L’excusa de la pandèmia per a posar “aforament” a les manifestacions del 8M a Madrid sembla perfecta per al govern. Clar, que, quan hi ha hagut manifestacions de la dreta, no s’han posat a comptar quants es mobilitzaven. I des de quan el govern té el super poder extraordinari de prohibir manifestacions, segons li plagui, amb l’excusa de la sanitat pública?
La veritat és que no els preocupa tant la sanitat pública quan milers de persones viatgen tots els dies en metres plens per a anar a treballar, ni quan milers de treballadores essencials, en sectors de neteja, en hospitals o residències, han hagut d’exposar-se al contagi tots aquests mesos, sense bones condicions sanitàries. No els preocupa tant la sanitat de les treballadores migrants, sense papers, a les quals s’han negat a regularitzar durant la pandèmia, arribant al cas que dones majors sense papers no formaran part dels plans de vacunació.
A aquest govern no el preocupa molt la salut de les treballadores, quan, per exemple, les Kellys han de doblegar-se tots els dies l’esquena, suportant malalties laborals no reconegudes, i aguantar la precarietat que impliquen les externalitzacions. Tampoc els ha preocupat molt les condicions sanitàries de les jornaleres, exposades a tota mena d’abusos, producte d’una llei d’estrangeria que aquest govern no està disposat a derogar. Ni els importa massa la sanitat de les treballadores de la llar, que no tenen ni dret a l’atur ni a vacances pagades, i que vénen exigint fa anys que siguin reconegudes en el sistema de la seguretat social com la resta de treballadors.
Però ara, amb l’excusa del coronavirus, prohibeixen a Madrid les manifestacions del 8M que superin les 500 persones. Com si des del moviment de dones no fóssim capaces de “cuidar-nos soles”, garantint les nostres pròpies mesures de seguretat i distància social.
Aquesta mesura totalment antidemocràtica no és la primera d’aquest tipus. Gràcies als “super poders” de l’Estat d’alarma, que ha implicat un reforç del control policial dels carrers, la delegació del govern central a Madrid ja va prohibir fa unes setmanes la mobilització antimonàrquica convocada per al 14F per desenes de col·lectius socials i de l’esquerra. També van prohibir una manifestació de pensionistes. Han trobat la millor excusa per a determinar de manera autoritària qui es pot mobilitzar o no. Una total vulneració del dret de manifestació.
Lamentablement, la resposta de la Comissió 8M de Madrid ha estat no confrontar amb el govern, i en canvi, negociar la descentralització de les manifestacions del 8M en quatre concentracions separades per la ciutat, amb un aforament no superior a les 500 persones. Fins i tot, han arribat a plantejar en les xarxes socials de la Comissió 8M que “Per a nosaltres l’èxit no està en el nombre de persones que surti al carrer, sinó en com anem dia a dia transformant la societat”. Clar que la lluita no es redueix a un sol dia, però això no pot ser l’excusa per a renunciar a una manifestació massiva (com abans ja es va renunciar a impulsar la vaga de dones després de diversos anys que aquesta mesura fora reeixida i tingués un enorme impacte internacional). Aquesta acceptació, sense donar la més mínima baralla, a les directives autoritàries de la delegació de govern ens sembla un greu error, que implica una reculada per al moviment de dones.
S’imposa la idea, d’aquesta manera, que les solucions no vindran des de la lluita massiva als carrers, sinó des del “feminisme ministerial” amb Irene Montero i el Ministeri d’Igualtat. A més, contradictòriament, amb aquest argument de prohibir les manifestacions del 8M per motius de “sanitat” se li dóna aire als atacs de l’extrema dreta, que pretén culpabilitzar de la pandèmia al moviment de dones per les mobilitzacions de l’any passat.
Des de Pan y Rosas, en totes les instàncies d’assemblees i comissions del 8M a Madrid hem plantejat que ens semblava un greu error renunciar a un mètode de lluita potent com la vaga de dones, i que això només podia afavorir a la dreta i a un govern “progressista” que vol mostrar-se com el “mal menor” però que no té cap política conseqüent per a resoldre les reivindicacions de les dones treballadores i immigrants més precàries. Perquè no es pot tenir “polítiques feministes” si no es deroga la reforma laboral. No es pot tenir “polítiques feministes” si no es deroga la llei d’estrangeria, es regularitza a les persones migrants, es tanques els CIES i s’acaba amb la precarietat i les externalitzacions. No es poden tenir “polítiques feministes” si no es prohibeixen els desnonaments i es expropien els habitatges buits en mans dels bancs, entre altres mesures.
En el mateix sentit, també hem plantejat que ha estat un error no recórrer la prohibició de la manifestació central a Madrid, i acceptar el pla del govern per a transformar el 8M en una demostració simbòlica, sense cap força. El que tocava era reprendre la lluita massiva als carrers, el que tocava era mobilitzar-nos per milers i parar-ho tot, com vam fer en anys anteriors. Ens sobren els motius. Les dones treballadores han estat la majoria en la primera línia durant la pandèmia, ens toca estar en la primera línia de la lluita.
Des de Pan y Rosas participarem de les concentracions que es proposen a Madrid, alhora que continuarem denunciant tots els intents del feminisme ministerial per desactivar el carrer.
