La setmana passada, el Tribunal Suprem va revocar el tercer grau als presos del procés. Ho van fer els mateixos que jutjaren als polítics catalans, en un judici escandalós, ple d’irregularitats i violacions a les llibertats democràtiques, on es va acabar condemnant a polítics electes per la seva ideologia independentista.

Va ser la fiscalia d’Estat la que va sol•licitar en un recurs que es revoqués aquest dret al tercer grau. Malgrat que des de la Sala insisteixen en defensar que la condemna no es per motius ideològics, continua sense sostenir-se. Si es compara amb altres casos. Al corrupte cunyat del rei, Iñaki Urdangarin, condemnat per robar milions d’euros dels fons públics, sí se li va atorgar el tercer grau.

Et pot interessar: El Suprem prohibeix cap sortida als presos polítics catalans

La Judicatura continua així mantenint la repressió cap el moviment independentista català i ho fa amb el suport de la resta de poders de l’Estat, des de la Corona fins a tots els partits del Règim. El “govern progressista” no es queda al marge i, actuant des de la Fiscalia, manté la mateixa línia repressiva. Promeses d’indults i gestos buits per guanyar-se el suport d’ERC i PdeCat als pressupostos que xoquen amb la realitat d’un govern que continua negant el dret d’autodeterminació a Catalunya i perseguint militants i activistes del moviment democràtic català.

Pel que fa als partits del Govern de la Generalitat, persisteixen en la tornada a la mà estesa cap al PSOE i UP. Després de reprimir protestes de l’EI a través dels Mossos d’Esquadra i exercir com acusació particular en judicis contra independentistes, el pacte dels pressupostos consolida la seva tornada a l’autonomisme. Una via més fàcil per tirar endavant les seves polítiques neoliberals contra la classe treballadora i els sectors populars que, com a demostrat la pandèmia, no són gaire diferents de les del govern “progressista”.

En aquest context de tornada a la "unitat estratègica" proposada des de sector de l’esquerra independentista no només suposa un fre per a la lluita anti-repressiva del moviment democràtic català, sino també per la lluita contra les retallades dels drets socials. No hi ha camí possible amb aquells que van carregar contra el jovent durant la tardor passada, ni molt menys espai per a la negocació amb un govern que continua mantenint presos polítics.

Per això, resulta necessari aixecar una alternativa anticapitalista i revolucionària i amb independència de classe, per posar dempeus una lluita efectiva per conquerir les aspiracions democràtiques del poble català i acabar amb la repressió.

Et pot interessar: La proposta de la CUP no és alternativa, necessitem un front anticapitalista i d’independència de classe