Portem molts mesos, fins i tot anys, amb la intervenció del poder judicial en la situació política de l’Estat espanyol, i, sobretot, en relació a la lluita per la independència del poble català. En les últimes setmanes la intervenció està al punt màxim amb la intervenció de la Junta Electoral Central en el Parlament i la Generalitat catalana. Punt màxim que inclou al Tribunal Suprem ignorant el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
No és objecte d’aquest article esmentar totes les injustícies comeses pel poder judicial espanyol. Encara que val la pena destacar el cas dels presos del 23S que van ser declarats terroristes i que tots estan lliures després de mesos de presó preventiva injustificada. Quelcom semblant al que li va passar a Tamara Carrasco. Hi ha més de 2.500 represaliats per la “justícia”, entre ells els presos polítics catalans amb la sentència dels 100 anys.
És clar que el poder judicial, amb el suport de l’executiu i la Monarquia, és el gran instrument de càstig que utilitza el Règim del 78 contra el poble català. Multes, causes basades en muntatges policials, detencions per si de cas, i sentències basades en una realitat inventada pel “magistrat” de torn.
Si la manera de buscar la llibertat dels presos polítics és exclusivament judicial; si s’espera que només importants advocats siguin els que treguin de les presons als seus defensats; i amb apel·lacions a una instància superior fins a arribar a Europa s’intenta fer justícia; passarà el mateix que a Otegi. Després de set anys de presó, l’Estat espanyol va haver de treure’l de la presó i pagar-li una indemnització per no haver respectat els seus drets.
Si bé és cert que a través de les batalles judicials, Puigdemont i Comín han aconseguit evitar l’acció judicial espanyola i presentar-se en el Parlament europeu. La repressió judicial igualment guanya des de lluny: presos polítics, judicis en curs, inhabilitació de Junqueras i Torra, persecució policial, etc i etc.
És necessari demostrar la força als carrers
Què li passarà a Junqueras i a Torra, si només ens centrem en discutir amb els seus victimaris?, Què passarà amb el judici al Josep Lluís Trapero?, Què passarà amb els milers i milers de lluitadors, com els que tanquen la Avinguda Meridiana cada nit? A més, de totes les gestions judicials, és necessari demostrar suficient força social als carrers, els llocs de treball i d’estudi per detenir la dura repressió judicial i policial.
Aquest és el gran límit de les direccions burgeses de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Són molt respectuosos de les normes de joc del Règim del 78. No es van animar a defensar la República catalana mitjançant la mobilització del poble català en aquest octubre del “17”. I, durant aquests dos anys llargs han tractat de no mobilitzar-ho. Precisament, el contrari que cal fer per a enfrontar al Règim del 78.
És Esquerra Republicana qui porta més enllà la negativa a enfrontar el Règim del 78. De fet, ha facilitat la governabilitat amb un dels partits del 155. Junts per Catalunya tampoc es queda molt enrere. De fet, va ser còmplice de la repressió dels joves que van lluitar contra la sentència el 14O. I, la va organitzar cooperant amb el PSOE, un partit del 155.
La lluita per la llibertat dels presos polítics i per a la repressió del Règim del 78 no es pot fer amb l’estratègia d’Esquerra Republicana i la de JxCat. És necessari, desenvolupar una àmplia campanya social i popular per a mobilitzar el gran múscul social del poble català. És necessari organitzar-ho per colpejar junts contra el Règim del 78. L’esquerra independentista té la possibilitat de jugar un rol determinant en aquest camí.
