El 24% de les llars de l’Estat espanyol viuen de lloguer. El ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha presentat aquest dimarts el primer índex de preus del lloguer. Una eina de caràcter informatiu, no implica cap intervenció en els preus, i que va confirmar el que milions de famílies saben i pateixen any rere any.

En 17 províncies el preu ha escalat en els últims 4 anys per sobre del 10%. Aquest increment ha estat encara major en les zones més afectades per la gentrificació lligada a la indústria turística, com Balears amb una pujada que arriba al 19%, Canàries amb el 14%, Catalunya i la Comunitat Valenciana amb el 13% o la Comunitat de Madrid i Andalusia amb el 12%.

Aquest augment dels preus en uns anys en què els salaris han romàs estancats o fins i tot han continuat descendint entre les categories més baixes, ha fet que el 38% de les famílies hagin de dedicar més del 40% del total de la seva renda per al pagament del lloguer.

Una situació crítica d’entrada que amb l’inici de la crisi del coronavirus ha fet esclatar una nova crisi residencial. Entre un 20 i un 40% de les famílies han deixat pagar alguna de les mensualitats. Des dels Sindicats de llogateres i llogaters adverteixen que aquests impagaments s’han posposat en la major part dels casos i agreujaran en forma de deute o recàrrecs els rebuts dels pròxims mesos.

El govern “progressista” va deixar per fora del seu pacte d’investidura qualsevol mesura de control i limitació dels preus del lloguer. Durant l’Estat d’Alarma es van negar a aprovar la suspensió de lloguers i hipoteques, i a canvi van oferir ajornaments voluntaris o crèdits de l’ICO per a garantir que els propietaris no deixaven d’ingressar. El seu acostament a Cs i el PP per a consensuar les mesures de “reconstrucció” o la candidatura de Calviño a presidir l’Eurogrup confirmen que no es prendrà cap mesura contra el “lliure mercat”.

Et pot interessar: Des de l’inici de la pandèmia: 860 mil llocs de treball destruïts

Les dades anunciades pel propi govern, sumats a l’augment de la desocupació prevista per a tardor amb la finalitat dels ERTOs -es calcula que almenys el 30% dels 2 milions que segueixen suspesos acabaran acomiadats- i a la fi de la moratòria de desnonaments que conclou el pròxim 20 de juliol, pot portar a una onada de pèrdua d’habitatge per a desenes de milers de famílies comparable al drama social viscut després de l’explosió de la bombolla immobiliària en 2008.

Solament un programa que garanteixi el dret a l’habitatge i UN avanç sobre els drets i privilegis de les grans forquilles pot evitar-ho. Que parteixi de la prohibició permanent dels desnonaments, l’expropiació dels habitatges dels especuladors i la banca, la creació d’un parc públic de lloguer que es fixi en un màxim del 20% de la renda famílies i un pla d’obres públiques fins a garantir l’accés universal a un habitatge digne.