Catalunya

CRISI COVID

El Govern manté restriccions però no reforça una sanitat pública completament desmantellada

Mentre el Departament de Salut preveu prorrogar les restriccions actuals, no es pren cap mesura per reforçar una Sanitat Pública completament desmantellada i que escasseja de personal sanitari tant en l'Atenció Primària com als hospitals.

Àngels Vilaseca

@mangic_cv / Barcelona

dimecres 11 de novembre| edici� del dia

Foto: Metges de Catalunya

A inicis de setmana s’anunciava una baixada lenta del risc de rebrot i de la velocitat de propagació del virus, no obstant la taxa de contagis segueix sent molt elevada i la pressió als Centres d’atenció Primària i als hospitals no para de créixer. Actualment hi ha 591 pacients greus a les UCIs catalanes, que suposen un 60% del total, i a finals de setmana es preveu que s’arribi al nivell més alt del pic assistencial.

Davant d’això, la resposta del Govern quina està sent? Des del Departament de Salut volen proposar al Procicat una pròrroga de les mesures restrictives actuals de mínim 15 dies més. I tot i que per ara no es planteja la possibilitat del confinament domiciliari, aquesta és una mesura que no es descarta del tot.

És a dir, restriccions i més restriccions, apel·lant sempre a la responsabilitat de la població, i també a costa de la seva misèria, com està passant amb els treballadors i treballadores de l’hostaleria, els treballadors i treballadores de la cultura o amb els petits comerciants, entre d’altres. I que ofereix el Govern a canvi?

Una Sanitat Pública destrossada on la falta de professionals sanitaris és més que evident

Els Centres d’Atenció Primària ja porten temps col·lapsats, de fet és per això que fa unes setmanes els seus equips mèdics es van posar en vaga. El pla de reforç que va prometre el Govern de la Generalitat per l’atenció primària és ridícul, preveu un augment de tan sols 3.811 professionals fins al 2022, dels quals 306 serien metges i 220 infermeres. Una quantitat irrisòria, tenint en compte que des de les retallades del 2008 es van perdre com a mínim més de 900 facultatius. Per altra banda, encara segueixen havent-hi CAPs tancats.

Però perquè contractar més professionals a l’atenció primària si és millor privatitzar-la? Per una banda, les mútues s’estan fregant les mans amb tots els nous pacients que s’estan passant a la privada. Per l’altra, no oblidem el contracte de 17 milions d’euros que el Govern de la Generalitat va adjudicar a l’empresa Ferrovial (una constructora de l’Ibex 35) per fer el rastreig de contactes de Covid, una tasca que hauria de dirigir l’atenció primària.

I la situació dels hospitals no és millor. Per pal·liar el dèficit, des del Departament de Salut es vol tornar a reactivar la contractació d’estudiants d’últim curs de medicina i d’infermeria, així com de personal mèdic ja jubilat. No obstant, ja ens podem imaginar amb quines condicions es durà a terme, i que tal i com va passar amb els professionals que van contractar a la primera onada, aquests siguin acomiadats poc després.

Però aquesta situació de precarietat ja existia d’abans, per exemple, en el cas d’infermeria, segons dades de començaments del 2020, el 15,7% dels llocs de treball a l’Institut Català de Salut els ocupen treballadores amb contracte temporal. A part, hem de recordar que amb les retallades es van perdre més de 2.400 professionals sanitaris.

Tot això sense comptar tots els professionals que estan de baixa i no es supleixen. I pel Govern quina és la millor manera de solucionar aquest problema? Doncs, negant el dret de baixa de professionals sanitaris que hagin tingut contactes estrets amb una persona positiva de covid-19. Sembla increïble, oi? Però és ben cert, segons el nou protocol de la Generalitat, ja no podran aïllar-se de manera preventiva durant 10 dies, sinó que s’han de sotmetre a diferents PCR, el primer dia, el quart i el desè, mentre, en la majoria dels casos, continuaran al seu lloc de treball. Amb aquesta mesura no només s’atempta contra la seva salut, si no que també és un factor de risc per una major propagació del virus.

