×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

El dia que Pablo Iglesias va fer una crida a acatar una sentència infame

En un missatge difós en el seu compte de Twitter, el dirigent de Podemos ha cridat a complir la llei i acatar la sentència als líders sobiranistes. Una peça més del règim del 78.

Josefina L. Martínez

dilluns 14 d’octubre de 2019
Facebook Twitter

“Enfront de les dretes incendiàries i a un PSOE riveritzat que agita l’article 155 de forma irresponsablement electoralista, Unides Podemos ha de representar una altra idea d’Espanya basada en l’empatia, el diàleg i la fraternitat”, començava el seu missatge Pablo Iglesias.

“Tothom haurà de respectar la llei i assumir la sentència, però a partir d’avui toca arromangar-se i treballar per reconstruir ponts entre una societat catalana dividida i entre part de la societat catalana amb la societat espanyola”, assegurava després, en un avís que Podemos no pensa moure ni un dit per la llibertat dels presos polítics, i apuntant-se, així com un pilar més del règim del 78.

Mentre nombrosos juristes afirmen que aquesta sentència és una aberració, que aplica la “doctrina judicial de l’enemic” als líders sobiranistes, només per voler exercir el dret a decidir, el dirigent de Podemos, que fa uns anys cridava a “prendre el cel per assalt”, ara es mostra com un garant més d’aquesta brutal vulneració als drets democràtics més elementals.

La sentència afirma: “Aquesta simbòlica i ineficaç declaració d’independència va ser el desenllaç d’un procés de tramitació legislativa que es va desenvolupar en oberta i contumaç oposició a tots els requeriments formulats pel Tribunal Constitucional". És a dir, que una “simbòlica i ineficaç declaració d’independència” és la causa d’aquesta sentència, amb penes de presó de fins a 13 anys. Una sentència infame, que estableix precedent per a un salt enorme en la criminalització de qualsevol manifestació del descontentament popular enfront de l’Estat. Per això, la sentència no condemna només als presos polítics, no sols al poble català i el seu dret a decidir, sinó que és un atac a les llibertats democràtiques de tots els treballadors i els pobles de l’Estat espanyol.

Per això és inaudit que una organització com Podemos empari, avali i cridi a “assumir” un atac com aquest. Encara que no soprèn a ningú. És el destí d’una formació que s’ha integrat plenament al règim monàrquic com la seva "pota esquerra".

Hi ha un abans i un després d’aquesta sentència. No sols per als presos i les seves famílies, sinó per a tota l’esquerra espanyola. Avui cal deixar clar qui defensa les llibertats democràtiques i qui defensa al règim monàrquic i repressiu. Podemos no passa la prova.


Facebook Twitter

Josefina L. Martínez

Nació en Buenos Aires en 1974. Es historiadora (UNR). Autora del libro Revolucionarias (Lengua de Trapo, 2018), coautora de Cien años de historia obrera en Argentina (Ediciones IPS). Vive en Madrid. Escribe en Izquierda Diario.es y en otros medios.

La veu de les estudiants en el 7è dia de vaga educativa

La veu de les estudiants en el 7è dia de vaga educativa

Contra el 155 a l'escola catalana! No acatarem la sentència! Acabem amb deu anys de retallades!

Contra el 155 a l’escola catalana! No acatarem la sentència! Acabem amb deu anys de retallades!

Margarita Robles sabia que estava sent espiada quan negava que s'espiés a l'independentisme

Margarita Robles sabia que estava sent espiada quan negava que s’espiés a l’independentisme

El govern justifica l'espionatge a l'independentisme: "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”

El govern justifica l’espionatge a l’independentisme: "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”

Sánchez promet una reforma cosmètica del CNI per tapar l'escàndol Pegasus

Sánchez promet una reforma cosmètica del CNI per tapar l’escàndol Pegasus

La veu de les estudiants en el 7è dia de vaga educativa

La veu de les estudiants en el 7è dia de vaga educativa

La borbonada de la setmana

La borbonada de la setmana

No a la Llei Iceta. No més casos com el de l'escola Folch i Torres!

No a la Llei Iceta. No més casos com el de l’escola Folch i Torres!