El sector armamentístic, liderat pels EUA, encadena des de l’any 2016 quatre anys de creixement ininterromput. Amb un increment de les vendes mundials de les 25 principals empreses d’un 8,5%, la qual cosa es tradueix en uns 300.000 milions d’euros.
A l’Estat espanyol, de la mà del govern “progressista”, els vents van en la mateixa direcció. Durant el primer semestre del Govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos, les operacions autoritzades —aquelles que ja han rebut llum verda del Govern, però encara no s’han executat— s’han disparat fins als 22.544,8 milions, la qual cosa suposa un augment del 650% i una xifra superior a la suma de 2018 i 2019 junts (21.493 milions) segons explica l’informe sobre Exportacions de Material de Defensa i Doble Ús de la Secretaria d’Estat de Comerç enviat al Congrés.
Encara que la majoria de les exportacions són a països de l’OTAN i la UE amb Alemanya al capdavant, el cinquè major comprador - el segon fora de l’OTAN i la UE- va ser l’Aràbia Saudita, amb 32,4 milions.
L’informe dóna compte que la paralització parcial dels lliuraments de munició als països implicats en la guerra de Iemen, que es va produir durant 2018 i 2019, s’ha acabat. L’Aràbia Saudita ha rebut enguany granades de morter de diferents calibres, un equip d’observador avançat amb telémetre làser i sistemes de punteria per a morter per 14,5 milions. Morters de fabricació espanyola que es denuncia que estan sent utilitzats contra els Hutíes a la frontera iemenita.
Més de la meitat dels 60 milions en productes de la categoria 3 (municions i dispositius explosius) venuts per Espanya en el primer semestre de 2020 van anar a parar a l’Aràbia Saudita (21,9 milions), Unió dels Emirats Àrabs (8,2) i el Marroc (3,9). Els dos primers estan immersos en el conflicte de Iemen des de 2015; i l’últim, en el del Sàhara Occidental, l’alto-el-foc del qual acaba de trencar-se després de gairebé tres dècades.
En el semestre passat, el Govern va autoritzar exportacions d’armament per 98,7 milions a Aràbia i per 22,5 a Emirats; però aquesta relació és incompleta, perquè no inclou les cinc corbetes que la drassana pública Navantia construeix per a la Marina saudita per 1.800 milions, a pesar que dos dels vaixells ja han estat botats.
L’Aràbia Saudita s’ha convertit també en el primer client dels productes espanyols de doble ús (civil i militar), un lloc que tradicionalment ocupava l’Iran, amb 18,2 milions, un 28,5% del total. A gran distància li segueixen els Estats Units (7,2 milions) i la Xina (6,1).
Les vendes d’equips policials i antidisturbis van sumar 719.026 euros, amb un increment del 931,8% respecte al mateix període de l’any anterior. Amb Togo, Tunísia i Portugal respectivament com els majors compradors.
A pesar que en 2008 els països de la Unió Europea es van comprometre a no exportar armes a països en conflicte o en tensió, el volum de la venda d’armes no ha parat de créixer des de llavors.
Un mercat opac i sense control efectiu possible. Així defineix el negoci de la venda d’armes d’Europa a altres països Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs per a Estudis de Pau de Barcelona.
El portaveu de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats, Roberto Uriarte (Unidas Podemos), considera que “Espanya ha de deixar de vendre armes a països implicats en violacions greus i sistemàtiques de drets humans”. “Proposem que no es tornin a vendre armes a l’Aràbia Saudita” assenyalava a l’agost d’enguany el professor Titular de Dret Constitucional per la Universitat del País Basc, diputat d’Unidas Podemos i portaveu de la Comissió de Defensa. En termes similars va aprovar el dilluns una proposició no de llei en la qual instava al Govern a prestar més ajuda humanitària a Iemen.
No obstant això, l’Estat espanyol no sols els ven armes a una tirania cruel, com la de l’Aràbia Saudita, que nega els drets de la dona i condemna amb pena de mort per dilapidació pública coses com l’homosexualitat i l’adulteri. Si no que fins i tot conserva unes relacions privilegiades amb les monarquies absolutes del golf el que ha facilitat altres negocis plens d’irregularitats com la construcció de l’AVE a la Meca, de la qual el mateix emèrit de l’Estat espanyol es va poder beneficiar amb suculentes comissions.
Encara que segons Uriarte “La posició de Podemos és contrària a la venda d’armes a països implicats en violacions sistemàtiques de drets humans i, per descomptat, a l’Aràbia Saudita” no semblés ser un problema de principis que li impedís formar part del govern.
I encara que cap dels ministeris que controla Unidas Podemos forma part de la junta interministerial que autoritza les exportacions de material de defensa i doblegui ús, integrada per representants de Comerç, Exteriors, Hisenda, Defensa, Interior, Indústria, Economia i Presidència, s’antulla una excusa palatina per a alliberar-se de responsabilitats polítiques en ser part del govern.
Davant la integració d’Unidas Podemos i Izquierda Unida com a gestors del govern imperialista espanyol, necessitem una esquerra que lluiti contra l’imperialisme espanyol, també expressat en els beneficis econòmics que extreu en fer negocis en zones de guerra subministrant material bèl·lic a dictadures sanguinàries.