Per altra banda, la manca de personal sanitari pot empitjorar encara més en un futur. Tal i com afirmava el secretari general del sindicat Metges de Catalunya en una entrevista a la Xarxa, “durant els pròxims 15 anys hi ha la previsió de què es jubilin uns 12.000 facultatius en actiu, sense que, de moment, s’estigui planificant com es farà el relleu generacional necessari”. A la mateixa entrevista afirmava que “el sistema sanitari està atrotinat i només s’aguanta pel compromís dels professionals”.

Mentrestant des de les direccions dels hospitals es queixen de què no troben personal per efectuar noves contractacions. I de què s’estranyen? Qui voldria treballar amb les condicions de precarietat que estan assumint a l’actualitat? Tal i com afirmaven en el comunicat “#Conxorxis, per què falta personal al sistema sanitari?” de la plataforma Sanitàries en lluita “els sous estan congelats des de fa anys, es fan contractes precaris que obliguen a no gaudir de les vacances...es fan 12 i 14 hores seguides en un dia, treballant al dia següent sense que passin les 12 hores de descans entre jornada i jornada. Els suplents no tenen cap dret... Les infermeres han de treballar a sales covid amb ràtios escandaloses de fins a 15 pacients, les TCAI com sempre han de portar una sala sencera elles soles (24 malalts)”.

Tal i com exposen en el mateix comunicat, una de les mesures que es podria prendre per millorar les condicions dels treballadors i treballadores podria ser rebaixar els sous del càrrecs directius dels hospitals. Només per posar un exemple, el director de l’Hospital Clínic té un sou de 110.769 euros, pràcticament el mateix que el de la consellera de salut. I la gerent del Parc Salut Mar cobra uns 127.857 euros. Així mateix, també exposen que només el personal directiu del Departament de Salut representa el 21% del total de retribucions previstes pel 2020.

Una mostra més de les conseqüències d’un model de privatització encoberta que ve de lluny, ja d’abans que s’apliquessin les retallades sanitàries, i que és hereu tant de les polítiques neoliberals de les legislatures de CIU com del Tripartit i els governs posteriors.

Et pot interessar: Els origens del col·lapse sanitari: les retallades de CiU i el Tripartit

Davant d’això es torna imprescindible expropiar en la seva totalitat i de manera efectiva tots els recursos de la Sanitat Privada, sense cap tipus d’indemnització econòmica. I poder crear una xarxa 100% pública que estigui sota control de comitès de treballadores i treballadors de la sanitat i usuaris, amb l’assessorament d’experts, per tal de garantir que no s’escatimaran recursos i una total transparència de quin és l’ús que es fa dels mateixos. Perquè és insultant que, en plena pandèmia, la prioritat sigui mantenir el negoci de la Sanitat Privada. Recordem que el llavors president Quim Torra va oferir 43.000 euros, per pacient de Covid derivat a les UCIs privades.

La Covid-19 està destapant les conseqüències més cruentes d’aquestes polítiques neo-liberals i les paradoxes d’aquest sistema. Mentre manquen professionals sanitaris, i la sanitat pública està col·lapsada i desbordada per poder afrontar la pandèmia, les patronals de la Sanitat privada estan traient rèdit d’aquesta crisi sanitària. Però el Govern de JxCat i d’ERC, igual que ho fa el Govern central, o el d’altres comunitats autònomes, seguirà culpant a la població de l’augment de contagis per amagar no només una gestió nefasta de la pandèmia, sinó el que és un autèntic crim social que ja ha deixat milers de morts.




temes relacionats

Sanitat privada   /    #Covid-19   /    Crisi de la sanitat pública   /    Treballadors sanitat   /    Sanitat pública   /    Catalunya   /    Retallades   /    Privatitzacions

Comentaris

Comentar