A diferència d’altres anys, abril no ha portat creació d’ocupació (estacional) i la reducció del nombre d’aturats. Al contrari, amb la crisi del coronavirus el que ha portat han estat xifres rècord de destrucció d’ocupació: 548.000 afiliats menys de mitja respecte al mes anterior -la primera meitat del qual, a més, no afectada per la pandèmia- i un augment de l’atur registrat en 282.891 persones.

La pujada de la desocupació és inferior a la que es va registrar al març, quan l’atur va pujar en més de 302.000 persones, registrant el seu major ascens en qualsevol mes de tota la sèrie històrica. Malgrat això, la pujada d’abril d’enguany és la més alta registrada mai en aquest mes dins la mateixa sèrie. Supera en més de 243.000 persones el que fins ara era el major repunt: el d’abril de 2009, quan en plena crisi econòmica internacional, després de la fallida de Lehman Brothers, la desocupació va pujar en gairebé 40.000 persones.

Així, el volum total d’aturats ha aconseguit finalitzar el mes amb la xifra de 3.831.203 aturats, la més alta del registre des de maig de 2016.

A Catalunya, l’atur ha augmentat en 50.763 persones durant el mes d’abril, un 12%. Situant-se en una xifra de 467.810 desocupats en clau catalana.

La dada d’atur d’abril no inclou, però, als treballadors suspesos d’ocupació o reducció horària per un ERTO (la definició d’atur registrat no els comptabilitza com a aturats). No obstant, el registre massiu d’ERTOs per part de les patronals també ha provocat un màxim històric de les persones que cobren -o haurien de cobrar- prestacions per desocupació, un total de 5.197.451 persones segons les dades provisionals.

I és que són moltíssims els casos de persones afectades que encara no han cobrat l’ajuda d’abril ni la part proporcional de març –al voltant del 60% en algunes comunitats, segons han denunciat CCOO i UGT-. Mentrestant, els grans capitalistes proposen noves mesures de rescat per a protegir els seus beneficis a costa de les condicions de vida de la majoria de la classe treballadora. I el govern “més progressista de la història” sembla plenament disposat a concedir-se’ls.

Enfront de la sagnia d’ocupació que ja ha deixat a 4 milions de persones al carrer, altres milions de treballadors no registrats que no tenen cap ingrés i la misèria creixent que afecta el poble treballador, és necessari prendre veritables mesures de “xoc”, començant per la urgent prohibició d’acomiadaments, el repartiment de les hores de treball sense reducció salarial entre totes les mans disponibles i un subsidi de desocupació indefinida no menor a l’SMI per a totes aquelles persones que s’han quedat sense cap ingrés.

Mesures elementals en defensa de l’única classe productora de la societat que han de ser costejades mitjançant impostos extraordinaris a les grans fortunes i la nacionalització de la banca i els sectors estratègics de l’economia.

Cal exigir als sindicats burocràtics que trenquin la seva subordinació al Règim i facin una crida a la lluita per un veritable pla d’emergència davant la catàstrofe. Que la crisi, aquesta vegada, la paguin els capitalistes i no el poble treballador.

Et pot interessar: Un programa anticapitalista i de classe per a enfrontar la catàstrofe econòmica que ve

La pandèmia de coronavirus promet un escenari de depressió sense precedents des de la postguerra. Només la classe treballadora, possant dempeus un programa hegemònic que doni sortida al conjunt dels sectors populars, pot evitar que aquesta crisi es descarregui sobre els de sempre i que aquesta vegada la paguin els capitalistes.