El govern de coalició complirà els seus compromisos aconseguits a la cimera de l’OTAN de juny celebrada a Madrid. La primera gran pujada del pressupost militar, de cara a aconseguir la meta de duplicar l’actual i aconseguir el 2% del PIB en 2030, es durà a terme en els Pressupostos de 2023. Seran, almenys, 2.000 milions extres que faran passar aquest percentatge de l’1 al 1,2 (per sobre dels 12.000 mil milions). Es tracta d’un 20% més que en 2022 i el 20%, en un sol any, de l’objectiu de PIB exigit pels EUA i els seus aliats atlantistes per a finals de la dècada.

Per tirar endavant el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2023 (PGE2023) seran necessaris els vots de tots els partits de la coalició, la qual cosa inclou a Podemos i al PCE, així com els socis d’investidura com ERC, EH-Bildu o el BNG, entre altres. No obstant, el PSOE es trobava amb l’escull que aquests grups havien manifestat la seva negativa a donar suport a uns comptes en les quals aquest increment de despesa quedarà plasmat.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, del PSOE, i la de Treball, Yolanda Díaz d’Unidas Podemos i candidata de Sumar, semblen haver trobat la solució en un veritable exercici de trilerisme polític.

“On està la boleta? Aquí? Aquí?”: així volen tapar l’augment de despesa militar

La maniobra anunciada ahir pel govern és desvincular aquests 2.000 milions dels capítols de l’1 al 7 dels PGE2023, que són els que estan subjectes al sostre de despesa de 198.221 milions aprovat per la coalició i els seus socis parlamentaris abans de vacances.

La “boleta” en aquest cas passaria a estar sota el “gotet” dels anomenats Programes Especials d’Armament, projectes que són part de partides pressupostàries especials dels mateixos PGE2023, però queden per fora del sostre de despesa. Una veritable barra lliure en mans del Consell de Ministres destinada a finançar projectes militars en col·laboració amb empreses com Indra, Airbus, Navantia o Santa Bárbara.

Així doncs, tant Sánchez com Díaz compliran la seva paraula. La d’incorporar-se a l’escalada militarista de la resta de potències imperialistes de l’OTAN. La de la ministra de Treball, quan assegurava que “en el sostre de despesa que hem negociat a l’estiu, no estava l’increment en Defensa”, es compleix amb un nou exercici de funambulisme per justificar un altre gripau més que empassar-se.

Aquests fons se sumarien als altres 1.000 milions ja desemborsats el 5 de juliol en un crèdit extraordinari, també compromès a la cimera de l’OTAN. Estaran dedicats a la fabricació d’un nou vehicle de combat sobre rodes 8x8, l’helicòpter NH-90, els avions de combat EF 2000, el submarí S-80, les fragates F-100 i els satèl·lits Hisdesat.

La quantia final, no obstant això, podria superar amb escreix els 2.000 milions anunciats. Els Programes Especials d’Armament són des de fa dècades el principal colador pel qual es desvien milers de milions que han arribat a duplicar el pressupost oficial del ministeri de Defensa.

Segons l’informe del Centre Delás d’Estudis per la Pau, només en 2022 aquests projectes han aconseguit els 4.581 milions. Sota els governs de Pedro Sánchez des de 2018 s’han desemborsat 17.390 milions en aquesta “caixa B” de la despesa militar, un terç de tot allò gastat en aquests programes des de la seva posada en marxa en 1996.

Tombem els PGE2023: A baix els pressupostos militaristes!

Tot aquest exercici de trilerisme persegueix que els PGE2023 no només comptin amb el suport parlamentari, sinó que no generin cap mena de qüestionament per esquerra. Yolanda Díaz, treballa així perquè el clima de suport passiu a la política exterior del govern Sánchez continuï sent la tònica, incloent-hi la seva aposta atlantista i l’enduriment brutal de les polítiques migratòries. Tot, amb la complicitat d’una burocràcia sindical que no ha criticat ni una coma d’aquesta nova escalada imperialista de la qual el seu govern forma part.

No ho podem permetre. És necessari exigir a les organitzacions sindicals acabar amb la submissió al govern de coalició i que plantegin un pla de lluita que incorpori tant la defensa dels salaris corcats per la inflació i la crisi, com oposar-se als plans militaristes.

És urgent que la classe treballadora i la joventut, sortim als carrers, parem tot com ja comencen a fer molts sectors en països com Gran Bretanya o Alemanya, per lluitar per demandes com l’actualització automàtica de tots els salaris amb la inflació, la nacionalització del sector elèctric o el control de preus, així com tombar els pressupostos militars del nostre imperialisme.