El Govern “progressista” de Sánchez i Iglesias ha tornat a deixar patent que la seva sintonia per a aconseguir acords és molt més àgil i fructífera amb la dreta. La sessió parlamentària d’aquest dimecres ha votat el pla de reconstrucció post pandèmia elaborat per més de 200 “experts” durant més de dos mesos.
Et pot interessar: El “think tank” del Govern per a dissenyar l’era “post covid”
Aquest text, i el projecte de reconstrucció, era una aposta de l’Executiu i part del Règim del 78 d’establir les línies d’actuació post pandèmia, per això el zigzag en les negociacions, els acords i desacords de passadís i les concessions s’han donat fins a l’últim minut.
Així i tot, el projecte, compost de quatre blocs, dista d’haver aconseguit aquest objectiu. Dos blocs van ser aprovats amb folgança, el relatiu a sanitat i l’acció europea. Especialment, aquest últim, després que Casado donés el seu braç a torçar després de l’acord de fons europeus. Per contra, el pla econòmic, malgrat les nombroses concessions especialment a les demandes del partit d’Arrimadas, va sortir amb majoria simple. 169 sís, 168 nos i 101 abstencions va ser el resultat de la votació, lluny de poder definir-se com un acord de consens.
L’acord en aquest apartat amb la formació taronja es va aconseguir especialment gràcies a la retirada per part del Govern de qualsevol esment d’una reforma fiscal progressiva, a la retirada dels ERTOs o a la modificació (ja ni derogació!) de les reformes laborals de Zapatero i Rajoy.
L’escull per a l’acord en política social s’ha donat quant al punt 18.1 del document presentat, centrat en “l’increment dels recursos públics dedicats a l’educació i les beques [...]. La totalitat de l’increment de la inversió anirà destinat a l’educació pública de gestió directa”. El PP, Vox, Ciutadans, el PNB i JxCat s’han oposat a aquestes mesures per incloure només ajudes per a l’escola pública i no per als col·legis concertats.
Alguna cosa que va incomodar a la dreta ha tornat a treure la seva llibreta de discurs neoliberal en matèria d’educació argumentant que la doble xarxa “afavoreix la llibertat d’elecció” i que la xarxa pública concertada “també és pública”, encara que els números deixen clara la segregació, moltes vegades en centres en mans d’institucions religioses.
L’article relatiu a la distribució de l’ajuda a l’Educació no oculta, com assenyalen formacions com Bildu, que el paquet de polítiques públiques era ja de per si mateix “feble i ambigu”. Especialment en matèries com a ajuda al lloguer, una regularització i control per a acabar amb l’especulació de les grans forquilles i bancs, aspectes que ha deixat a un costat l’Executiu en el que portem de pandèmia i en matèria de violència masclista.
En matèria europea, l’altre gran bloc al costat del sanitari aprovat amb majoria després del gir d’última hora dels populars, no fa sinó apostar per afermar els llaços amb la UE i els seus mecanismes, els mateixos que ja han segellat les noves retallades i atacs que cauran sobre la classe treballadora i els sectors populars.
