La setmana passada es donava a conèixer que el recentment renovat president de la Patronal (CEOE), Antonio Garamendi, passava de facturar com a autònom a estar en nòmina com a alt directiu amb un vulgar salari anual de gairebé 400.000 euros. Pobret. Diferents mitjans situen la pujada de sou del president dels empresaris entre un 7% i 9% basant-se en informació filtrada per treballadors per a la Patronal, encara que les fonts oficials argumenten que això és només respon a la pujada del 3% anual que perceben tots els treballadors de l’organització. No obstant això, hi ha casos de duplicacions de salaris d’alts executius en la banca davant beneficis històrics en plena crisi i pujada de preus.
La informació sobre aquests descarats 400.000 euros anuals no ha estat publicada oficialment, sinó filtrada a diferents mitjans. Malgrat que la CEOE té en els seus propis estatuts l’obligatorietat de publicar el salari del seu president, mai s’ha conegut (fins ara) específicament quant és el que cobra; argumenten que es troben dins de “tota legalitat” perquè aquesta remuneració es troba dins de “conceptes més amplis” que sí que són publicats.
Així és amics, en plena crisi de poder adquisitiu per a la classe treballadora, l’organització que es va negar a si més no asseure’s en les negociacions per a la pujada del SMI i va expressar el seu fort rebuig a aquesta (i finalment va elogiar la reforma laboral del govern PSOE-UP), té al seu màxim representant amb un còmode salari, que segurament li permet comprar-se un altre iot, mentre hi ha treballadores que amb 2 o més ocupacions han de triar entre pagar-se el lloguer o el menjar.
A part de les crítiques que ha rebut des de diversos sectors, dins de la pròpia CEOE aquesta decisió va rebre també el rebuig d’alguns dels seus membres, com Jorge Cerbeiros, el representant d’empresaris de Pontevedra. Cerbeiros argumentava que el nou salari del president “li complica la vida a tots els empresaris”, perquè augmenta el rebuig i el descontentament amb la classe empresarial per part de la societat en plena crisi econòmica. Pobres empresaris als quals cobrar massa els complica la vida, resarem per les seves ànimes.
Garamendi evidentment ha sortit a defensar-se davant les crítiques. Aquest dimecres ha fet una aparició en el programa Espejo Público dient que la pujada salarial és una decisió “privada” i “en llibertat”, i al·legava que està sent objecte d’una “campanya de descrèdit cap als empresaris” i que ara “li havia tocat a ell”. Com si no fos prou descarat aquest comentari, quan li van preguntar sobre els comentaris del representant de Pontevedra ha dit que “això és com quan hi ha una violació i diuen que la noia anava en minifaldilla”, així, sense cap mena d’objecció. Aquestes coses se’ls escapen als representants de la classe capitalista que tracta d’ordenar al seu antull el món.
Mentre la classe treballadora paga novament la crisi, les empreses no fan sinó augmentar cada vegada més els seus beneficis, i la patronal rebutja qualsevol pujada del SMI per molt que pugin els preus i per escassa que sigui (perquè no cal enganyar-se, la pujada de l’SMI a 1080€ no li ha arreglat la vida a cap treballador precari) mentre li puja el salari a gairebé 400.000€ al seu president. Però com si tot això no fos més que suficient, a més aquest últim ens pren per idiotes i banalitza i ridiculitza les agressions masclistes comparant-los amb els “atacs” que està sofrint ell, perquè, pobret, no té la culpa d’estar guanyant gairebé mig milió d’euros a l’any, que se suposa que no havia d’haver-se fet públic.
Tota aquesta ràbia fundada contra la pitjor casta de gent s’ha de canalitzar en organització i en lluita. Perquè aquesta por que tenen al creixent “rebuig” de la casta empresarial per part de la societat no és més que la classe treballadora i els diferents sectors oprimits adonant-se que no li deuen absolutament res a aquest sistema ni a la gent que es beneficia a la seva costa, que només ha fet que les crisis i la precarietat la sofreixin els mateixos de sempre.
