Món obrer Estat espanyol

L’Estat d’Alarma és el resultat d’una gestió nefasta de la crisi sanitària. Per un pla d’emergència en favor de la classe treballadora!

divendres 30 d’octubre| edici� del dia

El Govern del PSOE i Unides Podem ha decretat un nou Estat d’Alarma que inclou el toc de queda nocturn de 23 a 6, restriccions a les reunions i els desplaçaments en tot l’Estat, excepte a les Illes Canàries. I anuncia que l’Estat d’Alarma es mantindrà durant sis mesos.

A més, alguns Governs autonòmics sumen altres mesures en la mateixa línia. Catalunya, per exemple, amplia el toc de queda des de les 22 de la nit i estudia decretar el confinament durant el cap de setmana; Madrid manté el confinament de classe aplicat a alguns dels barris més pobres de la capital.

Aquestes mesures contrasten amb l’inexistent reforç dels serveis públics. La falta d’inversió en serveis sanitaris, sistemes de rastrejadors, test massius o en transport dels governs central i autonòmics està portant a una situació que ens acosta a la crisi sanitària que vivim en la passada primavera.

Veiem com les úniques mesures adoptades pels diferents governs posen el focus en la responsabilitat individual i estan dirigides a criminalitzar la pobresa i la vida dels tre¡balladors i treballadores. Tot menys posar en qüestionament el model laboral i de precarietat en les nostres vides que ens imposa el capitalisme.

En aquests mesos de pandèmia hem vist a més com les empreses rebien milions d’euros, una cosa que contrasta amb les escasses ajudes dirigides a les i els treballadors. Els empresaris acomiaden i fan ERTOs. Ells no paguen, és l’Administració Pública la que els està finançant la crisi perquè no deixin de percebre els seus quantiosos beneficis. Al mateix temps, milers de treballadores i treballadors no hem cobrat els ERTOs o a penes cobrem un percentatge del nostre salari base, molts altres estem en l’atur i sense perspectives de futur.

I ara volen fer-nos responsables d’una situació a la qual hem arribat per falta d’inversió en serveis públics i en polítiques socials. Volen fer-nos culpables per haver d’usar el transport públic per a anar a treballar o voler sortir protegits al parc una estona després d’una setmana de treball esgotador.

És clar que la Covid per a la classe treballadora és menys salut, més precarietat i explotació. Per això des de la Xarxa de Precaris i Precaries denunciem que, a 8 mesos de l’inici de la pandèmia, les polítiques de restricció a la mobilitat, militarització de l’espai públic i criminalització de la joventut del Govern de Sánchez i Pablo Iglesias, així com les polítiques de confinament classistes i racistes de governs com el de la Comunitat de Madrid, són mesures autoritàries resultat d’una gestió completament irracional de la crisi, favorable únicament als interessos dels capitalistes.

Exigim que es dugui a terme l’únic pla d’emergència que necessitem les i els treballadors, la joventut i els sectors populars: reforç de l’atenció primària; contractació massiva de sanitaris i reincorporació de tots els que van ser acomiadats a la primavera; contractació i capacitació a escala industrial de rastrejadors; intervenció de la sanitat privada, els grans laboratoris i farmacèutiques per a posar tots els seus recursos al servei de la lluita contra la Covid; prohibició d’acomiadaments; renda d’emergència i baixes laborals per a totes les persones que el necessitin; reforç del transport públic; prohibició dels desnonaments i moratòria dels lloguers; acabar amb la precarietat i derogació de les dues reformes laborals; aules segures i inversió en educació; impostos extraordinaris a les grans fortunes; expropiació de la fortuna de la Família Reial; fos la policia i l’exèrcit dels nostres barris.

Per aquest programa lluita a la Xarxa de Precaris i Precaries. Suma’t i organitza’t!




temes relacionats

Estat d’Alarma   /    #Covid-19   /    #Coronavirus   /    Precarietat laboral   /    Món obrer Estat espanyol   /    En Català

Comentaris

Comentar