Foto: EFE

Roger Torrent s’ha convertit avui dimecres en el quinzè president del Parlament de Catalunya. No hi ha hagut sorpreses i amb els 65 vots dels partits independentistes (sense la presència dels 8 diputats electes per trobar-se a la presó o a Brussel·les) s’ha convertit en el candidat més votat a presidir la Mesa en segona volta i per majoria simple.

En segon lloc ha quedat José María Espejo, de Ciutadans, amb 56 vots obtinguts producte del suport de la seva pròpia formació, el Partit Popular i el PSC. Per la seva banda els 8 diputats “comuns” han votat en blanc.

L’única nota de color en unes votacions que venien amb els resultats ja definits des de moltes hores abans, ha estat el vot d’algun parlamentari díscol (molt probablement del bloc del 155) que ha votat en blanc. El vot secret farà impossible, si no es destapa, conèixer al diputat o diputada que ha decidit saltar-se la disciplina de vot.

Però més enllà d’aquesta anècdota, avui s’ha donat el tret de sortida a aquesta nova legislatura, una etapa que per al recent president s’ha de centrar a “cosir la societat catalana”, una societat que ha definit com de “identitats creuades”.

També ha possat l’accent en l’actual situació d’intervenció del govern central sobre les institucions catalanes i sobre els seus pressupostos. En aquesta línia ha assegurat que el seu primer objectiu serà finalitzar amb la intervenció de l’autonomia catalana. I per descomptat no s’ha oblidat dels 8 diputats que no han pogut estar presents en l’hemicicle, denunciant la seva absència i assegurant que “ha de defensar la veu de tots, especialment dels que no estan”.

Els majors moments de retrets s’han concentrat durant la intervenció d’Ernest Maragall, president de la Mesa d’edat. Com a president ha anunciat que acceptava la delegació de vot dels tres diputats del bloc sobiranista que es troben a la presó (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn). Aquesta interpretació ha sigut criticada per Ciutadans i posteriorment pel PP.

No obstant això Maragall ha mantingut la seva decisió i ha respost que és a la Mesa a qui li corresponia decidir sobre aquest assumpte i ordenar el debat. Després d’això, la jornada ha transcorregut sense majors debats o sorpreses.

Quina classe de legislatura s’inicia?

Des d’avui s’obre un nou capítol en la lluita pel democràtic dret d’autodeterminació del poble català. Després de jornades històriques com l’1 d’octubre, el 3 d’octubre, el 8 de novembre, o mesures repressives sense precedents com el 155 i la intervenció de les institucions catalanes, els dos principals partits polítics del bloc sobiranista semblen buscar cada dia el mecanisme de tornar enrera tot el caminat fins avui, especialment en els últims 3 mesos i mig del 2017.

En les compareixences enfront del jutge renegant de la via unilateral, les declaracions de dirigents d’ERC i JxCat abans de les eleccions que apel·laven a la negociació amb l’Estat espanyol del 155 i amb la imperialista Unió Europea, o els 9 punts que van pactar ambdues formacions per als comicis del 21 de desembre, dibuixen un escenari on aquestes jornades històriques i les aspiracions de la majoria del poble català es porten, novament, a un atzucac.

El propi Torrent ha mantingut un to discursiu completament allunyat dels que fa tan sol dos mesos enrere es podien escoltar en l’hemicicle català. Tampoc ha fet referència a cap de les grans protestes i accions, com el referèndum de l’1 d’octubre, com a camí a seguir i resultat a implementar.

El bloc sobiranista sap que no pot tancar d’una carpetada el “cicle independentista”, però aquestes últimes setmanes i els seus programes són la materialització d’un retrocés enfront de l’Estat espanyol i la seva repressió.

Fins i tot el pacte entre ambdues formacions per fer President a Carles Puigdemont se sosté amb pinces si es té en compte els advertiments de Moncloa de donar continuïtat al 155, que sí compleix les seves amenaces repressives.

La CUP enfront de la seva estratègia

El diputat de la CUP, Carles Riera, ha assegurat que el discurs de Roger Torrent com a nou president de la taula del Parlament “estableix una línia política que no compartim en absolut. No va en sentit de materialitzar la república ni que puguem consolidar el bloc sobiranista i republicà”.

Riera ha sostingut que “traeix l’1 d’octubre. Recular en les paraules, lluny de calmar a la bèstia, l’aviva”.

Malgrat aquests encertats advertiments de Riera extretes d’aquestes declaracions, la veritat és que el “llop” va mostrar fa molt les seves orelles. L’intent de Puigdemont de convocar eleccions autonòmiques abans de la proclamació del 27S, la pròpia proclamació exprés del 10-O, la total absència de voluntat d’engegar un pla de mobilitzacions sostingut per enfrontar la repressió.

Totes mesures que responen a una estratègia que lluny està de voler portar fins al final aquest procés d’independència representen encara una reculada major. La via del diàleg defensada per JxCat i ERC és una via que ja es va demostrar impossible per conquistar la independència.

La CUP, en comptes d’assenyalar aquestes limitacions i diferenciar-se de JxCat i ERC, opta per fer un front nacional amb ells, dificultant la possibilitat que sorgís un ala d’esquerra i anticapitalista que lluiti per la direcció del procés i que s’oposés fermament, no solament contra la repressió de l’Estat central, sinó contra els intents dels partits petit burgesos catalans de trair les aspiracions del poble català.