El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions liderat per José Luis Escrivá ha iniciat una reforma normativa per facilitar permisos de treball per a persones migrants en situació irregular i per a residents en altres països.

Per a això la proposta és la de modificar el reglament de la Llei d’Estrangeria a través d’un Reial decret del qual ja hi ha un esborrany. El text modifica el reglament actual en tres aspectes. D’una banda referent a la contractació en origen amplia i agilita aquest mecanisme, també permet als estudiants estrangers treballar, i finalment es crea una figura nova que permetrà obtenir papers als migrants que es formin en els sectors que demanda la patronal.

La contractació en origen, ara limitada a treballs temporals del sector agrícola, és el mecanisme utilitzat per la patronal agrària en llocs com Huelva o Almeria. Un mecanisme legal facilitat pels diferents govern en el qual es recolzen les empreses per crear unes condicions de xantatge absolutes cap al treballador. Amb les contractacions en origen la situació legal de la persona contractada queda en mans de l’empresari. La legislació d’aquesta mena de contractacions per exemple incorpora aspectes com l’exigència de “compromís” de permanència en el lloc de treball per un període de temps, si no es respecta per part del treballador, hi ha deportació. Aquest tipus de contractació a més del poder legal que atorga a l’empresari es creua amb altres condicions socials i econòmiques que generen situacions com les que denuncien les temporeres de la Maduixa.

Estem davant un gir en la política migratòria del govern del PSOE-UP?

No, no es tracta d’un gir en la política migratòria del govern “progressista” que continuarà sent la mateixa que fins ara, una política de tanques, CIEs i concertines. De, fet fins i tot en l’últim període hem viscut un reforçament de les fronteres i major repressió contra aquells que fugen de la fam i les guerres.

Aquest canvi busca agilitzar la legislació en aspectes puntuals per facilitar a uns certs sectors patronals unes condicions de contractació que responen als seus interessos immediats, una veritable barra lliure per a les condicions de contractació mentre condemna als migrants a la precarietat.

El debat dels cambrers obert aquestes setmanes respon a una nova subjectivitat i canvi de la situació econòmica superat el moment de la pandèmia. Això és una pressió perquè les condicions laborals d’un sector molt precaritzat com és el dels treballadors de l’hostaleria s’elevin. Davant aquest perill, la resposta del govern és la de crear les condicions idònies perquè segueixin precaritzant encara més.

D’altra banda les mesures proposades són la constatació i emblanquiment que els treballadors immigrants sofreixen les pitjors condicions laborals i estan destinats sota aquest govern capitalista a ocupar els llocs de treball que la població local no vol.

Sens dubte el missatge que es llança és de forma solapada d’un racisme i xenofòbia intolerables que poc ha d’envejar als de l’extrema dreta. És necessari que la classe treballadora i les seves organitzacions aixequin una denúncia clara cap a aquestes polítiques pro patronals i reaccionàries i posar al capdavant la solidaritat entre tots els sectors de la nostra classe.

En aquest sentit hem d’exigir en primer lloc la regularització immediata de tots els nostres germans immigrants sense cap condició i amb tots els drets, la derogació immediata de la Llei d’estrangeria i el tancament dels CIE. D’altra banda, els qui dirigeixen els sindicats haurien de convocar immediatament mobilitzacions perquè la patronal i el govern no instrumentalitzin a la població immigrant.

Només un pla de lluita que unifiqui als diferents sectors de la classe treballadora pot trencar amb les maniobres que la patronal es disposa a realitzar de la mà d’un govern dòcil. En aquest moment els grans sindicats haurien de convocar un pla de lluita perquè hi hagi una pujada immediata dels salaris que aconsegueixi recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys. Sembla que comença a expressar-se un canvi de subjectivitat entre els sectors més joves de la classe treballadora que ja no està disposada a continuar ajupint el cap enfront d’una patronal abusiva i despòtica.