Foto: Eduardo Parra / EUROPA PRESS
En aquests dies de negociacions per arribar a la investidura d’un nou Govern, les forces polítiques ja ho tenen difícil amb l’acció del jovent als carrers. No obstant això, ara la Fiscalia, que com tots ja sabem depèn del President (Sánchez dixit) vol incidir en les negociacions recordant als dirigents independentistes que segurament seran inhabilitats.
Primer de tot, la Fiscalia de Sánchez es querella contra Roger Torrent i tres membres de la Mesa del Parlament per una presumpta desobediència contra el Constitucional. Segons els fiscals ells van permetre fer “la tramitació d’una sèrie de mocions vinculades al procés independentista”.
El problema és que el 12 de novembre de 2019, el Parlament va aprovar dues mocions sense efectes jurídics en les que reivindicaven el dret d’autodeterminació del poble català i una segona amb la qual reprovaven al Rei. I això és quelcom que el Règim no ho pot permetre. El Gobierno central, el trifachito i el Congreso dels Diputados són firmes defensors del Monarca i la unitat d’Espanya.
La Fiscalia s’empara en la jurisprudència prèvia i en les “amenaces” dels partits no independentistes. Però les votacions es van fer a correcuita per evitar l’advertència formal del Constitucional. Això de què Junts per Catalunya i Esquerra Republicana no volen desobeir, però volen “posar” d’independentistes. No hi ha cas, però ja sabem com és la (in)justícia de l’Estat.
I com si això fos poc, la Fiscalia també va posar de manifest el seu “tarannà” negociador en relació amb els presos polítics catalans. Aquest dilluns ha presentat un recurs d’apel·lació al Tribunal Suprem per poder anul·lar el tercer grau, en aquest cas de Dolors Bassa i Carme Forcadell.
La Fiscalia de Sánchez demostra una i una altra vegada el valor que té el diàleg amb el Gobierno central i la famosa “taula de diàleg” que només es va reunir una vegada en més d’un any, ¿tindran por de contagiar-se de Covid?
El gran problema que hauran d’abordar els partís sobiranistes i independentistes en les seves negociacions és com faran per acordar el diàleg amb Madrid. Esquerra va prendre la iniciativa amb la taula sense diàleg. Però Laura Borràs no es va quedar darrere, si bé refusa la taula, vol pactar amb Madrid un nou referèndum. La CUP amb boca petita també va acceptar les negociacions que obri el seu “nou cicle”.
No obstant això, aquesta “voluntat de diàleg” topa contra el mur del Règim del 78. El PSOE va donar suport al 155 conjuntament amb el Congreso i el Senado, el Monarca va liderar el “a per ellos” i la (in)justícia amb les forces de repressió van donar pals al poble català.
L’exercici del dret d’autodeterminació no vindrà de fer un govern amb Esquerra i JxCat, vindrà de buscar el suport del poble que va sortir al carrer a defensar l’1O i dels treballadors que van fer vaga el 3O i el 8N. L’esquerra independentista es troba en una cruïlla.
