Avançar per la dreta a Vox en matèria d’immigració no és fàcil. No obstant, novament el govern “més progressista de la història” ho ha tornat a fer.

Va ocórrer fa ara un any amb l’enviament de l’Exèrcit a Ceuta per combatre l’arribada desesperada de joves marroquins. Ho va tornar a fer l’estiu passat quan va tancar a centenars de menors en naus industrials d’aquest enclavament colonial i va procedir a la seva devolució en calenta. Ara pretén superar-se a si mateix en la pròxima cimera de l’Aliança Atlàntica.

La reunió prevista per als pròxims 29 i 30 de juny serà una de les més importants des de la fundació de l’OTAN en 1947. En ella es pretén aprovar el nou “Concepte Estratègic” que regirà els plans polítics i militars per a la dècada vinent.

Entre els principals punts d’aquest full de ruta de l’imperialisme europeu i nord-americà estan els plans de rearmament, la incorporació de Finlàndia i Suècia i el major enfrontament amb Rússia i la Xina.

Et pot interessar: Cinc claus de la Cimera de l’OTAN per reforçar l’imperialisme dels EUA i Europa

El govern espanyol pretén que a més s’incorpori un punt més que impliqui situar el nord d’Àfrica com una àrea d’especial interès per a l’Aliança. Un tracte similar al que ja rep l’est d’Europa pel seu caràcter fronterer amb Rússia.

Les amenaces que vindrien des del Sud tenen relació amb els nous xocs geopolítics - donada la major influència russa en diversos països de la regió- i la sempre present excusa del terrorisme per justificar ingerències i intervencions imperialistes.

A aquestes raons gens “originals” se suma ara obertament la necessitat de defensar-se, militarment si és necessari, de les conseqüències de les fams que pugui patir el continent - i que molts organismes internacionals auguren que seran les pitjors en un segle - i els moviments migratoris.

Es presenta la immigració irregular com un possible eina desestabilitzadora o una arma de la “guerra híbrida” - al mateix nivell que els atacs informàtics - que puguin portar endavant Estats hostils o Estats fallits de la regió.

La petició espanyola pretén tenir un efecte disciplinador entre els governs dels països nord-africans: si no fan bé el seu treball de gendarmes de la frontera sud de la UE podrien ser considerats com a enemics que estan atacant a un país de l’Aliança. Una acció hostil d’aquest tipus permetria l’aplicació del seu article 5, pel qual aquest atac seria considerat com un atac a tots els seus membres i justificaria una intervenció militar de l’OTAN.

Les fronteres marroquines, algerianes, tunisianes, líbies, egípcies, mauritanes… han de convertir-se en murs infranquejables perquè els seus ciutadans no puguin sortir del seu propi país. El que l’imperialisme exigeix als estats semicolonials és obertament la vulneració sistemàtica de la carta de Drets Humans. En el seu article 13 es llegeix el següent: “Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i a tornar al seu país”.

Si no compleixen amb rectitud amb el mandat, l’amenaça d’una intervenció, un canvi de govern o de règim per un altre més obedient o eficaç, estarà sobre la taula.

L’imperialisme nord-americà, europeu i espanyol, alhora que fa estendre’s la misèria i fams amb les seves guerres, sancions i l’espoli sistemàtic de recursos per part de les seves multinacionals, dissenya plans militars per contenir els moviments migratoris per ells generats a cop de violacions sistemàtiques de drets humans.

Les perspectives que preparen per als pròxims anys amenacen amb multiplicar els milers de morts ja generats en el Mediterrani - més de 20 mil en les últimes dues dècades - i l’Atlàntic - un miler només en 2021 en la ruta canària -.

El PSOE no només és part d’aquesta política criminal, sinó que està a l’avantguarda europea per a la seva aplicació. Unidas Podemos, des del Consell de ministres, ho acata totalment. El progressisme imperialista mostra amb la seva política Exterior obertament al servei de qui governa.

El diumenge 26 de juny a Madrid se celebrarà una manifestació contra la cimera. Les forces que integren Unidas Podemos, en particular el PCE, pretenen rentar-se la cara participant d’ella. Aquest dia haurem de ser milers als carrers per denunciar i combatre l’agenda que els països de l’OTAN pretenen aprovar, i dir als ministres de l’OTAN que no són benvinguts.

També pots llegir: Tres motius per manifestar-se contra l’OTAN amb una política independent