El govern de coalició de PSOE i Unidass Podemos continuarà complint els seus compromisos amb l’OTAN i l’escalada imperialista deslligada després de la reaccionària invasió russa d’Ucraïna fa ja gairebé un any.
Si fins ara ha vingut participant en els enviaments d’armes, bloquejos econòmics i va albergar la Cimera de l’Aliança al juny, no pensa quedar-se enrere en el nou pas donat per Alemanya, Polònia i més d’una desena de socis, amb l’anunci de l’enviament de carros de combat Leopard.
Aquesta mesura suposa un autèntic salt en la ingerència i instrumentalització del conflicte per part de l’imperialisme nord-americà i europeu, en el marc de la baralla reaccionària que sostenen amb el règim de Putin.
Fins ara el govern de Pedro Sánchez havia condicionat el lliurament d’aquesta mena d’armament al fet que s’arribés a un acord amb la resta de socis europeus. Una vegada aconseguit, el ministre de Presidència, ha confirmat que "No s’entendria que estiguéssim en un altre lloc. Espanya està on ha d’estar. Amb Alemanya, França, Itàlia o Portugal. La posició és estar amb els nostres aliats i socis: ajudar a Ucraïna. És una decisió que s’emmarca en la nostra col·laboració dins de l’OTAN".
De part de les i els ministres de Podemos, IU i el PCE, no s’han conegut declaracions. Com és habitual des de l’inici de la guerra d’Ucraïna mantenen un silenci i suport passiu a l’agenda imperialista de la Moncloa, mentre des de les adreces partidàries o alguns parlamentaris -a més de Pablo Iglesias des del seu pòdcast- es cobreixen per esquerra amb alguna declaració crítica.
No ha transcendit encara en què consistirà la contribució espanyola a aquest nou paquet d’ajuda militar. Alguns països ho faran amb el lliurament directe de carros de combat i altres mitjançant ajuda financera, en recanvis o ensinistrament de tropes.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha declarat a EFE que el seu govern està disposat tant a enviar tancs Leopard a Ucraïna com a ensinistrar als militars ucraïnesos en el seu ús: "Espanya està disposada, des de la coordinació amb els nostres aliats, a tractar tot el que sigui necessari i faci referència a l’enviament dels Leopard i a l’entrenament; i a ajudar també al seu sosteniment i manteniment".
La decisió final es prendrà, segons Robles, en coordinació amb els Estats Units i la resta d’aliats. L’Exèrcit espanyol és un que més carros de combat d’aquest tipus té, 347 en total. 239 són de fabricació espanyola, el Leopard 2E, i 108 són Leopard 2 A4, fabricats a Alemanya, que van ser adquirits de segona mà en 1995.
D’aquest últim lot, més de la meitat dels vehicles es troben emmagatzemats en la base logística de l’Exèrcit de Terra a Saragossa. Des de l’estiu han estat inspeccionats i començat les tasques de posada a punt per al seu possible lliurament. Depenent del seu estat podrien entrar en combat en els pròxims mesos o servir de carros de recuperació, grues per al remolc d’uns altres Leopard avariats o danyats en combat.
Els carros en millors condicions, uns 40 Leopard 2 A4, es troben destacats a Ceuta i Melilla. Aquests estarien disponibles per a entrar en combat de manera immediata, però és difícil que el govern Sánchez estigui disposat a desguarnir els dos enclavaments colonials fonamentals per a la criminal política migratòria com a gendarme de la davantera sud de la UE.
Sobre la formació de les tropes ucraïneses en el maneig d’aquests vehicles, Defensa ja es va oferir a fer-lo des de Letònia, on l’Exèrcit espanyol manté una de les seves missions imperialistes a l’estranger més nodrida, amb 600 soldats i 6 tancs d’aquest model.
A més dels vehicles, el govern de PSOE i Unidas Podemos podria també participar en el subministrament de munició per als Leopard (projectils de 120 mil·límetres), encara que seria a costa del seu estoc, ja que no els fabrica. Una altra aportació ja promesa, seria una vintena TOA M-113, vehicles blindats de transport de personal.
El militarisme del govern que s’ha autoproclamat com "el més progressista de la història" no sembla que vagi a detenir-se en aquest últim any de legislatura. Del PSOE, un dels grans partits històrics defensors dels interessos de l’imperialisme espanyol, no suposa cap sorpresa. La principal novetat és que aquesta escalada, que ha vingut acompanyada de l’augment més gran de la despesa militar en els últims PGE, és avui beneïda amb la presència en el Consell de ministeris i ministres i els vots dels diputats i senadors d’Unidas Podemos.
Enfront d’aquesta espiral reaccionària i la participació de l’Estat espanyol com a part del bàndol de l’OTAN, l’únic camí continua sent una mobilització independent contra la invasió russa i la cada vegada major ingerència de l’imperialisme europeu i nord-americà. Paralitzar aquesta decisió i revertir totes les anteriors, només serà possible desenvolupant un fort moviment contra l’agenda imperialista del govern "progressista", 100% compartida per la dreta i l’extrema dreta.
A gairebé un any de l’inici de la guerra, és urgent que l’esquerra anticapitalista, les organitzacions obreres i els moviments antimilitaristes de tota Europa i Rússia, prenguem els carrers per a detenir una barbàrie que amenaça de reproduir les pitjors pàgines de la història del capitalisme del segle XX.
