En la imatge, un nen trapella i consentit al costat del fill de Corinna Larsen
Aquest any i mig ha estat el súmmum. La fugida del Rei emèrit investigat a Suïssa però no al Regne d’Espanya. Que el Rei visqui en una monarquia que no sigui la seva, amb despeses incloses milionàries pagades pels seus “súbdits”. Surten a la llum les seves putes pagades per tothom. Empreses en paradisos fiscals per no pagar impostos en el seu Regne. I quantes coses més que no sabem però que intuïm.
Cada vegada se sent més el soroll de dirigents de segona fila que es queixen d’aquest oxímoron que porta més de quatre dècades. Una font directa del gabinet de Sánchez ens diu que estan preparant per al proper Congrés del partit un esborrany per votar l’abolició immediata de la monarquia i acabar amb el corrent juancarlista que era majoritària fins a finals del dia d’ahir. Però aquest corrent prepara la batalla per convertir al partit en monàrquic.
Un alt dirigent, que li agrada molt ballar en cada acte socialista, ens ha explicat que “el Rei se n’ha emportat molts diners, que té moltes “dones que fumen”, que els seus hàbits de vida son caríssims. I a més ara en tenim dos!”. I es queixava amargament, “No podem més: o deixem de ser socialistes o abolim la monarquia”. Ja fa més de quaranta anys que li rentem els draps bruts i mai ens ha donat les gràcies.
Les discussions internes són cada vegada més sonores. Els alts dirigents del partit es troben dividits entre juancarlistas i felipistas. Són molts anys de serveis. Els primers són la vella guàrdia que diuen que és campechano; i els segons són els més joves i reivindiquen un esperit renovador. Però, els dirigents més de base no saben què fer. És que la resta de partits també són igual de respectuosos amb el Rei. Fins i tot, Podemos li fa regals al monarca.
Un dirigent dels barris populars de Madrid, Baltasar Fernández, ens explicava que en els barris més proletaris se’ls fa difícil defensar al Rei. Fernández deia “com puc justificar que una família, per més reial que sigui, tingui una nòmina superior a set milions d’euros? I això sense parlar de les dietes i els costos de manutenció”.
El regidor socialista d’urbanisme de Vilafranca de la Franja, Gaspar Puig, també es queixava del Rei actual. “Aquí al poble hi ha molts parroquians que ni volen sentir parlar-ne”. El problema ha estat que “la repressió de l’1O i el discurs de Felip VI ha deixat molta ràbia”. I si volem tornar a guanyar eleccions hem de fer alguna cosa diferent.
Entre l’espasa i la paret
El que sí queda clar és que el PSOE ha de fer quelcom per arreglar aquesta situació. O es clarament monàrquic, com ha estat fent durant aquestes quatre dècades i ajusta el seu discurs. O es fa republicà “de debò” procedint a abolir la monarquia i instaurar una república de qualsevol tipus.
També un altre corrent encapçalat per alguns barons més dretans que volen canviar el nom del partit. Emiliano Peich de Castilla i la Taca ha dit diverses vegades que “no té sentit anomenar-nos ‘Socialistes’ i ‘Obrers’ quan fa anys que protegim al Rei i a les grans empreses de l’Ibex 35”. I va rematar “personalment crec que hem de treure la “S” l’”O” i deixar la sigla en PE, Partido Español”. Fins i tot es plantegen proposar al Partido Popular la unió de les dues marques per fer un partit comú.
Els debats ja estan servits i el pròxim congrés serà un escenari dels debats d’aquests “post-socialistes”. Pedro Sánchez encara està dubtós sobre quina posició prendre. Aquest resistent dirigent vol saber què caurà millor per continuar quatre anys més.
* * * * *
Tot això podria estar passant en un món molt imaginatiu, segurament en la dimensió desconeguda dels “arxius X”. Però res més lluny de la realitat. El PSOE fa moltes dècades que defensa la monarquia i ho continuarà fent, com ha tornat per enèsima vegada al impedir que s’investigués al Rei Juan Carlos.
El seu republicanisme realment ha estat molt dubtós, inclòs durant la dècada dels 30. Quan van arribar a ver un Comitè “Revolucionari” juntament amb l’ultracatòlic i monàrquic Alcalà Zamora i altres forces republicanes menors. Mai han fet cap cosa contra la Monarquia, fins que el Monarca Alfons XIII va decidir fugir, amb l’acord de totes les forces d’aquell moment.
Està demostrat que el PSOE és un partit del poder i d’estat, que defensa al Rei i els interessos de els grans empreses de l’Ibex 35. No és un partit d’esquerres. Fa moltes dècades que no ho és. I els dirigents de Unidas Podemos, amb Pablo Iglesias i Alberto Garzón al seu cap, ja ho sabien. Precisament per això, Iglesias deia que ens havien d’empassar diversos gripaus. Unidas Podemos s’ha adaptat al seu paper de soci menor del PSOE.
Tot això demostra que l’esquerra només podrà ser una alternativa contra del poder dels empresaris, poderosos i el Règim monàrquic del 78; a condició de construir-se dins de la classe obrera i dels sectors populars colpejats pels ajustos del govern central, de forma independent dels diferents sectors burgesos i els seus agents polítics. Cal construir un partit de treballadors i treballadores anticapitalista i independent de la burgesia.
