Foto: Esquerra Diari

Municipalitzem els Serveis d’Atenció Domiciliària

L’exemple de Barcelona: el govern municipal vulnera la garantia de tutela i abandona les treballadores i usuàries del SAD

22 i 23 de gener de 2021

El govern de BCNenComú i PSC, responsable últim del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), n’ha mantingut l’externalització sense donar cap explicació, amb total opacitat i malgrat la promesa electoral de fer realitat la remunicipalització que reclamem els col·lectius de treballadores i usuàries en lluita per uns serveis 100% públics, i en concret la Plataforma del SAD de Catalunya i el Sindicat SAD de Catalunya. El 50% d’aquest servei s’ha mantingut en mans de la falsa cooperativa Suara, coneguda per obligar les treballadores a fer-se’n sòcies sota l’amenaça d’acomiadament. L’altre 50% ha estat adjudicat a Servisar, filial de la multinacional Domus Vi, controlada per dos fons d’inversió amb seu en paradís fiscal, en plena contradicció amb el protocol antiblanqueig que Barcelona en Comú va aprovar el 2016 prohibint explícitament els tractes amb empreses vinculades a paradisos fiscals. El 50% d’aquest servei públic ha passat de dues constructores de l’IBEX35 (ACS i Sacyr) a una societat d’inversió opaca, tacada per nombrosos casos de mala praxis en la gestió de residències, a la que el govern municipal transferirà més de 96 milions d’euros públics. A més les treballadores denuncien que:

• Servisar no ha iniciat la preparació de les seves dues oficines fins l’1 de gener, data d’inci de la concessió, malgrat que estava validada des del passat setembre. A l’oficina de la zona 4, ubicada en un pis d’un bloc d’habitatges, encara s’hi fan obres d’adequació i no hi ha calefacció. Tampoc hi ha cap cartell que indiqui l’existència de l’oficina, ni tan sols timbre, cosa que obliga a telefonar per accedir-hi.

• Fins al març l’empresa no entregarà els mòbils que necessiten les treballadores de domicilis, una eina indispensable per rebre la informació dels plans de treball. A més el material de treball és inadequat: manquen talles de bates, els guants són d’una única talla massa gran i de mala qualitat fins al punt que es trenquen sovint, i les treballadores no reben mascaretes suficients.

• Amb el canvi d’empresa ha canviat el programa informàtic de coordinació, una eina imprescindible per al bon funcionament del SAD. Aquest canvi ha anat acompanyat únicament d’una sessió d’instruccions d’una hora i el lliurament d’un manual d’usuari. L’empresa està fent treballar el personal que se n’encarrega a un ritme accelerat, fins i tot dissabtes i diumenges, per introduir-hi una a una les dades de cada usuari i els plans de treball de cada treballadora.

• L’empresa ha fet arribar un CD amb informació sobre salut laboral amb el que pretén substituir el curs presencial de 2 hores que hauria d’oferir per llei.

• En un dels molts qüestionaris que l’empresa ha fet emplenar a les treballadores s’hi demana informació personal i familiar. Un fet inacceptable que, pel tipus de preguntes, sembla destinat a fer una selecció del personal subrogat vulnerant la garantia de tutela en la transició d’empresa.

• Tot plegat és el resultat d’una transició desordenada entre les empreses i en última instància de la negligència del govern municipal que s’ha desentès de la seva responsabilitat en un cas clar de desistiment de funcions.
Per tot això, exigim:

• Remunicipalització dels Serveis d’Atenció Domiciliària de tots els municipis de Catalunya. Inspeccions públiques a les empreses adjudicatàries i municipalització si s’incompleix el plec de condicions o com a tard a la fi de la concessió. Auditòries i control popular sobre la gestió pública.

• EPIs i proves de COVID-19 per a treballadores i usuàries de l’àmbit sociosanitari, de cures i de la dependència.

• Convenis amb millores laborals: contracte indefinit, 37 hores setmanals, augment salarial i millora de ràtios. Computar com a part de la jornada laboral els desplaçaments entre domicilis i a l’oficina per recollir els EPIs o altre material.
Per acabar, reiterem la nostra defensa d’un model de serveis de titularitat, gestió i provisió públiques, és a dir, que tot el seu cicle de treball es dugui a terme des de les institucions públiques i amb la participació directa de treballadores i usuàries. La mercantilització, imposada per la classe capitalista, sotmet els serveis al criteri del màxim benefici i la mínima despesa, la cual cosa precaritza les condicions laborals i empitjora el servei a les usuàries. Volem un model feminista, integral, interdisciplinar i coordinat, d’accés universal i fonamentat en la sobirania popular. Un model que permet garantir les millors condicions laborals i la millor atenció. Cal municipalitzar i nacionalitzar serveis i recursos per cobrir les necessitats del conjunt de la població de manera vertaderament pública.