Pocs dies abans que comencessin les negociacions entre el PSOE i ERC, el primer secretari del PSC català, Miquel Iceta es va despatxar contra la “immersió lingüística” a Catalunya. En una entrevista a Rac1 plantejava que “defensa una aplicació més flexible” de la immersió lingüística catalana. Per a explicar que "hi ha zones que poden necessitar un reforç del català, unes altres del castellà i totes de l’anglès", ha afirmat.

Aquestes declaracions no són ingènues i es donen en el marc d’una dura repressió policial i judicial contra el poble i els joves catalans. Per tots és sabut, que l’educació catalana és un objectiu a destrossar per part de les formacions més dretanes com el PP, Vox o Ciutadans. No podem oblidar les falses acusacions que cauen sobre els mestres de “adoctrinament” o dels mestres acusats de maltractar a fills de Guàrdies civils que al cap d’un any d’assetjament tenen la causa arxivada.

El PSC es va posar a la cua dels dretans també en matèria educativa. Ho va fer amb el 155 i es va posar al capdavant fent gala amb una hipotètica nova aplicació. Ho va fer amb la condemna de “sedició” promoguda per l’Advocacia de l’estat. Ho va fer donant suport a l’enviament de la Policia Nacional i la Guàrdia civil que va fer el “germà major” del PSOE. Ho va fer compartint la manifestació de Societat Civil Catalana amb la dreta extrema. Ho va fer mil vegades i ho tornarà a fer.

Aquestes declaracions no han estat un exabrupte d’una persona, ni un error, sinó que formen part de les discussions que el PSC realitzarà en un pròxim congrés a mitjan desembre. De fet, en el “Document Marc: Program” que serà base de la discussió del congrés socialista hi ha una sèrie de punts en els quals s’especifica la política lingüística del PSC per a l’educació catalana.

En el punt 35 s’afirma que hi havia “Un pacte de convivència en matèria lingüística que s’ha trencat per la instrumentalització que han fet els nacionalismes de la llengua, per el “procés” independentista, que ha associat el català a la seva pròpia causa”.

Sens dubte, el PSC no pot comprendre que el desig d’autodeterminació de la causa catalana estigui relacionat amb el desig de preservar la seva pròpia cultura i llengua. A això li diu “instrumentalització”. La cúpula “socialista” no pot entendre que el dret democràtic d’autodeterminació i el de defensa de la pròpia cultura puguin anar plegats. Fa dècades que el PSC ni és socialista, ni és democràtic. Són gestors de les empreses catalanes de l’Ibex35.

La “immersió lingüística” a Catalunya

El pacte que es va trencar, segons el PSC, és l’anomenat pacte per la immersió lingüística. Aquest pacte tenia com a nord que tots els nens a Catalunya poguessin saber parlar català i castellà amb suficient destresa. Es va començar a aplicar en escoles de Santa Coloma de Gramenet, per l’any 1983 en experiència pilot. I, en els següents anys, a causa del seu èxit s’ha anat generalitzant a tot el sistema educatiu del Principat.

La clau d’aquest pacte d’immersió lingüística és que el català sigui la llengua vehicular. És a dir, que l’idioma amb el qual s’imparteixen la gran majoria de les assignatures en el territori. La idea que sosté la “immersió” és que tots els nens tinguin la mateixa educació i no siguin separats en centres diferents per la llengua amb la qual parlin, tractant d’evitar així la divisió per llengua o cultura.

Com si això fos poc, en el mateix document es planteja que “farem de la diversitat lingüística a Catalunya un actiu, defensant el català i el castellà a través d’un model plurilingüe”. Aquest model ja existeix i es diu immersió lingüística. Però com això és “instrumentalitzar” l’idioma, el PSC es proposa també “defensar el castellà” com si aquesta fos “agredit” a Catalunya.

El castellà es parla lliurement en tot el Principat. No és el mateix amb el català. Que en algunes dependències policials o jutjats no t’ho permeten. Prova d’això, és que les famílies que apunten als seus fills en ensenyament exclusivament en castellà, no passen d’un grapat de desenes. En parlar de la defensa del castellà, el PSC torna a posar-se a la cua de la dreta. Els Iceta, els Hereu i els Maragall sempre s’han sentit bé amb els grans empresaris de l’Ibex i per això se senten còmodes posant-se a la cua de la dreta.

El coneixement del castellà a Catalunya és ampli. De fet en l’última selectivitat han aprovat castellà més alumnes que la mitjana que hi ha a nivell de tot l’Estat. La nota mitjana entre els alumnes catalans ha estat de 6,41, quan la mitjana de totes les comunitats autònomes és de 6,45. Per això, quan es parla de defensar el castellà, es tracta de “instrumentalitzar” l’idioma per a castigar a un poble que té un altre idioma original.

El problema idiomàtic que hi ha a Catalunya, més aviat és el coneixement i ús del català. Això és un altre aspecte que tractava de resoldre la immersió lingüística. Situació completament diferent del castellà que l’única llengua que admetia la dictadura franquista. Per això és una manera de “agredir” culturalment a l’idioma de Ramón Llull.

L’educació a Catalunya té problemes per a ser resolts com els barracons on es fan classes (problemes de calefacció i de ventilació), la ràtio elevada d’alumnes per mestres, la sisena hora que va ser treta fa anys per l’antiga Convergència i Unió, la precarietat dels mestres i la resta de personal escolar, la divisió entre escoles públiques, privades i concertades, la religió a les aules i una innombrable quantitat de problemes més.

Tots aquests problemes haurien de ser resolts pel conjunt de mestres, les mares i pares d’alumnes i els mateixos alumnes. Qüestió que no contemplen, ni el PSC, ni Junts per Catalunya o Esquerra Republicana. Aquests partits, tracten que les decisions que afecten milions, només siguin discutides i resoltes per 135 persones, encara que hagin estat triades per milions. Són els que porten anys aplicant la falta d’inversió en educació i realitzant retallades milmilionaris a mestres i famílies catalanes.

Per això, si fos necessari tocar la immersió lingüística i per a resoldre totes els dèficits educatius caldria organitzar una gran assemblea amb capacitat de decisió, de mestres i mestres, de mares i pares i d’alumnes i alumnes per a discutir i resoldre com solucionar tots aquests problemes.