Aquest dimarts el Parlament Europeu ha aprovat en una sessió extraordinària per a tractar la qüestió de la guerra a Ucraïna, una resolució que obre la porta de la Unió Europea per a l’ingrés d’Ucraïna. El president d’aquest país, Volodimir Zelenski, es va dirigir al ple i va ser ovacionat per la majoria dels parlamentaris.

La votació és un important suport per al president Zelenski, encara que no significa l’ingrés en l’immediat d’Ucraïna a la Unió Europea.

El president ucraïnès va exhortar a les i els parlamentaris: "[els ucraïnesos] han demostrat que són iguals que els europeus", va demanar a les institucions comunitàries que demostrin que "estan amb el poble ucraïnès", que està "donant la seva vida per uns valors". Va dir a més que "sense vostès, Ucraïna estarà sola. Hem demostrat la nostra força, hem demostrat que som iguals que vostès. Demostrin que estan amb nosaltres, que no ens deixaran de costat".

Roberta Metsola, presidenta del Parlament Europeu, va dir que "el missatge que envia Europa és clar: resistirem, no mirarem cap a un altre costat quan hi ha gent als carrers lluitant pels nostres valors contra la massiva maquinària de guerra de Putin". Per part seva, la presidenta de la Comissió Europea Úrsula Von der Leyen va dir que "Protegir la nostra llibertat té un preu i el pagarem".

Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors, va dir que la Unió Europea no canviarà “drets humans pel seu gas”, i que començarà a treballar per a “cancel·lar” la dependència comunitària dels hidrocarburs russos, i va assenyalar que “no abandonarem la defensa dels nostres drets humans i llibertat perquè siguem més o menys dependents de Rússia”.

Però el camí de la filiació és llarg i incert. La comanda per a la integració d’Ucraïna a la Unió Europea mitjançant un procediment accelerat d’adhesió va ser presentat per Zelenski aquest dilluns i va ser secundat per almenys nou països d’Europa central i de l’Est, amb Polònia al capdavant, al qual se li va sumar Hongria aquest dimarts.

La comanda va ser aprovada tot i que molts països el consideren un pas prematur, que corre el risc d’empantanar-se. Així ho va expressar el mateix Borrell dilluns: “Hem de treballar en coses més pràctiques”. “La filiació seria una cosa que, en qualsevol cas, trigaria molts anys a produir-se i el que necessitem són respostes per a les pròximes hores, no per als pròxims anys (...) Ucraïna té una perspectiva que és clarament europea, però ara el que toca és lluitar contra l’agressió”.

La decisió del Parlament europeu ocorre amb el teló de fons de bombardejos russos a la ciutat de Jarkov. La brutal agressió russa contra Ucraïna està sent utilitzada per les potències imperialistes per a rearmar-se. Aquest diumenge Alemanya va anunciar un augment de 100 mil milions d’euros al pressupost militar. Les grans empreses d’armes celebren.

En forma remota des de Moscou, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va intervenir en la Conferència de Desarmament de l’ONU exigint als Estats Units la retirada de sòl europeu de les seves armes nuclears: "Per a nosaltres és inacceptable que, contràriament a les disposicions fonamentals del Tractat de No Proliferació de les armes nuclears, les armes nuclears dels Estats Units continuïn estant situades en el territori de diversos països europeus".

Lavrov va tornar a reclamar també garanties de seguretat a l’OTAN, enfront de les declaracions del secretari general de l’aliança militar, Jens Stoltenberg, que va reiterar que l’Aliança no enviarà tropes a Ucraïna, però sí que donarà tot el suport militar necessari.