S’obre el joc, senyors. El govern espanyol ja està elaborant un esborrany del seu “pla de recuperació” per a presentar a Brussel·les i determinar el destí de les ajudes de la UE per al període post-Covid. Espanya rebrà fins a 140.000 milions d’euros (prop de la meitat en ajudes directes i la resta en préstecs). Qui i com es beneficiarà d’aquestes ajudes? Com sempre, guanya la banca.
Sostenibilitat i inversions verdes, aquestes són les paraules màgiques aquests dies entre els CEO, els qui, a ritme de Flaix Gordon, estan elaborant tot tipus de projectes per a ajustar-se als criteris establerts per la UE.
L’economista Pedro Ramiro, investigador de OMAL i autor de “A on va el capitalisme espanyol” al·ludia amb ironia en el seu compte de Twitter a la qual sembla ser la nova estratègia de les multinacionals espanyoles: “Que les grans empreses espanyoles utilitzaran el discurs de les infraestructures sostenibles i la transició energètica per a emportar-se els fons europeus i sostenir els seus comptes de resultats amb diners públics ja ni cotitza.”
Que las grandes empresas españolas van a utilizar el discurso de las infraestructuras sostenibles y la transición energética para llevarse los fondos europeos y sostener sus cuentas de resultados con dinero público ya ni cotiza. pic.twitter.com/VbU6kS8dRr
— Pedro Ramiro (@pramiro_) October 16, 2020
En el cas d’Endesa, ja es prepara per a quedar-se amb la part del lleó de les ajudes: ja té llestos més de 110 projectes, per una quantitat de fins a 19.000 milions d’Euros. Segons es pot llegir en L’Economista, el pla s’enfoca en la rehabilitació d’edificis, xarxes intel·ligents i plans de “transició energètica”.
No es queden enrere Iberdrola, Ferrovial i Inditex. Com a aperitiu, la companyia de Amancio Ortega sol·licitarà 100 milions per a recondicionar una seu a la Corunya i readaptar la seva botiga online. Segons l’empresa, pensen invertir fins a 2700 milions d’euros en els pròxims tres anys per a la seva “transformació digital i sostenible”, projectes per als quals segurament esperen comptar amb l’inestimable recolzament dels fons públics.
A més, com a part de l’operació "rentat de cara", a l’agost l’empresa espanyola va arribar a un acord amb IndustriALL Global Union, per a “treballar en comú” per la recuperació de la industrial tèxtil en el món i, suposadament, garantir els drets dels treballadors. La realitat és que darrere d’aquests discursos de greenwashing i laborwashing, res fonamental ha canviat.
Durant els últims mesos, s’han produït importants protestes i vagues salvatges en les màquiles tèxtils de països del sud-est asiàtic i Amèrica Llatina, que produeixen en condicions de super explotació per a Inditex. Però d’això no es fa càrrec Amancio Ortega, ja que es tracta de tallers externalitzats, amb els quals suposadament la seva empresa no té cap relació més que comercial. El vell conte que només serveix per a encobrir la seva responsabilitat amb aquest model d’ocupació, basat en règims de semiesclavitud moderna.
En el cas d’Endesa, el cinisme del seu discurs verd no té parangó. Al 2019 continuava sent l’empresa espanyola més contaminant, amb gairebé un 10% de les emissions generades totals en aquest any al país, acompanyada en el rànquing de les deu primeres per Repsol, Naturgy i Iberdrola.
Són aquestes empreses, les més contaminants i les més explotadores, aquelles que en cada crisi aconsegueixen continuar acumulant extraordinàries fortunes, rebent ajudes, rescats, rebaixes impositives i ajudes públiques, les que ara presentessin grans projectes parlant de transició energètica.
En el marc d’una crisi social sense precedents, amb l’atur i la precarietat en xifres rècord, les ajudes mil milionàries de la UE tornaran a alimentar les arques dels quals sempre guanyen.
