És conegut que les inversions en escoles privades i concertades a Catalunya és molt superior a les realitzades a l’escola pública, un fet paral·lel a la creixent privatització de les universitats catalanes.

Si analitzem la situació del finançament públic de la Generalitat en matèria d’educació, podem entreveure una històrica i íntima relació entre el govern català i les institucions concertades, privades i, també, del Opus Dei.

Ja en 2011, amb Artur Mes de president, el govern de la Generalitat va ser acusat de retallar el pressupost per a guarderies públiques, sense tocar el pressupost de les escoles concertades religioses. Anualment, la Generalitat destina entre 25 i 30 milions d’euros per 16 escoles del Opus Dei, segons la Direcció general de Centres Concertats i Centres Privats de la Generalitat.

Una cosa que està molt lluny de les demandes històriques de l’escola pública i del moviment estudiantil, com són la creació de nous col·legis públics, la inversió contra l’abandonament i fracàs escolar, acabar amb la precarietat laboral del personal docent, apostar per una educació realment pública, gratuïta i de qualitat, etc.

Aquestes escoles del Opus *ei, finançades amb inversions públiques, es caracteritzen per aplicar diverses polítiques antidemocràtiques, com una gran segregació escolar per sexes, un ensenyament LGTBIfóbic, i l’obligatorietat i constant presència de la religió catòlica en els plans d’estudi. És un fet que aquestes polítiques no són un impediment perquè les escoles del Opus deixin de rebre un tracte privilegiat per part de la Generalitat.

En primer lloc, les escoles concertades no tenen un límit concret en la quantitat de línies escolars o nombre de preinscripcions. Al contrari que a les escoles públiques, a les quals s’obliga a ajustar-se a un nombre concret de places i línies abans de la preinscripció, aquestes poden fer-ho una vegada realitzades totes les matrícules.

En segon lloc, algunes escoles del Opus han rebut sancions econòmiques, de fins a 50.000€, i denúncies de sindicats per discriminació de gènere. Entre ells, el cas de la de l’escola concertada Viaró Global School de Sant Cugat del Vallés que impedia l’accés de professores al claustre i a alts càrrecs d’adreça.

Aquest col·legi, només per a nens, únicament accepta a professores per a l’ensenyament d’educació infantil, mentre que des de l’educació primària fins a batxillerat solament contempla la possibilitat de contractar professors. Però aquest no és un cas aïllat ja que en la majoria de col·legis del Opus les dones es troben vetades de la contractació. No obstant això, la Generalitat contínua finançant-los amb diners públics.

En tercer lloc, algunes d’aquestes escoles també s’han vist assenyalades per abusos sexuals. Un d’aquests casos va succeir en dos col·legis concertats dels Maristas de Barcelona, al barri de Sants-Els Corts, on cinc treballadors (quatre docents i un monitor) van ser denunciats en 2016 per abusos sexuals a diversos alumnes. Malgrat aquests casos, la inversió de fons públics de la Generalitat tampoc ha deixat de donar subvencions a aquests centres.

La privació no afecta solament a l’escola catalana, sinó que és un fenomen present en totes les institucions educatives de Catalunya i de tot l’Estat. A les universitats, per exemple, una de les institucions més presents durant aquests anys de creixent privatització han estat els bancs i les empreses. Amb l’aplicació del Pla Bolonya (2010), el poder de decisió de les empreses i bancs com el Santander, el BBVA, etc, va augmentar gràcies a les noves polítiques de finançament que permetien a les universitats buscar fons en sectors privats, augmentes les taxes i retallar en beques.

Aquests bancs, inverteixen quantitats milionàries a les universitats públiques, com la Universitat de Barcelona, a canvi d’imposar els seus interessos mercantilistes i capitalistes en els nostres plans d’estudi i en el nostre ensenyament, creant així un model d’Universitat-Empresa cada vegada més allunyada de la classe treballadora.

Aquests bancs també estableixen seus en les nostres facultats i obliguen a dipositar el pagament de la matrícula en les seves entitats. Per exemple, la Universitat de Barcelona, obliga a obrir-se una compta amb el Santander per poder fer-te el carnet d’estudiant.

En el cas de les empreses, aquestes signen convenis amb les facultats per crear pràctiques no remunerades que els alumnes realitzen i paguen, ja que es tracta de pràctiques obligatòries de diversos crèdits que s’han de superar per poder finalitzar la carrera. També hi ha graus amb pràctiques no obligatòries que equivaldrien a una optativa i que tampoc són remunerades.

Durant el 2017, el moviment estudiantil tant de secundària com a universitari, va continuar realitzant diverses vagues i manifestacions contra el greu atac elitista que porta patint l’educació pública des de fa molts anys.

Contra l’aplicació de la LOMCE, passant per la denúncia de l’augment brutal del 66% de la taxes (que va expulsar a milers d’estudiants de les universitats), el 3+2 i els nous pressupostos neoliberals de 2017 aprovats per JuntsxSí, amb el suport de la CUP en el marc del seu pacte i suport al full de ruta del procés.

Veiem com el procés de privatització i desmantellament de l’educació pública aplicat per la Generalitat és sistemàtic i ens condemna a una educació al servei dels interessos de les empreses i bancs i no al servei de la classe treballadora.

Com a estudiants, dones i joventut precària, exigim una educació gratuïta i de qualitat, al servei de la classe treballadora. Fora les empreses i els bancs de les nostres universitat! Per la separació efectiva de l’Església i l’Estat, i per la fi del finançament a les escoles concertades i religioses!

Només l’organització de base i amb un gran moviment estudiantil combatiu i anticapitalista, i en aliança amb el professorat i el personal no docent, aconseguirem també expulsar el racisme, el masclisme i la LGTBIfobia de les nostres aules. I aconseguir l’educació per la qual lluitem.