa incomplerta pel PSOE i Unidas Podemos, la Llei Antiterrorista i tots els articles lliberticides del Codi Penal, com el d’injúries a la Corona.
L’amnistia, com el dret a decidir, no serà obtinguda en una taula de negociació amb el PSOE i Unidas Podemos, tots dos lleials partits de Sa Majestat. Aquesta és només l’última il·lusió màgica d’un processisme en decadència. Per aconseguir aquestes reivindicacions democràtiques no hi ha un altre camí que reimpulsar el moviment democràtic català sobre altres bases, que les vinculin amb la resolució dels grans problemes socials que l’actual crisi ha agreujat i que ERC i JxCat volen gestionar com l’anterior, per mitjà de la mobilització independent de la classe treballadora i els sectors populars, en una aliança fraternal amb els de la resta de l’Estat.
