Foto: RTVE
El Departament de Salut ha anunciat canvis al protocol d’actuació per la detecció de contactes estrets. Però el canvi de protocol emmascara un dèficit de recursos a la sanitat. Per què? Primer, perquè es canvien les proves PCR per proves d’antígens o proves ràpides, i es fa en un moment de col·lapse dels centres de proves diagnòstiques que triguen dies a lliurar els resultats de les PCR. Per altra banda, les proves ràpides han sigut molt criticades per deixar molt marge d’errada a l’hora de detectar positius, però sense inversions de més personal sanitari que pugui fer-les i seguir als seus contactes, així com un reforç per la sanitat pública, qualsevol mesura els valdrà per posar pegats a l’extensió de la segona onada.
Una altra modificació - i la més surrealista- és amb relació a la detecció a les escoles. El protocol preveu que siguin les direccions de les escoles les que es dediquen a fer el seguiment dels contactes d’un positiu (clar, com si no hi hagués ja suficient embolic a les escoles, que també es dediquin a fer trucades i seguiment!). I si encara voleu més, aquí ho teniu: las PCR a secundària es mantenen (gràcies), però se les hauran de fer els mateixos alumnes amb supervisió del docent. Si no era suficient programar classes, avaluar, crear materials, trobar-los, i mil coses més que fan els docents cada dia, i tenint en compte que estem a meitat d’unes oposicions de secundària, ara, els docents també hauran de supervisar que adolescents es facin correctament un frotis nasal per detectar si tenen o no el virus.
La pandèmia i la nefasta gestió dels governs capitalistes d’aquesta -privilegiant salvar els beneficis de les grans empreses a les mesures social i el reforç de la sanitat i l’educació públiques-, aprofundeixin la sobrecàrrega de tasques del personal docent, així com la seva situació de precarietat en torbar-se amb substitucions per la covid que no permeten cap estabilitat. I no només al personal docent: hem vist les denúncies de les monitores del lleure, que entre altres coses també s’han de fer càrrec de la desinfecció de les taules i cadires de menjador i a la vegada tenir cura de grups de més de vint nens i nenes.
Calen més recursos per l’educació i la sanitat, així com per a mesures socials per fer front a la crisi social derivada de la covid. Però aquestes inversions no vindran dels governs -tant el central com l’autonòmic- que amb la seva gestió de la crisi estan deixant clar que les nostres vides i la nostra salut, la de la classe treballadora i els sectors populars, els importa ben poc. Així, s’ha de lluitar per imposar un programa anticapitalista, perquè aquesta crisi no la tornem a pagar els de sempre i la paguin els capitalistes: els mateixos que durant la pandèmia s’han fet encara més rics a costa del nostre treball.
