Davant els innombrables casos de corrupció de l’emèrit, la fiscalia general de l’Estat s’ha vist obligada a mantenir obertes tres diligències de recerca contra Joan Carles I per a determinar l’origen dels diferents fons presents en diferents paradisos fiscals. En elles "ha remès diferents sol·licituds d’assistència jurídica internacional a les autoritats judicials de diferents països, entre ells Suïssa, a fi de recaptar la necessària informació i documentació que permeti avançar en aquestes recerques".
És precisament en la comissió rogatòria enviada el 24 de febrer a les autoritats suïsses per la Fiscalia del Tribunal Suprem, on s’afirma que Joan Carles I va pastar la seva fortuna mitjançant el cobrament de "comissions i altres prestacions de similar caràcter en virtut de la seva intermediació en negocis empresarials internacionals". Així ho ha avançat el diari “El Mundo”.
El significatiu d’aquestes afirmacions és que en el document de la comissió Juan Ignacio Campos, tinent fiscal del Tribunal Suprem, representant, per tant, de la Fiscalia, reconeix per primera vegada i de manera explícita que el rei emèrit ha ocultat la seva fortuna en paradisos fiscals al llarg dels últims anys. En aquest document Ignacio Campos reconeix a les autoritats suïsses que "en aquests moments disposa d’elements indiciaris de què els fons que són objectes de recerca tenen, entre altres, la referida procedència il·lícita". La qual cosa podria ser constitutiu de quatre delictes: blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d’influències.
Determinar si és així és precisament el que es proposa el ministeri públic a través d’aquestes diligències. No obstant això, l’antic monarca està blindat per la llei i el Govern. En cas que l’equip de fiscals arribessin a aquestes conclusions la comissió estaria obligada a transformar-les en la corresponent querella davant la Sala Segona del Suprem, sala davant la qual està aforat l’emèrit.
Precisament, la Fiscalia ha aclarit en el seu escrit que els delictes que s’especifiquen en l’escrit no suposen "un dictamen, petició de processament o conclusions" fiscals, sinó que es troben "en el marc d’una sol·licitud d’informació, en la qual simplement es detallen els possibles il·lícits que són objecte de recerca", que es confirmaran o descartaran en funció de la informació que es rebi de Suïssa.
Els comptes de l’emèrit en suïssa lluny estan de ser les úniques. Fa un mes van sortir a relluir dos nous comptes de Juan Carlos a Suïssa i Panamà, que amagarien 100 i 65 milions d’euros respectivament. Aquests dos nous casos de corrupció de la Monarquia se sumen al recent descobriment dels negocis del monarca mitjançant la venda d’armes a països àrabs a través de l’empresa Alkantara Iberian Exports Ltd. A través d’aquesta empresa, finançada en part amb diners públics a través de l’Institut Nacional d’Indústria i Foment del Comerç Exterior, l’emèrit s’hauria pogut arribar a repartir, només amb el comerç amb el Marroc, uns 75 milions d’euros en comissions.
A més d’estar sent investigat per les comissions a Suïssa, també s’ha demanat ajuda a Mèxic, Jersey i Mònaco, aquesta última per a prendre declaració com a testimoni a Álvaro d’Orleans, cosí de l’emèrit i amo de la Fundació Zagatka a través de la qual més d’una desena d’empreses de l’IBEX-35 van finançar els seus vols privats, defraudant 4,4 milions d’euros. En total el patrimoni del Rei Emèrit era xifrat en 2012 pel New York Times entorn dels 1.800 milions d’euros.
Malgrat això, com ja hem afirmat en articles anteriors, el problema de la Monarquia no és només la seva evident corrupció, sinó que es tracta d’una institució reaccionària i antidemocràtica, garant dels negocis imperialistes de l’Estat espanyol i dels interessos de l’IBEX35. Un pilar fonamental dels interessos econòmics dels grans empresaris espanyols, de que els seus negociats sortien les “mossegades” que rebia l’emèrit. Una monarquia preservada i emparada per tot el Règim, l’entramat legal i el Govern “progressista” del PSOE i Unitat Podemos.
És necessari derrocar aquest règim podrit i fer caure a la monarquia no sols per corrupta, sinó perquè es tracta d’una institució reaccionària al servei de l’IBEX35. Per a aconseguir-ho no es pot comptar amb Unides Podemos, avui ministres i ministres de Sa Majestat, el soci de Govern de la qual reiterava fa una setmanes el seu "reconeixement a l’orientació que li està donant el rei Felip VI a la Casa Reial en matèria de transparència". Però tampoc es pot comptar amb cap altra de les institucions del règim que, precisament, li emparen. Només a través de la lluita als carrers, centres d’estudi i centres de treball, es pot imposar una mesura democràtica elemental com és un Referèndum estatal sobre la monarquia i processos constituents en tot l’Estat per a decidir-lo tot.
