Catalunya

CRISI COVID

El nou protocol de sanitat per no invertir més

El Departament de Salut ha anunciat canvis al protocol d'actuació per la detecció de contactes estrets. Però el canvi de protocol emmascara un dèficit de recursos a la sanitat. Per què?

Verónica Landa

Barcelona | @lierolaliero

dimecres 4 de novembre| edici� del dia

Foto: RTVE

El Departament de Salut ha anunciat canvis al protocol d’actuació per la detecció de contactes estrets. Però el canvi de protocol emmascara un dèficit de recursos a la sanitat. Per què? Primer, perquè es canvien les proves PCR per proves d’antígens o proves ràpides, i es fa en un moment de col·lapse dels centres de proves diagnòstiques que triguen dies a lliurar els resultats de les PCR. Per altra banda, les proves ràpides han sigut molt criticades per deixar molt marge d’errada a l’hora de detectar positius, però sense inversions de més personal sanitari que pugui fer-les i seguir als seus contactes, així com un reforç per la sanitat pública, qualsevol mesura els valdrà per posar pegats a l’extensió de la segona onada.

Una altra modificació - i la més surrealista- és amb relació a la detecció a les escoles. El protocol preveu que siguin les direccions de les escoles les que es dediquen a fer el seguiment dels contactes d’un positiu (clar, com si no hi hagués ja suficient embolic a les escoles, que també es dediquin a fer trucades i seguiment!). I si encara voleu més, aquí ho teniu: las PCR a secundària es mantenen (gràcies), però se les hauran de fer els mateixos alumnes amb supervisió del docent. Si no era suficient programar classes, avaluar, crear materials, trobar-los, i mil coses més que fan els docents cada dia, i tenint en compte que estem a meitat d’unes oposicions de secundària, ara, els docents també hauran de supervisar que adolescents es facin correctament un frotis nasal per detectar si tenen o no el virus.

La pandèmia i la nefasta gestió dels governs capitalistes d’aquesta -privilegiant salvar els beneficis de les grans empreses a les mesures social i el reforç de la sanitat i l’educació públiques-, aprofundeixin la sobrecàrrega de tasques del personal docent, així com la seva situació de precarietat en torbar-se amb substitucions per la covid que no permeten cap estabilitat. I no només al personal docent: hem vist les denúncies de les monitores del lleure, que entre altres coses també s’han de fer càrrec de la desinfecció de les taules i cadires de menjador i a la vegada tenir cura de grups de més de vint nens i nenes.

Calen més recursos per l’educació i la sanitat, així com per a mesures socials per fer front a la crisi social derivada de la covid. Però aquestes inversions no vindran dels governs -tant el central com l’autonòmic- que amb la seva gestió de la crisi estan deixant clar que les nostres vides i la nostra salut, la de la classe treballadora i els sectors populars, els importa ben poc. Així, s’ha de lluitar per imposar un programa anticapitalista, perquè aquesta crisi no la tornem a pagar els de sempre i la paguin els capitalistes: els mateixos que durant la pandèmia s’han fet encara més rics a costa del nostre treball.




temes relacionats

#Covid-19   /    Crisi de la sanitat pública   /    Sanitat pública   /    Catalunya

Comentaris

Comentar