Les multitudinàries mobilitzacions a l’Equador entren aquest divendres en el seu dotzè dia enfrontant la brutal repressió del Govern de Guillermo Lasso que ja va deixar almenys quatre morts (l’últim aquest mateix dijous), desenes de ferits i 80 detinguts.
Aquest dijous els manifestants van aconseguir recuperar l’emblemàtica Casa de la Cultura en la capital, Quito, com així també el parque del arbolito que van ser l’epicentre de les protestes que en 2019 van posar en escac al Govern de Lenín Moreno.
La Casa de la Cultura havia estat ocupat per la Policia el cap de setmana en el marc d’una provocació del Govern i de l’estat d’excepció que havia decretat per a evitar que els manifestants arribessin a Quito. No obstant això, malgrat la brutal repressió sobre els indígenes, agricultors i jovenes la manifestació no ha deixat de créixer, obligant el Govern a permetre als manifestants a ocupar l’àgora de la Casa de la Cultura.
Les multitudinàries mobilitzacions a l’Equador entren aquest divendres en el seu dotzè dia enfrontant la brutal repressió del Govern de Guillermo Lasso que ja va deixar almenys quatre morts (l’últim aquest mateix dijous), desenes de ferits i 80 detinguts.
Aquest dijous els manifestants van aconseguir recuperar l’emblemàtica Casa de la Cultura en la capital, Quito, com així també el parc de l’arbret que van ser l’epicentre de les protestes que en 2019 van posar en escac al Govern de Lenín Moreno.
‼️Miles de indígenas, campesinos, mujeres de diversos sectores sociales, estudiantes y pobladores de Quito arriban a la @CasadelaCultura para iniciar la Asamblea de los Pueblos, convocada por la @CONAIE_Ecuador ‼️En ese encuentro definirán el diálogo con Lasso pic.twitter.com/ziEDEsDFO7
— Orlando Pérez (@OrlandoPerezEC) June 23, 2022
Encara que el Govern va haver d’accedir a aquesta demanda, va tornar a reprimir amb gasos lacrimogens i bales de goma una multitudinària manifestació encapçalada per dones que aquest dijous es va dirigir a la seu de l’Assemblea Nacional.
🔴Así reprime la policía de #Ecuador a los manifestantes que se movilizaban pacíficamente en los alrededores de la @AsambleaEcuador @teleSURtv
Video: @Espinosabryanp pic.twitter.com/jO7OgmJiT0
— teleSUR Ecuador (@teleSUREcuador) June 23, 2022
Igual que en els dies previs milers d’estudiants van participar de les protestes i centenars d’ells van fer tasques de primers auxilis socorrent als manifestants ferits en la seu de la Universitat, que han convertit en una sort d’hospital de campanya i centre d’apilament d’aliments i elements bàsics per mantenir les protestes actives.
Les mobilitzacions no sols han crescut a Quito sinó que continuen amb força en les diferents regions, on es van radicalitzar per la repressió policial.
L’ingrés dels manifestants a la Casa de la Cultura per instaurar una Assemblea Popular era una de les condicions posades pel president de la Conaie (Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador), Leonidas Hissa, per acceptar acudir a un diàleg amb el Govern, juntament amb l’exigència de derogar l’estat d’excepció i garantir que s’abordaran totes les seves demandes.
El plec de deu demandes inclou l’exigència de la baixa del preu dels combustibles, moratòria per als deutes dels petits agricultors i la garantia de preus mínims per als seus productes. Però la Conaie també va haver de recollir demandes sentides per la societat que inclouen posar fi a la flexibilització laboral i garantir major pressupost per a l’educació i la salut, que es troben en una crisi greu. El Govern de Lasso, que segueix els dictats d’un acord amb l’FMI, no està disposat a cedir sobre aquestes últimes demandes que considera estructurals, i com a molt pretén negociar algunes de les tres primeres demandes mtorizadas per la Conaie.
Per a això compta amb el suport del Secretari de l’Organització d’Estats Americans (OEA), que va demanar accelerar el diàleg i va acusar la Conaie de tenir "discursos colpistes" i l’Església catòlica. La Conferència Episcopal va realitzar aquest dijous una conferència de premsa exigint "deposar la violència" i començar el diàleg, mentre que el Govern sige reprimint i fins ara no va deposar l’estat d’excepció.
En 2019, la rebel·lió que va començar per la comanda de les organitzacions indígenes contra l’eliminació del subsidi als combustibles que havia decretat Lénin Moreno, es va estendre en els principals centres urbans i les diferents regions, a la qual es van plegar milers de joves de les barriades populars de Quito que aixecant barricades i enfrontant a la Policia van posar en escac al seu Govern. En aquest moment l’OEA i la cúpula eclesiastica van jugar el mateix rol que ara, criminalitzant als manifestants i exigint un diàleg que si bé va acabar amb la derogació del decret que posava fi als subsidis al combustible, le dió l’esquena a la resta de les demandes que s’havien sumat durant la rebel·lió. En aquest moment les direccions indígenes van tancar l’acord amb Moreno, que estava en la corda fluixa, donant fi a les mobilitzacions i deixant sense resposta la resta de les demandes.
Les actuals mobilitzacions mostren que la crisi segueix en peus i que les reivindicacions profundes de sectors sencers de la societat estan més vigents que mai. El Govern de Lasso, igual que en el seu moment el de Moreno, intentés arribar a un acuedo parcial deixant la majoria de les demandes irresoltes. La mobilització popular, a la qual s’haurien de plegar amb un atur per temps indeterminat també les organizacioens dels treballadors i treballadores, és clau per a evitar que les seves reivindicacions tornin a ser frustrades.
